Inquilins que no poden pagar els lloguers, el nou perfil d'ocupa

Els Mossos d’Esquadra han detectat durant el primer semestre de l’any 146 ocupacions il·legals a immobles a la comarca del Tarragonès. Comparat amb el mateix període de 2018, el nombre d’ocupacions es manté estable. La policia catalana va registrar, aleshores, 136 ocupacions. En els dos anys, el major nombre de casos es van registrar el març, 30 el 2019 i 37 el 2018.

Dues situacions emergeixen dins del fenomen de les ocupacions, agreujat a partir de la crisi econòmica per la falta de recursos de moltes famílies per pagar una hipoteca, primer, i, recentment un lloguer. Aquestes persones constitueixen el primer grup d’ocupes. Per altra banda, grups de joves i delinqüents també ocupen una part dels immobles.

Un nou fenomen sorgeix a causa de l’encariment descontrolat del preu dels lloguers. Persones que viuen de lloguer i que perden la feina es veuen abocades a l’ocupació il·legal. En els casos que el llogater es queda sense pagar, el procediment per resoldre-ho es coneix com a judici verbal de reclamació de rendes per impagament.

La plataforma d’afectats per la hipoteca (PAH) confirma aquest nou perfil d’ocupa. Fons voltors com Blackstone i Cerverus compren habitatges i dupliquen els preus dels contractes de lloguer a l’hora de renovar-los. Davant d’aquesta situació, alguns llogaters, que no es poden permetre el nou pagament, es queden al pis convertint-se d’un dia per l’altre en ocupes. Juanma Espinosa, portaveu de la plataforma a Tarragona, confirma algun cas a la ciutat i explica que és més difícil fer front a aquests fons voltors. «La majoria no tenen seu a Tarragona i les oficines estan a Madrid», diu. A diferència dels bancs, aquests fons es neguen a negociar cap acord.

Els pisos buits en mans de grans tenidors, com els bancs, acostumen a ser l’objectiu de famílies sense recursos que ocupen immobles. Els bancs poden trigar entre tres i vuit anys a recuperar el pis degut als llargs processos judicials. Al Tarragonès, les ocupacions han augmentat sensiblement els últims anys. El primer semestre de 2017 els mossos detectaven 123, 23 menys que aquest any. La copresidenta de la secció de Civil del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, Irma Roldán, creu que falta musculatura en el sistema judicial per abordar els casos «Hi ha un cert col·lapse. El problema no és la llei, sinó els recursos per agilitzar. Falten jutges i més mitjans pels funcionaris», explica.

Roldán defensa persones denunciants, com els propietaris dels immobles, i també denunciats, és a dir, ocupes. Quan les ocupacions es produeixen en immobles en mans de particulars les primeres hores són importants. Si la policia constata que el pis no és dels ocupes i diversos testimonis ho confirmen procedeix a expulsar-los «en calent», expliquen fonts dels mossos. Finalment, però, sempre serà un jutge qui decideixi el desenllaç del cas. Des del cos policial apunten que el dret a la intimitat, un dret fonamental, sempre preval sobre el dret a la propietat. Roldán assenyala que, en molts casos, els mossos fan entendre a l’ocupa que la seva acció pot derivar en un delicte i, generalment, abandona l’immoble.

Des de juliol de 2018, una modificació de la legislació agilitza els casos d’ocupes en habitatges de particulars, on els immobles són propietat d’una persona física. El jutge dona cinc dies a l’ocupa perquè justifiqui la seva possessió a través d’un contracte amb el propietari. Si la persona no l’aporta, el jutge fixa la data del desnonament. Aquests processos també es poden allargar unes setmanes o uns mesos, però no es prolonguen durant anys. Roldán creu que les situacions de famílies amb pocs recursos que ocupen ha disminuït sensiblement des dels anys durs de la crisi econòmica. Des de la PAH, Espinosa denuncia la falta de pisos de lloguer social a la ciutat de Tarragona.