«Ser un destí intel·ligent facilitarà la integració del turista i el fidelitzarà»

—Quins són els eixos que definiran aquest nou mandat?

—Treballarem per aconseguir un objectiu: millorar la qualitat de vida de les persones. I per això desenvoluparem projectes de macropolítica, però, sobretot de micropolítica. La considerem fonamental i essencial en aquest nou mandat. L’altre eix és la sostenibilitat, amb la implantació de tot un seguit de mesures perquè Salou es pugui convertir en una smart city i en un destí turístic intel·ligent.

—Detalli’m alguns dels projectes de macropolítica.

—Són grans projectes com el camí de ronda, la connectivitat ferroviària i el desmantellament de les vies, el barranc de Barenys, millores en els accessos a Salou.

—I de micropolítica.

—Millorar l’espai urbà, recuperant espais a les rodes a favor de les persones.

—Per tant, es tractaria de continuar amb projectes com el de Carles Buïgas.

—Efectivament. Ara ja tenim un Pla de Mobilitat, que l’anirem executant en el temps i que ens anirà molt bé pel desenvolupament del projecte de destinació turística intel·ligent.

—Què implica ser una destinació turística intel·ligent?

—Ser una ciutat sostenible i amb qualitat de vida. I per aconseguir-ho treballarem en cinc eixos principals que són la governança, la innovació, la tecnologia, la sostenibilitat i l’accessibilitat.

—En què beneficiarà als turistes?

—Facilitarà la seva integració a Salou, perquè tindran més accessibilitat a la informació abans d’arribar al destí i durant. Això millora l’experiència de manera i el fidelitzem. A la vegada, obtindrem dades que ens permetran fer plans estratègics en l’àmbit del turisme però també del comerç. Tot allò que sigui millorar Salou beneficia al resident.

—Quins canvis veuran els ciutadans?

—Veuran l’aplicació de noves tecnologies, la millora dels serveis que presta la ciutat, el foment de la nostra història, patrimoni i atractius mediambientals. També implicarà una millora de l’accessibilitat des del punt de vista de la mobilitat, de manera que la ciutat serà accessible per a qualsevol persona que pateix un handicap. Però també serà accessible tecnològicament, i mitjançant els webs i les aplicacions es podrà accedir senzillament a la informació i als tràmits.

—En aquesta transformació, quin paper hi jugarà l’Eix Cívic?

—Un paper fonamental. Quan parlem de sostenibilitat i d’accessibilitat, estem parlant de recuperar espais dels vehicles per a donar-los a les persones. I l’Eix Cívic ens donarà diverses coses. Una d’elles és aparcament per a més de 400 vehicles, cosa que ens permetrà alliberar carrers que queden absolutament saturats a l’estiu.

—I la resta?

—Ens permet també que el passeig Miramar sigui únicament per als vianants, de manera que quedarà connectat amb el passeig Jaume I i amb la nova urbanització de Carles Buïgas. Per tant, tindrem tot Salou vertebrat amb un gran eix transversal, perquè el gaudeixin les persones. També serà d’ús exclusiu per a vianants el carrer Barcelona, des de la cruïlla amb Via Roma fins a arribar a l’espigó del moll, on es preveu la construcció d’un passeig dins del mar.

—Aquesta gran remodelació està vinculada al desmantellament de les vies del tren.

—Efectivament. El calendari està en mans de l’Estat. Mentre no entri en marxa el Corredor, nosaltres tenim uns projectes però no els podem executar.

—Un d’ells és el tren-tram.

—Sí. Diversos municipis i la Generalitat tenim l’acord per a implantar-lo, cosa que milloraria el transport públic al territori perquè connectaria la costa des de Cambrils fins a Tarragona però també cap a l’Aeroport. Com que el tren-tram és dual, es pot incorporar al traçat de tren i podria arribar a l’estació intermodal de l’Aeroport.

—Una altra de les grans reclamacions dels territori en matèria ferroviària.

—Necessitem aquesta estació. Esperem un creixement sostenible de visitants d’arreu d’Europa, especialment amb el desenvolupament del Hard Rock i, per tant, aquesta estació està més que justificada.

—Parlava ara de Hard Rock, quan es preveu que comencin les obres?

—Les dates sempre són complicades. Hard Rock ha trigat molt en aprovar-se per la irresponsabilitat de diversos grups polítics al Parlament. I últimament estem a expenses que la Caixa i la Generalitat. Des d’aquí apel·lo a que ho resolguin com més aviat millor. Totes les parts estem interessades en la implantació d’aquest projecte. És un projecte beneficiós pel territori, per les persones, i també per a la mateixa Caixa, ja que se li ha concedit una llicència a Criteria per a construir 150 habitatges.

—Quins són els beneficis que aportarà pel conjunt del territori i pels seus ciutadans?

—S’ha fet molta demagògia. No és només un casino, és un projecte turístic integrat amb una oferta molt potent d’activitats, amb la seva línia Hard Rock Live. Però sobretot és important perquè obrirà 365 dies a l’any i això afavorirà la desestacionalització. I el que volem és que els salouencs i les salouenques que treballen en el sector turístic, puguin treballar cada vegada més temps.

—Els preocupa que el principal competidor de Hard Rock al Mediterrani —el ressort del casinos de Melco a Xipre— tingui el seu complex més avançat?

—No és gens preocupant. Són projectes diferents. El de Melco està més relacionat amb el joc i aquí estem parlant d’un projecte turístic integrat, on també hi participa Value Retail i PortAventura. Tindrà una oferta molt potent amb concerts de primera magnitud amb el Hard Rock Live, que ens atraurà a molt més públic que no pas el casino.

—Ens trobem en el punt més àlgid de la temporada turística, quina valoració en fa fins ara?

—La temporada funciona bé. Estem parlant d’una ocupació del 85% i el 15 restant segurament es vendrà a última hora. Les temporades altes estan funcionant i el que hem de fer ara és reforçar l’inici de la temporada turística, des de Setmana Santa i fins al juny.