Diari Més

Política

El Consell del Baix Camp investeix Calatayud i renova 16 dels 33 consellers

L’alcalde de les Borges (Junts), que destaca la «vocació de servei» de l’ens, serà president dos anys i cedirà després el càrrec a Rosa Abelló (ERC)

Foto de família dels 32 consellers que van prendre possesió al ple d'ahir.

El Consell del Baix Camp investeix Calatayud i renova 16 dels 33 consellersOlívia Molet

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Amb els vots d’ERC (11), Junts (9), PSC (6) i Ara (1), Joaquim Calatayud (Junts) va ser reelegit ahir president del Consell Comarcal del Baix Camp i ocuparà el càrrec durant els primers dos anys del mandat 2019-2023 abans de cedir-lo, tal com està previst, a la republicana Rosa Abelló. En el seu parlament, el també alcalde de les Borges del Camp va destacar la importància de l’òrgan que de nou encapçala i va dir «que els serveis són la seva gran raó de ser i hem de seguir treballant per millorar els diversos àmbits d’assistència i suport». Va avançar, també, l’inici dels moviments per traslladar la seu del Consell Comarcal, a què «l’Estació Enològica fa temps que se li ha quedat petita» i perquè «abans d’acabar la legislatura, finalitzarà el conveni amb la Generalitat que ens permet ser-hi». Cs (2), CUP (2) i PP (1) van donar suport als seus propis candidats a la investidura, Débora García, Laia Muntas i David Chatelain respectivament, en una votació que finalment va produir-se a mà alçada i no de manera secreta per acord de tots excepte Cs.

En la sessió constitutiva del ple celebrada ahir al vespre van prendre possessió 32 dels 33 nous consellers. Fins a 16 dels electes s’estrenaran aquest mandat. A ells, el president del Consell Comarcal va demanar-los que entrin «amb la ment oberta». Josep Rabascall, que no va assistir a la convocatòria per trobar-se fora, prendrà possessió en el pròxim ple.

Les fórmules emprades per jurar la Constitució van ser diverses i la mesa d’edat –Josep Maria Puig i Laia Muntas– va donar opció d’«afegir alguna cosa» durant el tràmit. En aquest apartat, alguns dels consellers van fer referència a conceptes com «república catalana» o «presos i exiliats polítics». La cupaire Laia Muntas va apuntar que «aquesta Constitució és una herència del franquisme. No l’he votat i menys mal». I la socialista Carmina Pozuelo va dir que «pels meus actes em coneixereu, no per les meves paraules».

La consellera de Cs, Débora García, va aprofitar el jurament per dur a terme un moviment que ja havia realitzat a l’Ajuntament de Reus durant la investidura de l’alcalde Carles Pellicer, i va exposar que «s’està incomplint l’article 108.8 de la LOREG» i va «requerir que el jurament es realitzi de nou» als electes que considera que havien «buidat la promesa» amb l’ús de conceptes independentistes. La secretaria va optar per deixar l’assumpte, en cas que Cs l’elevi, a les mans de la Junta Electoral.

«El meu tarannà no variarà»

Un cop investit president, Calatayud va recordar que «el Consell Comarcal és un ens de serveis i que té com a única raó de ser treballar per la nostra comarca i, per tant, millorar la qualitat de vida del conjunt de la nostra ciutadania». «Segur que no som una administració perfecta però en som una amb molta capacitat de gestió» va afegir, i va apuntar que «tenim una comarca amb un sentiment de pertinença profund que dóna al Consell Comarcal una personalitat forta». En aquests dos anys de presidència, «no variarà el meu tarannà, que es basa en mantenir un consens i una unitat de treball que han permès a la institució arribar on estem fins ara», va dir Calatayud, i va posar com a exemple la creació del Banc de Terres, «un element de dinamització del sector agrari i que ha generat sinergies amb altres projectes al país».

Des de la CUP, Laia Muntas donava als assistents «la benvinguda a la perversitat feta sistema i institució». «No som aquí gràcies a les persones que ens han votat, sinó en detriment de les persones que no tenen veu i no tenen vot», afegia i deia que aquestes «arriben a unes 10.000 a la capital del Baix Camp». «Aquesta institució es dota del mecanisme que permet als partits designar persones perquè puguin estar ara ocupant cadires aquí» concloïa.

Débora García (Cs), al seu torn, apuntava que «la nostra formació sosté que la supressió dels consells comarcals és necessària perquè suposa actualment l’existència d’estructures que són insostenibles i duplicitats administratives».

tracking