«En la meva música hi ha un tema important que mai deixaré de banda: l'amor»

—Estem a dos dies de poder escoltar el seu nou disc. Què n’hem d’esperar, d’aquest nou treball?

—Heu d’esperar un disc molt diferent del primer. Aquell, que el vaig fer fa tres anys, estava molt produït. Invisible, en canvi, és molt simple, està fet amb els instruments bàsics. És fresc, orgànic, i això és el que volia transmetre.

—Com ha estat la seva evolució musical en aquests tres anys des del seu primer treball?

—Quan vaig començar no tenia gaire clar el meu estil. Però sempre m’havia agradat l’estil americà, molt directe, l’indie folk. A l’hora de fer aquest nou disc, i parlant amb el productor, li vaig demanar de plasmar aquesta idea i tots dos vam arribar a la mateixa conclusió.

—Com ha estat el procés de producció?

—Primer vam estar parlant amb el productor, el Marc Martín, i quan vam tenir clar com volíem el disc, vaig començar a composar les lletres. El Carlos Ringo em va ajudar molt, i això de poder comptar amb algú que t’ajudi a l’hora d’escriure està molt bé, perquè normalment et trobes molt sol. D’altra banda, pel que fa als músics, en aquest disc no tinc cap col·laboració, però els músics que m’acompanyen no són aquells amb els que toco habitualment, i això, per a mi, ja és una col·laboració, perquè tots han aportat les seves idees: Toni Mateos a la bateria, Ramon Montardit al baix, el pianista Alberto González i el guitarrista Jean-Paul Dupeyron.

—El disc es titula Invisible. A qui o què fa referència?

—Em va costar molt trobar el títol, perquè volia que fos comprensible en anglès i en català. Fa referència al fet que les coses que considero importants, com els sentiments, tot allò que ens fa humans, són invisibles. També perquè tot el que jo he viscut ha estat invisible per als altres, fins ara, que trec aquest disc.

—Les cançons ens parlen d’experiències personals?

—Hi ha un tema important que és l’amor, i que mai el deixaré de banda. També parlo del joc. De fet, la cançó que crec que tirarà més, que és A l’atzar, parla de la idea de l’amor com una loteria, un joc, en què apostes per una persona. Això es pot aplicar també a qualsevol altra cosa de la vida quotidiana. D’altra banda, el disc també tracta temes socials, com a Li és igual, en què parlo d’una dona treballadora. Volia explicar la història d’una dona, no tant per parlar de masclisme, sinó de la necessitat que la societat ens entengui com a dones que som. A Ets més fort, tracto el tema de l’assetjament escolar, perquè és un tema que visc molt de prop, ja que la meva mare és professora.

—Algunes cançons estan en català i unes altres en anglès. Per què aquesta dualitat?

—Em sento més còmoda cantant en anglès, perquè m’és més fàcil composar en aquesta llengua, i la música que escolto també és en anglès. Però no vull deixar de banda el català, perquè també és la meva llengua.

—Aquest divendres es publicarà el disc. Com serà aquesta sortida i a on es podrà aconseguir?

—Sortirà a les plataformes digitals i a diverses botigues de Barcelona. A Tarragona es pot comprar a El Corte Inglés.

—Ja hi ha calendari dels primers concerts de presentació?

—No ho tinc lligat, primer vull veure la reacció del públic. Òbviament, si agrada, voldré preparar un concert xulo, però sense la pressió de tenir una data abans. Si veig que la cosa naturalment tira, ho muntarem.

—El segon disc confirma la seva carrera musical, que va començar sent força jove i per la qual ha estat treballant fort aquests anys. Ha estat complicat, fer-se un forat?

—Ser músic és difícil, sobretot ser músic i dona, no se’n veuen gaires, si no és en nivells alts. A més, anar sola, com en el meu cas, és complicat. Sort que tinc els pares que m’ajuden amb tot, si no, no seria capaç. Però estic molt contenta de com m’està anant, aquest estiu no he parat de fer concerts. Però el difícil ve a partir d’aquest moment, perquè fins ara, tot i que tocava temes del primer disc, gairebé tot el que cantava eren versions. Ara començaré amb temes propis, i la cosa ja canvia, perquè si a la gent li sona la cançó, sempre és més fàcil. El que ve és totalment diferent del que havia fet, però també em sembla xulo.