«Vull que els meus nets sàpiguen d'on ve la seva àvia i com és el seu país, Bulgària»

—Amb quina finalitat va néixer, l’Associació, ara fa una dècada?

—La idea originària era crear una gran associació amb totes les persones que són d’altres països, però cadascú va anar muntant la seva i al final ens vam quedar sols, i vam decidir fer també la nostra. Una de les nostres funcions consisteix a donar suport i ajudar a les persones de la nostra comunitat que ho necessitin. Tot el que fem és voluntari, no es paga cap quota. En segon lloc, també treballem per donar a conèixer la nostra cultura i les nostres tradicions. Ho fem sense oblidar les obligacions que tenim amb aquest país. En el meu cas, per exemple, ja fa vint-i-quatre anys que hi visc, gairebé mitja vida, i el respecto i m’encanta. Si no, no hi hauria estat tants anys. Però m’agradaria que les meves dues netes i el meu net, que va néixer fa molt pocs dies, sàpiguen d’on ve la seva àvia, i com és el seu país.

—Es troben que Bulgària és prou conegut, aquí a Catalunya?

—Sí, ara ho és més que fa un temps. Quan jo vaig arribar i em preguntaven d’on venia, em miraven una mica estrany. Però llavors esmentava Hristo Stoítxkov, i llavors ja se situaven. Ara, Bulgària és un país que cada vegada el visita més gent.

—La comunitat búlgara de Salou és molt extensa?

— Sí, i cada vegada és més gran, també perquè les persones s’integren aquí molt bé. Els meus nets, per exemple, han nascut tots aquí. Quan va néixer la primera nena, vam decidir que entre nosaltres li parlaríem búlgar. A l’escola li ensenyen català i castellà, i ara parla tres idiomes. Com més llengües parlem, més rics som.

—De quina manera els nens que han nascut aquí aprenen les tradicions del seu país?

—Nosaltres som ortodoxos. Però la religió catòlica i l’ortodoxa no són tan diferents. Per Setmana Santa, per exemple, nosaltres pintem ous de Pasqua i fem pa. Ens ajuntem les famílies i ensenyem als nens com es pinten els ous, tal com ho havíem fet nosaltres, amb els nostres pares. Després, en portem a l’Ajuntament de Salou, i també en repartim entre la gent. Amb la festa de la Martenitsa, que se celebra l’1 de març, fem igual. Ensenyem els nens i nenes a elaborar els tradicionals ninots de color blanc i vermell, Pizho i Penda, que es fan per celebrar la festa de la Baba Marta, que vol dir Àvia Març.

—També organitzen el Festival Folklòric Bulgària Avui i per sempre. En què consisteix?

—És una gran festa en la qual mostrem qui som, d’on venim i el que ens agrada. En aquest festival s’ajunten grups folklòrics búlgars de diferents ciutats que venen a representar les seves danses. Sempre l’inaugura l’alcalde de Salou, Pere Granados, i hi assisteixen els regidors de l’Ajuntament. En aquest punt vull donar-los les gràcies, a ells i també a totes les persones que fan possible la festa, inclòs el senyor Benet, de l’Hotel Calypso, els cambrers, els animadors...A tothom. En aquesta festa es fa la cerimònia d’entrega a l’alcalde del pa, la mel i la sal, que són símbol del desig d’una vida sana, dolça i forta.

—Hi ha res que trobi a faltar, del seu país?

—Els meus pares, que viuen allà. Per la resta, aquí tenim de tot. Botigues búlgares o escoles on els nens van a aprendre a llegir i escriure en búlgar. Però veig que, cada vegada que agafo l’avió per anar a veure els pares, hi ha més gent que hi viatja. Estem a dues hores i vint minuts de distància, es triga més a anar a Sevilla que a Bulgària. Jo convido a tothom a conèixer el meu país, que és petit però té de tot, muntanya i platja. Som el segon país en aigua mineral termal després d’Islàndia, i tenim el millor iogurt de tot el món.