Els Pets aprofundeixen en les seves preguntes amb un repertori rocker a Cambrils

La banda Els Pets va aprofundir ahir a la nit en les múltiples preguntes que plantegen les seves cançons, especialment les incloses en el seu últim disc, Som, la 45 edició del Festival Internacional de Música de Cambrils.

Un miler llarg d'espectadors, segons l'organització, va viure una nit tan reivindicativa com festiva amb el trio original de Lluís Gavaldà, Falin Càceres i Joan Reig, convertit en sextet amb Joan Pau Chaves als teclats i Jordi Bastida i Marcel Cavallé a les guitarres i cors.

En una hora i 45 minuts - amb mitja hora de bisos -, el grup va oferir el seu únic concert estival a la província de Tarragona, presidit per unes pedres que penjaven del teló i donaven forma a la paraula SOM: som el nostre camí.

Després d'una introducció de l'ària Addio alla vitta, de Tosca, van començar el concert amb el més rocanroler de tots els nous temes, Llavis nous, per prosseguir amb Wittgenstein, Agost i La vida és molt avorrida sense el teu cos.

En La vida és bonica però a vegades complicada, Gavaldà va recordar que falten els «presos polítics», mentre el públic cridava «llibertat».

També va corejar cada estrofa de Corvus, el tema de Reig en què denuncia els abusos sexuals de capellans a nens a partir de la seva pròpia experiència.

Després van recórrer un camí més rock que pop, psicodèlic, negre i soul amb El que val la pena de veritat, Bombolles, Prendre mal i De tant en tant - amb la metàfora d'un gira-sol - i un so espectacular.

Els de Constantí van fer un gest de complicitat al Fuckin' money man de Rosalía, Malamente, tra tra, Blue tack, La solución, Hospital del mar i cap al final del concert, derrapant amb Tantes coses a feri Soroll.

En la mitja hora de bis van tocar Com anar al cel i tornar i tota la banda va entonar Una estona de cel, seguida de Jo vull ser rei - dedicada al PSC - i S'ha acabat, història d'un amor homosexual a Cambrils que va provocar el deliri i una comunió amb el públic que pocs aconsegueixen.