Un socorrista denuncia la situació del sector a Inspecció de Treball

Juan Ramón Martín, socorrista fins fa poc de l’empresa Servitur Salvament, ha presentat una denúncia a Inspecció de Treball per les condicions «precàries» que pateix el sector i, en concret, que oferiria aquesta companyia amb seu al polígon Francolí de Tarragona i que té concedides algunes platges de la Costa Daurada, entre elles les de Salou. Els acusa d’«incomplir els drets laborals en els dies de descans, una remuneració en alguns casos per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI), no pagar les hores extres i fer que menors d’edat les facin malgrat estar prohibit per llei». Aquesta és una situació «comuna a tot el sector», assegura, i no tan sols d’aquesta empresa. Hi està d’acord Carlos Aguilar, un altre socorrista que recentment va crear l’associació Socorristes Professionals per dignificar la professió, explica que «nosaltres cobrem la meitat que les kellys, que ja cobren poc i n’hi ha que no tenen para-sol ni crema solar».

La clau de volta, segons expliquen tant Martín com Aguilar és la reducció dels diners destinats a les licitacions pels serveis de socorrisme a les platges catalanes i, també, a les de la Costa Daurada. «Hi ha licitacions que no contemplen el mínim perquè els socorristes tinguin un sou segons el conveni», explica Aguilar. Martín, per la seva banda, creu que «no es respecta el socorrisme i els ajuntaments ho consideren més com un requisit legal que una necessitat». La situació tampoc no és millor en hotels, parcs i piscines privades, que contracten aquest servei per normativa a les múltiples empreses que operen a la zona. A Servitur, diu, «es treballen 230 hores al mes per entre 3 i 4 euros l’hora quan segons el conveni són 7,15 euros».

Fa poc Juan Ramón Martín va renunciar al seu lloc de feina «fart» de les condicions. «Quan vaig fer el curs de formació al SOC ja veia que es cobrava poc», assegura aquest ja exsocorrista. Tot i així, va veure «que els joves menors d’edat cobren la meitat per fer el mateix que els majors». Aquesta és la versió del treballador, qui finalment va denunciar el cas a Inspecció de Treball amb l’assessorament del seu sindicat, la Confederació General del Treball (CGT). Per la seva banda, l’empresa ha optat per no fer declaracions al respecte i esperar la resolució de l’organisme competent.

Altres casos judicialitzats

Miguel Moya, portaveu de la CGT, explica que «els socorristes no tenen conveni propi i el que se’ls aplica és molt precari» en el global de Catalunya. El fet que la majoria de socorristes siguin joves, afirma, fa que «marxin sense denunciar i fins i tot alguns sense cobrar el seu salari». «Fan jornades de 10 hores, de 9 a 21 h.», afegeix. Sobre l’evolució del cas a Inspecció de Treball, el sindicat no es mostra gaire esperançat. «Pot ser que actuï però quan s’hagi acabat ja la temporada i no hi hagi els treballadors, ens passa habitualment però no està en les nostres mans», diu Miguel Moya.

A més dels fets exposats a la denúncia, Moya assegura que hi ha socorristes que els porten d’altres zones de l’Estat o d’altres països, com l’Uruguai o l’Argentina. «Molts treballadors venen d’origen, les empreses els lloguen les habitacions i els ho resten de la nòmina, fins i tot algunes empreses es lucren».

Una empresa que el sindicat CGT ha denunciat en anterioritat per les condicions dels seus treballadors és Proactiva Open Arms, liderada per Òscar Camps. L’any 2016 els seus socorristes van organitzar fins i tot una vaga indefinida després de rebaixes de salari, jornades maratonianes, entre d’altres. Abans, el 2015, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va condemnar-los per acomiadaments improcedents.

«Respectem el socorrisme»

Juan Ramón Martín, després de presentar la denúncia, va penjar un vídeo a les xarxes amb el missatge «Respectem el socorrisme» per tal de recollir testimonis de casos en què no s’hagin pagat els sous o s’hagin fet hores extres no permeses, entre d’altres. Segons Martín, la majoria de persones que s’han posat ja en contacte amb ell són joves. Un d’ells, Manuel Ángel Luque, va treballar també com a socorrista per a Servitur Salvament aquest estiu, sent menor d’edat, i en va marxar al cap de dues setmanes per estudis. «Vam estar gairebé dotze dies seguits treballant un company i jo», assegura. «Vam parlar amb una quinzena de treballadors i vam comprovar que estàvem cobrant la meitat per ser menors», diu.

Carlos Aguilar, per contra, insisteix en què la normativa afavoreix la precarització del sector. «N’hi ha que poden treballar de socorristes sense saber nedar, només amb un curs online», destaca. «Fins i tot fa poc uns banyistes van haver de socórrer un socorrista a la platja Llarga de Salou», assegura. «Aquestes decisions provoquen que hi hagi hagut un 20% més de morts», denuncia Aguilar.