Presidenta dels Amics del Teatre de Vila-seca
Teatre
«Pensem que a la demarcació es fa molt bon teatre i cal ensenyar-lo»
El dissabte 28 de setembre els Amics del Teatre de Vila-seca celebren el seu 20è aniversari amb una jornada de música i teatre al Centru
—Fem una mica d’història. Com i per què es posa en marxa l’entitat?
—Tot va començar l’any 1999, amb el Josep Graset, que llavors era regidor de cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, a més d’un home de teatre. Ell va tenir la idea brillant que el poble tingués una associació que s’ocupés de l’organització d’events teatrals. Fins llavors ho anava fent l’ajuntament, però va voler externalitzar-ho. Per fer-ho, va reunir un grup de persones vinculades al món del teatre: Esteve Sauné, que era del grup de teatre de la Societat Las Vegas; Eva Marqués i Bernadette Farriol, de La Tramoia; Marta Padró, relacionada amb Trono Villegas; Modesto Ferrer, que fins llavors era qui feia la programació teatral com a tècnic cultural; i Elena Pàmies, vinculada a l’ensenyament i al Patronat de Turisme.
—Quins són els criteris de programació dels Amics del Teatre?
—Sempre hem prioritzat companyies de la zona, perquè pensem que a la demarcació tenim molt bon teatre i s’ha d’ensenyar. A més, també hem portat professionals de renom, perquè la gent de ‘teatre de diumenge’ necessita cares conegudes, i aquestes companyies funcionen com esquer. Saps que si portes un Pepe Rubianes, que ha vingut dues vegades, el teatre s’omple. En la següent proposta potser no omples tant, però a lo millor ja has enganxat algú que ha vingut a la sala, ha conegut el teatre i ha compartit aquest moment.
—Són ferms defensors del teatre de petit format i de proximitat.
—Sí, a Tarragona tenim les produccions de la Trono, que són meravelloses, i intentem que sempre estiguin en la nostra programació. També hi ha Taleia. A Reus, Tebac fa molt bones produccions, i últimament també hem anat portant produccions de La Teca de Cambrils, un grup amateur i amb els que sempre fem un intercanvi amb el grup de teatre de Vila-seca, La Tramoia. El que no portem mai són grups que fan obres ‘de tresillo’, comèdia fàcil que no aporten res.
—Com es nodreix el pressupost per fer tot això?
—Uf, com podem. Tenim una petita subvenció de 10.000 euros que ens dona l’ajuntament, però al preu que van les companyies (que és el preu que toca), no podem fer gaire cosa. Ara, amb Pere Segura a l’alcaldia de Vila-seca i Manuela Moya a la regidoria de Cultura, que són sensibles al món del teatre, esperem que ens facin una mica més de cas. A banda, tenim els Amics, socis de l’entitat que paguen una quota anual de vint euros.
—Quin balanç en fa, de tots aquests anys de feina i de teatre?
—El balanç que faig és molt positiu. Hem estat vint anys fent aquesta feina, que és voluntària i moltes vegades farragosa, perquè som una entitat sense ànim de lucre però la burocràcia l’hem de fer igualment. Alguna vegada també ens hem arribat a plantejar si no acabem d’arribar al públic, perquè no omplim la sala. Però quan veus que a llocs com Tarragona, on la Trono programa espectacles boníssims, hi ha dotze persones a la sala, i nosaltres en tenim seixanta, acabem pensant que potser és que el món del teatre és així, i això ens ajuda a tirar endavant. També volem pensar que en aquest temps hem fet cultura de teatre a Vila-seca, i persones que no eren de teatre s’hi ha acabat vinculant. Encara que hi ha gent que encara no sap que a Vila-seca hi ha un teatre, hem aconseguit que moltes altres vinguin, si no a totes les obres, a la majoria. Això és l’important.
—Com celebraran l’efemèride?
—Dissabte 28 de setembre hem programat una funció de Sense llençols, de la companyia Entrellaçats, a les 20.30h a l’hort del Centru, i després hi haurà música amb Blue Mambo. És gratuït i hi convidem a venir a tothom. L’endemà diumenge, a les 19h, el grup La Tramoia representarà l’obra M’esperaràs, de Carles Alberola, pel sistema de taquilla inversa.