«Les gladiadores van existir, el seu espectacle era més tècnic i elegant»

Una esclava que viurà tot un periple fins a esdevenir la millor gladiadora de l’imperi Romà. Una civilització que viu el seu màxim esplendor amb la inauguració de l’Amfiteatre, l’any 80 d.c. Un emperador que promulga cent dies de jocs i festejos per mostrar al poble, el seu poder i una posada en escena impressionant a través d’un espectacle: la Naumàquia, una descomunal representació de combats navals que es feien a l’antiga Roma per diversió. Tots aquests són els ingredients de la nova novel·la de Jordi Nogués, lleidatà d’Artesa de Segre, que des de fa anys resideix a Valls i que viu, actualment, el seu millor moment creatiu. Aquest dijous, dia 3 d’octubre, (19h) presenta a la llibreria Adserà la seva segona novel·la històrica ambientada en l’imperi romà, de l’editorial Hispano Americana (Edhasa).

—La seva novel·la té coma protagonista una gladiadora, van existir de veritat?

—Sí, aquesta és la primera vegada que una novel·la parla de les gladiadores, és una novetat absoluta i sí, van existir i en Neumaquia s’explica la història d’una d’elles.

—Quin és el fil argumental d’aquesta novel·la?

— La novel·la té tres eixos argumentals, la naumàquia: la batalla naval entesa com a espectacle que es fa al mateix Colliseum; el segon eix és els aurigues, eren unes faccions que combatien, cada facció representava una classe social de Roma. El tercer eix argumental són les gladiadores que és un tema fascinant.

—Expliqui’m una mica quina és la base històrica d’aquesta figura femenina?

— Em vaig trobar que hi ha referències documentals, però quan busquem referències visuals, només vaig trobar dues peces. Un relleu i una escultura. El relleu d’Halicarnàs i l’altre una estàtua de bronze a un museu d’Hamburg. Les dones surten amb els pits descoberts i per això vaig trobar dues interpretacions. La primera que eren uns espectacles eròtics i la segona, que és la que vaig investigar amb l’ajuda d’arqueòlegs i experts, va corroborar que efectivament eren gladiadores igual que els homes.

—No ha transcendit la imatge de la gladiadora o ‘gladiatrix’?

—Era molt poc habitual, eren dones esclaves que havien estat capturades. La majoria d’elles eren prostituïdes però aquestes havien de lluitar. Els espectacles de gladiadora era un espectacle de luxe, es caracteritzava per ser més tècnic, més pulcre. Sembla que les dones aprenien millor la tècnica, no era tan físic com els homes i els seus moviments eren més elegants.

—I morien a la pista també?

—Les dones eren un espectacle minoritari, hi havia molt poques, eren molt cares de contractar. No acostumaven a morir perquè eren professionals, anaven molt amb compte, i només ho feien si ho demanava el públic.

—Parli’m de la protagonista?

—Es diu Kella, una noia bereber, que està en un oasi en el nord d’Àfrica, prové d’una tribu on està molt marcat el rol femení i el rol masculí. I ella, vol ser caçadora no quedar-se a casa, és una dona fibrada i alta, físicament imponent. Serà capturada com esclava i passarà tot un periple fins que arriba a una escola de gladiadores. La Kella és d’aquelles persones que no encaixa i es planteja què fa en aquest món. I finalment, se sent encaixada quan acaba fent de gladiadora.

—Hi ha un gran component feminista en aquesta novel·la, com es viu aquesta lluita en una època que era un món dirigit per homes?

—Crec que els historiadors han destacat la història des del punt de vista masculí, però estic convençut que havia igualment dones avançades, fortes i transgressores com hi ha ara. Era una societat masclista, és cert, però s’ha accentuat perquè els historiadors han explicat només una part de la història de l’època.

—Naumaquia és la seva segona novel·la ambientada en l’època romana, és una segona part?

—Sí és la segona novel·la, la primera va ser Colosseum (2016), que explica com es va construir el Coliseum de Roma, amb la història de Calicrates, un arquitecte d’origen grec i la princesa jueva Julia Berenice, una lliberta molt rica que ho té tot però busca la felicitat. Entre els dos s’estableix una relació especial. És una obra més filosòfica i reflexiva. Les dues novel·les són independents però formen un conjunt. Naumaquia és una obra amb molta adrenalina, una història de pura passió, amb un ritme narratiu intens, no et dóna treva durant tota l’estona. Estic segur que el lector no s’avorrirà.