«El límit de fins on pot arribar Sosciathlon el posa la societat»

—Un esdeveniment esportiu, solidari, familiar, lúdic... Què és Sosciathlon?

—És totes aquestes coses, però sobretot és un acte solidari. Volem que un dia a l’any, la gent surti de casa, esculli el seu esport i el faci 100% solidari.

—El fet que les inscripcions siguin 100% solidàries, és a dir, que es destinin en la seva totalitat a les causes escollides, és un dels trets que us defineix. Com ho aconseguiu?

—Des que vam començar vam tenir molt clar que si no podíem fer que Sosciathlon fos 100% solidari, no ho faríem, perquè no volíem ser una cursa més. Ho aconseguim treballant molt durant la resta de l’any, amb recaptacions que obtenim organitzant esdeveniments i amb aportacions d’empreses privades, donacions i també de tota la gent que ve aquell dia sense cobrar res. Ni tan sols cobren les ambulàncies.

—També heu aconseguit una mobilització molt important, pel que fa a aquest voluntariat.

— Sí, cada any arribem al centenar de voluntaris. Aquesta xifra és descomunal. Ja la vam aconseguir el primer any, a la Pineda, i s’ha anat repetint. Això ens omple moltíssim, perquè sense ells seria impossible tirar-ho endavant.

—Cada any canvieu els beneficiaris de la jornada. Per què, i qui són, enguany?

—Quan vam néixer la idea era moure’ns pels tres municipis de costa: Vila-seca, Cambrils i Salou. També des d’un principi vam decidir escollir dos beneficiaris cada any i anar canviant, perquè volem arribar a tothom. Fins ara sempre havíem fet una entitat gran i molt coneguda i una de més petita, perquè sovint les petites tenen menys recursos, i d’aquesta manera a més també tenen una repercussió similar a les grans. Aquest any ho hem canviat una mica, i destinarem tota la recaptació a l’Hospital Sant Joan de Déu per a la investigació del diagnòstic cognitiu en nens amb paràlisi cerebral, i a la Fundació Pasqual Maragall.

—També fan donacions a les escoles.

—Això va sorgir una mica com una anècdota. La meva filla es va fer un esquinç i quan va anar a l’escola i va demanar una cadira de rodes, no en tenien. Ho vaig exposar a la junta, i vam decidir comprar cadires de rodes per a les escoles de Vila-seca. Després vam fer el mateix a Cambrils i Salou, i va tenir una gran acceptació. Ara estem pensant a engegar alguna altra cosa també per a les escoles, perquè pensem que és important involucrar els infants en un projecte com és Sosciathlon.

—Ja fa cinc anys que van engegar el seu projecte. Com ha anat creixent?

—Vam néixer amb la força de la il·lusió, envoltats per la gent que va creure en Sosciathlon, famílies, voluntaris, i sense saber on arribaríem. Com que el primer any a Vila-seca vam tenir molta acceptació, vam tirar endavant els anys següents a Salou i Cambrils, i la recaptació ha anat creixent cada any més. El primer any a la Pineda vam recaptar 10.000 euros, i cada any hem anat pujant fins enguany, que ens hem proposat arribar als 20.000 euros. Nosaltres seguirem treballant, el límit el posa la societat.

—Com serà el Sosciathlon 2019?

—Com cada any els participants poden escollir una modalitat esportiva: córrer, nedar, caminar, pedalar, fer zumba o, simplement, comprar el dorsal 0. També hi haurà curses infantils i un espai per a la donació de sang i de medul·la òssia. Com cada any recollirem taps de plàstic per a la Fundació Noèlia. Enguany, a més, hem editat una samarreta dels cinc anys de Sosciathlon, i també hem organitzat activitats com un vermut musical dels anys 80. Per a més informació es pot consultar la nostra pàgina web: 5edicio.sosciathlon.org.