Tradicions
Els pastissers tarragonins encaren amb optimisme la venda de panellets aquest any
Els de pinyó, que s'han encarit, continuen sent el 'producte estrella', però pugen amb força els banyats en xocolata amb fruita a dins
Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, els pastissers artesans encaren amb optimisme les vendes de panellets pels volts de la festivitat de Tots Sants i, malgrat l'increment de preus previst, esperen mantenir o superar les bones xifres de l'any passat. Així, si bé el quilo de panellets variats rondarà entre els 42 i els 45 euros, l'encariment dels pinyons de Castella –que han arribat a 63 euros el quilo- encarirà aquesta especialitat fins la forquilla d'entre 52 i 60 euros el quilo. Malgrat això, els pinyons continuen manant a les pastisseries artesanals i suposen la meitat de la producció total, segons el president del Gremi d'Artesans Pastissers de Tarragona, Josep González. Als establiments tarragonins i ebrencs es podran veure també panellets de Chartreuse o de licor de roses, com també de xocolata, llimona, maduixa, taronja o els també tradicionals d'ametlla.
«Estem un pèl tocats per la pastisseria industrial però detectem que les diades es respecten i el client vol menjar bé: siguin panellets, a Reis o a Pasqua, volen menjar el que pertoca. S'està recuperant: la gent no és tonta i se n'adona», subratlla González, qui assegura haver percebut que moltes persones amb un poder adquisitiu limitat mantenen la compra de panellets artesans però en quantitats inferiors perquè prioritzen la qualitat.
Origen incert del panellet
Encara que hi segueix havent incertesa sobre l'inventor del panellet, tot sembla indicar que el seu origen es troba en els antics cultes funeraris. Era en aquest tipus d'esdeveniments on es portaven panets petits com a ofrena a l'església o a les tombes dels difunts. D'altra banda, també es creu que van a ser els àrabs els qui van crear aquesta tradició pel seu tipus de massa, però els primers indicis que es tenen sobre els panellets són de finals del segle XVIII. En un principi, eren elaboracions que es feien a les masies després de la recol·lecció de la fruita seca. Però aquests dolços van anar evolucionant i més tard, es podien adquirir per Tots Sants i després de celebracions religioses, passant a ser considerat un aliment beneït.