El sefardita Mordechai Ben Abir obté la ciutadania espanyola als 93 anys

El jueu sefardita Mordechai Ben Abir –Marcos Caballero– va rebre la comunicació que ja era ciutadà espanyol el passat 26 de juliol per part de l’ambaixador espanyol a Israel. Mordechai Ben Abir ha tancat així un cercle que va començar amb una promesa a la seva mare: recordar sempre els seus orígens espanyols. Aquesta promesa el va portar a investigar el passat de la seva família durant anys fins al punt de convertir-se en la temàtica del seu doctorat que va finalitzar a l’edat de 82 anys. Va aconseguir reconstruir la història del seu llinatge fins al segle XII i determinar el seu orígen a la localitat tarragonina de Falset. A la capital del Priorat el coneixen bé: l’any 2016 va rebre la Medalla d’Or de la ciutat i va descobrir la placa amb què Falset va batejar un carrer amb el nom del rabí Samuel Estruch Cavaller, falsetà jueu del segle XV, del qual n’és descendent. Des d’Israel, Mordechai Ben Abir respon a les preguntes de Diari Més.

—Com s’ha sentit després de rebre la comunicació que ja és ciutadà espanyol?

—Ésser ciutadà espanyol significa per a mi tancar un cercle de més de sis segles. Des d’una edat primerenca vaig tenir consciència que pertanyia a una família jueva sefardita. Com a fill petit d’una família de pares i sis fills, vaig gaudir de l’afecte de tothom, però especialment de les meves germanes grans. Vaig ser l’únic de la meva família –diria fins i tot de la meva generació– que va completar els estudis de secundària i els universitaris. Soc enginyer mecànic i electricista, especialitzat en infraestructures d’aeroports i professor de Física i Matemàtiques. Tenia 18 anys quan vaig viatjar a Buenos Aires on la meva difunta mare em va demanar fer-li una promesa: que em casés només amb una jove jueva i que recordés sempre els meus avantpassats espanyols que ho van deixar tot, béns, treballs, feina, la terra que els va veure néixer, i van aventurar-se al desconegut només per seguir essent jueus. No traeixis la memòria dels pares dels teus pares..., va dir. Quan el 1992 es va recordar a Espanya i a Israel els 500 anys que havien passat des de l’ordre d’expulsió dels jueus de la península l’any 1492 i a l’edat de 63 anys, vaig començar a investigar l’origen de la meva família a l’Edat Mitjana. A un congrés internacional de Jerusalem, l’any 2000, vaig trobar a qui seria el meu mentor en el meu doctorat a la Universitat de Barcelona, el doctor José Ramon Magdalena. Ell em va encoratjar a investigar com a doctorand. Aleshores tenia 75 anys i vaig començar el curs de 2001, després de fer dues tesines. El vaig acabar l’any 2007 amb 82 anys i amb la màxima qualificació: excel·lent cum laude. Vaig descobrir qui eren els meus avantpassats espanyols: eren catalans de Falset, Cervera i Besalú. Vaig identificar aquells que la meva mare va definir com els pares dels teus pares. Em vaig sentir orgullós d’ells i de la valentia que van demostrar en deixar-ho tot per no haver de renunciar a les seves creences.

—Ara ja pot votar a Falset a les pròximes eleccions. Desitja fer-ho?

—Estic empadronat com a nascut a Falset, el tràmit el vaig finalitzar a la Notaria del munipici prioratí. Durant la meva visita a Falset vaig gaudir de l’ajuda i de la companyia de l’aleshores alcalde, Jaume Domènech, i de la de tota la seva família. En la Notaria de Falset vaig lliurar tota la documentació exigida per a finalitzar el tràmit i vaig pagar els impostos que la llei exigeix. Podré votar a Falset si hi viatjo allí o com a espanyol amb residència a l’exterior en les urnes de l’Ambaixada espanyola a Israel en el cas que no pugui fer-ho.

—Quant de temps li ha costat demostrar els seus orígens?

—Per a mi no va ser un problema demostrar els meus orígens hispans. El meu professor, el doctor Magdalena, va certificar els meus treballs de recerca i, amb aquest document, la Confederación de Comunidades Judías en Madrid, va confirmar també la meva condició de jueu sefardita.

—Què significa per a un jueu en general i en concret per a un sefardita el reconeixement dels seus orígens?

—Resulta molt difícil generalitzar. No crec que n’hi hagi un denominador comú que pugui definir el sentiment de tota una col·lectivitat disseminada per tot el món. Per a mi –com a doctor en Filologia– és un repte intel·lectual. Ha estat una recerca històrica cap al passat llunyà, una cerca particular de personatges que es van desenvolupar en la meva imaginació a través de les narracions de la meva mare. Cal recordar que parlo d’una època en què no hi havia televisió, ni ràdio, ni telèfons... El món d’una criatura era casa seva, els seus pares, germans, i els moments més importants eren aquells en els quals la seva mare explicava tot el que va succeir generació rere generació en la família en particular i en el món jueu en general.

—Molts el van ajudar a demostrar els seus orígens i les seves arrels a Falset. Quines van ser aquestes persones?

—Una de les condicions per a rebre la nacionalitat espanyola és demostrar els vincles amb Espanya i respondre a la pregunta sobre quins motius em portaven a demanar-la. Per a mi, fou molt fàcil demostrar els meus vincles, primer amb el meu doctorat. Abans de l’aprovació de la llei vaig ser un dels creadors de la càtedra Espanya-Israel i associat d’un grup acadèmic. Vaig oferir conferències en la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid on es va crear la càtedra. També tenia relació amb la UB a través de la carta de recomanació del meu professor José Ramon Magdalena. A més, soc soci de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel (ARCCI) i, amb el seu president, Andres Lascorz, organitzàvem visites a Catalunya de diverses setmanes amb l’objectiu de desenvolupar el coneixement mutu entre Catalunya i Israel. Tot això abans de la llei –el Congrés dels Diputats va aprovar la llei de nacionalitat per als sefardites que simplificava els tràmits per aconseguir la nacionalitat espanyola l’any 2015– sense cap pagament. D’altra banda, soc fill predilecte i ciutadà honorable de Falset. La meva família i jo vam visitar Falset diverses vegades. L’alcalde, Jaume Domènech, la seva família i les autoritats ens van rebre amb molt d’amor i respecte. L’alcalde, alguna vegada amb la seva família, altres amb representants de la Cambra de Comerç de Reus, van visitar Israel diverses vegades i, en particular, Beersheva. Així que vaig poder rebre cartes de recomanació adreçades al Ministeri de Justícia certificant la meva vinculació amb l’ARCCI, a través del seu president, Andrés Lascorz, amb Falset, a través de l’alcalde, i amb la Cambra de Comerç, gràcies al seu secretari general, Josep Baiges. Finalment, vaig obtenir la recomanació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona a través del doctor David Bea Castaño certificant la meva participació en la creació de vincles acadèmics entre la universitat de Tarragona i la Universitat Beersheva a Israel.

—De la mateixa manera que va trobar l’origen de la seva família a Falset, ha trobat descendents de la mateixa en aquest municipi?

—No ho vaig intentar. És un tema molt delicat entrar en el passat jueu de cristians d’avui. Hi ha moltíssimes famílies catalanes amb el meu cognom: Caballero, Cavallero, Cavaller.

—Creu que el procés per a obtenir la nacionalitat espanyola és complex?

—Depèn de cada cas. Alguns van comprar un habitatge a Espanya per a demostrar la vinculació, altres van invertir capital a empreses, altres van fer donacions...

—Quan rebrà el passaport?

—El rebré de mans de l’ambaixador a Israel en les pròximes setmanes.