«El socorrista no hi és per molestar, sinó perquè la gent gaudeixi de la platja amb seguretat»

Les disputes amb els banyistes imprudents són un mal tràngol per als socorristes de les platges. «L’usuari ve a la platja a gaudir i a ningú no li agrada que li diguin allò que no pot fer. Alguns ho entenen perfectament, però n’hi ha altres que no i s’enfronten amb nosaltres», explica el coordinador de Salvament i Socorrisme de Creu Roja a Tarragona, Hugo Núñez. Els socorristes no estan considerats agents de l’autoritat i no tenen capacitat de sancionar. Per això, en ciutats com Tarragona recorren a la Guàrdia Urbana per fer desistir els imprudents i, en ocasions, salvar-los la vida. Aquestes conductes es donen cada temporada, si bé enguany la Creu Roja veu menys casos de salts al mar des de les zones rocoses del municipi.

La d’aquest estiu està sent una campanya de platges normal a la costa de Tarragona, sense cap factor que destaqui especialment. Hi ha hagut força dies amb mar plana i bandera verda, i d’altres amb bandera groga i vermella i una mar força moguda. Pel que fa a la presència de meduses, no s’han registrat situacions excepcionals.

Una de les feines més incòmodes per als socorristes és la de perseguir i insistir a aquells banyistes que no fan cas de les recomanacions de seguretat. Segons el coordinador dels socorristes a Tarragona, el banyista desobedient no té un únic perfil. Molts són adolescents i joves, però també n’hi ha que són adults, ja sigui de la pròpia ciutat o forans.

«De vegades ens trobem situacions extremes que ens impacten com ara el cas d’un turista francès que s’estava amb el seu fill a la platja de la Móra. Una companya va dir-li que sortís d’un punt perillós i ell li va respondre amb insults i va fer-li el dit. Al final tot té a veure en com s’ho pren la persona en aquell moment i l’educació que ha rebut a casa», reflexiona Núñez.

Casos com els de dimarts passat en què la Guàrdia Urbana va acabar multant cinc joves per no fer cas d’una socorrista i banyar-se en bandera vermella, passen sovint. De fet, aquest estiu la policia ja ha imposat una quarantena de denúncies –amb multes de fins a 100 euros. «És el nostre dia a dia. Ens trobem moltíssims casos en què l’usuari no ens fa cas i, de vegades, increpa o amenaça el socorrista», apunta Núñez.

Segons el responsable dels socorristes, caldria procurar que tothom rebés una educació correcta sobre els riscos a l’entorn de la costa. El problema, però, té difícil solució a curt termini perquè en els dies de més afluència a Tarragona un únic socorrista pot ocupar-se d’una àrea amb entre 2.000 i 3.000 banyistes. Així, el col·lectiu té assumit que en un dia assolellat amb bandera vermella caldrà estar-se gairebé tota la jornada «a peu d’aigua» per dissuadir els imprudents o temeraris.

Aquesta temporada d’estiu una de les conductes de risc que «va a la baixa» és la de saltar des de les roques al mar. «Ens ha sorprès bastant perquè d’altres anys fèiem molta prevenció. Enguany s’ha reduït bastant el nombre d’actuacions d’informació, tot i que sí que tenim punts com el Fortí de la Reina on és inevitable que la gent salti. Si els veiem, hi anem i els avisem. De vegades hi tornen quan ens n’anem i truquem a la Guàrdia Urbana», relata Núñez.

El responsable de la Creu Roja insisteix en la perillositat de saltar des d’aquests punts elevats i recorda que, en qualsevol cas, cal haver inspeccionat la fondària del mar en aquell punt, mantenir una bona posició de salt i observar el comportament de l’onatge. «La profunditat és important perquè la sorra va i ve d’un dia a l’altre i pot ser que un salt que un dia era segur, l’endemà ja no ho sigui tant», alerta.

Hugo Núñez, que fa tretze anys que exerceix com a socorrista a les platges tarragonines –nou com a coordinador, admet que a la platja «s’hi va a gaudir», però recorda que hi ha una normativa i uns consells bàsics a seguir perquè tothom pugui fer-ho. «Cal que la gent sigui conscient que el socorrista no hi és per molestar a ningú, sinó perquè pugui gaudir de la platja però amb la màxima seguretat», defensa.

En general, la tasca dels socorristes es basa majoritàriament en la prevenció, els patrullatges i el contacte amb l’usuari de les platges. També fan petites cures i s’ocupen del servei de bany adaptat. Els rescats i assistències en persones en risc, afortunadament, són pràctiques molt més puntuals.