Temporal
La Conca de Barberà vol investigar les causes de la riuada
Els municipis estan decebuts perquè el Consell de Ministres encara no els hagi inclòs en el reial decret d’ajuts a Múrcia
La Conca de Barberà es planteja fer un estudi independent sobre els aiguats del passat 22 d’octubre, que va deixar tres víctimes mortals i tres desapareguts. Tot i que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ho considera un episodi d’avinguda extraordinari del riu Francolí, alguns municipis opinen que l’increment de cabal va ser anormalment devastador i que l’estat de manteniment insuficient de les lleres podria haver contribuït a agreujar la situació. A partir d’aquí, volen investigar pel seu compte, a través d’hidròlegs independents, si l’impacte hagués pogut ser menor i, sobretot, evitar que es torni a repetir. Així s’ha fet saber en el Consell d’Alcaldes celebrat aquest dilluns al vespre, en el qual es va donar compte de l’informe de valoració econòmica dels danys, que supera els 16 milions d’euros -a falta d’incloure propietats privades. L’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, va formular una bateria de propostes per arribar al moll de l’os sobre les causes i conseqüències del temporal.
La conclusió a la qual van arribar els municipis és que el Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha de capitanejar tot un seguit d’accions encaminades a esclarir què va passar la nit del 22 d’octubre, com cal afrontar-ho en l’actualitat i què cal fer per evitar un episodi així en el futur. D’entrada, exigeixen a les administracions -Diputació de Tarragona, Generalitat i Estat- que compleixin amb les promeses fetes en el seu moment d’ajudar al territori. «I que no quedin en paraules», etziba el president del Consell, Magí Trullols. «Des del Consell posarem tots els mitjans, però estem limitats», afegeix Trullols.
Els municipis estan inquiets perquè el Consell de Ministres de divendres no va tractar l’ampliació del reial decret pels aiguats, que permetria incloure la Conca i les Garrigues com a beneficiàries d’aquesta línia d’ajuts estatals, malgrat que tots ells van afanyar-se per lliurar una quantificació dels danys a la Subdelegació del govern espanyol. En el Consell d’Alcaldes, els sis pobles afectats van presentar les xifres. Així, Montblanc, tal com va avançar l’ACN, ha quantificat els danys al terme en 12 milions d’euros -és l’únic municipi que ha sumat els desperfectes en propietats municipals i de particulars.
Per la seva banda, l’Espluga de Francolí fa una estimació d’1.600.000 euros; Vimbodí i Poblet preveu 1.198.000 euros; Vilanova de Prades calcula 496.000 euros en pèrdues; Vallclara dona una xifra de 396.500 euros; i Vilaverd, 108.300 euros. A part, l’ACA destinarà una partida inicial de 5.371.000 euros al restabliment de lleres. La neteja de les lleres està en el punt de mira. Fins i tot el Síndic de Greuges va obrir-ne una investigació. «No es tracta de buscar culpables, sinó que això no es torni a repetir en un futur, per això hem d’estudiar què va passar», apunta l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu.
Els municipis també adverteixen que les conseqüències encara haguessin pogut ser més devastadores si el temporal hagués estat més generalitzat i hagués descarregat aigua a l’entorn de Poblet. Segons Andreu, les comunitats de regants també han patit «greus» destrosses -en peixeres, sèquies, xarxes, etc-, quantificades en uns 600.000 euros només a Montblanc, i que pertoca a les administracions assumir el 100% dels costos de reconstrucció d’aquestes infraestructures malmeses. Segons Andreu, els titulars són pagesos, d’edat avançada, que conreen horts, i no poden fer-se càrrec d'aquests costos.
D’altra banda, el Consell Comarcal també ha fet una valoració aproximada de les obres en els sistemes de sanejament de Montblanc i de l’Espluga-Vimbodí, que s’eleva a 3.148.000 euros. No s’han comptabilitzat les infraestructures viàries en carreteres que són competència de la Generalitat i de la Diputació i també falta computar tots els danys en propietats de particulars -només a l’Espluga, hi ha unes 200 reclamacions. En la reunió, que va servir perquè els municipis poguessin dir la seva sobre la llevantada, també es va plantejar la possibilitat que des del SOC es concedissin brigades contractant persones a l'atur per ajudar en els treballs manuals que porten a terme les brigades municipals.