A judici l'excap dels Mossos i un sergent per evitar una investigació contra dos policies de Vila-seca

L'Audiència de Tarragona jutjarà al desembre l'intendent Jaume Morón, excap dels Mossos d'Esquadra al Tarragonès, i el sergent Xavier Cunillera, acusats d'evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat un home. La fiscalia demana per a cadascun cinc anys de presó, set d'inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental. Segons el fiscal, els processats van obligar una caporal a deixar la investigació i a cedir-la al sergent, el qual va obviar al jutjat informacions clau –que identificaven els policies com els autors de la pallissa– perquè arxivés el cas. Un anònim, però, va permetre reobrir-lo i portar els presumptes agressors a judici.

El cas se centra en una caporal dels Mossos de Salou que el febrer del 2013 va rebre de part d'un superior l'encàrrec d'investigar un cas amb discreció. El mosso li va explicar que se n'havia assabentat gràcies a un informador de qui no en podia desvetllar la identitat per seguretat. Tot partia d'una denúncia que un home havia presentat a la comissaria de Lleida per denunciar les greus lesions que havia patit la matinada del 9 de gener del 2013 després d'assistir a una festa privada a la discoteca 'Pachá La Pineda'. L'home deia que no recordava res, però que havia descobert que, aquella matinada, algú havia trucat des del seu telèfon mòbil a la comissaria de la Policia Local de Salou.

Segons l'informador, els autors de les lesions serien dos agents de la Policia Local de Vila-seca que haurien recollit prèviament al denunciant a l'aparcament i l'haurien traslladat en cotxe fins a una zona no urbanitzada del Cap de Salou. Allà, un d'ells l'hauria agredit mentre ho gravava tot amb el seu mòbil i l'altre s'esperava dins el vehicle policial.

La caporal dels Mossos va començar a investigar els fets i es va reunir amb el sergent Cunillera per tal d'exposar-li els avenços que havia fet en la investigació. El sergent li va demanar que recopilés totes les dades possibles perquè ell, al seu torn, les pogués comunicar als seus superiors.

Ella va seguir indagant en el cas i el 13 de febrer el sergent li va dir que es reunissin amb l'intendent Morón, el qual li va exigir en dues ocasions que revelés la identitat de l'informador, amb qui s'havia tornat a reunir. Com que la caporal s'hi va negar, el sergent va dir que seria ell qui s'ocuparia del cas a partir d'aquell moment.

La fiscalia considera que l'intendent, «sabent que amb això impediria el correcte desenvolupament de la investigació i l'esclariment dels fets delictius, va ordenar a la caporal que deixés d'investigar els fets i que se n'ocuparia el sergent, amb qui s'havia concertat prèviament amb aquesta finalitat, al·legant que era un cas que s'havia de treballar bé i que podia crear un conflicte institucional entre els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Vila-seca». La fiscalia apunta que, els dies següents, el sergent no va arribar a contactar mai amb l'encarregat de seguretat de la discoteca -que estava pendent de comparèixer a declarar a comissaria- i que havia confirmat a la caporal que hi havia imatges de les càmeres de seguretat on es veia a la víctima entrant al vehicle dels policies locals. Tampoc va reclamar, segons el ministeri públic, la gravació de la trucada que un dels agents va fer des del telèfon mòbil de la víctima a la comissaria de la Policia Local de Salou, on demanava esbrinar el domicili d'un home que volien acompanyar a casa perquè, segons va dir, anava «molt borratxo» i «li havien donat una bona pallissa».

El 19 de febrer, el sergent li va comunicar a la caporal que s'havien de reunir novament amb l'intendent Morón per parlar de les gestions que havia fet i sobre la informació facilitada per la seva font. Segons la fiscalia, quan ella ho havia explicat tot, l'intendent va exigir-li de nou que revelés la identitat de l'informador. Ella s'hi va tornar a negar adduint motius de seguretat i l'intendent li va prohibir fer cap més gestió i li va recordar que «simplement era una caporal en una plaça provisional». Ella ho va acatar.

El ministeri públic relata que el 25 de febrer el sergent Cunillera, d'acord amb el pla traçat amb l'intendent Morón, i tot i saber que els autors de l'agressió podien ser dos agents de la Policia Local de Vila-seca, va presentar un atestat com a instructor al jutjat número 2 de Tarragona, tot i que la competència del cas requeia en el jutjat número 1, «per tal d'assegurar l'èxit del seu pla delictiu».

En aquest document, apunta la fiscalia, el sergent va ometre «deliberadament» identificar com a presumptes autors als policies, així com les explicacions que el responsable de seguretat de la discoteca va donar a la caporal. Tampoc no va incloure la transcripció de la trucada que va fer un dels presumptes agressors a la Policia Local de Salou des del mòbil de la víctima i es va limitar a adjuntar un CD amb la gravació de la conversa sense comprovar que no s'escoltava correctament.

El ministeri fiscal creu que el sergent Cunillera va actuar en connivència amb l'intendent Morón sabent que, amb les poques dades aportades, la jutgessa d'instrucció 2 arxivaria la investigació, tal com va acabar succeint. Posteriorment, la caporal va rebre per correu la gravació de la conversa telefònica i, com que sabia que no s'havia pogut reproduir bé, la va reenviar al sergent, el qual la va ignorar. Després de l'arxivament, els dos mossos processats mai van presentar ampliacions dels atestats, ja que «no van impulsar cap investigació», segons conclou la fiscalia.

Una nota anònima va permetre reobrir el cas

El 18 de juliol del 2014, l'home que va ser apallissat va rebre una nota anònima a la seva bústia que identificava dos agents de la Policia Local de Vila-seca, amb el corresponent TIP, com els autors de l'agressió. Després de posar-ho en coneixement de la policia, la Unitat d'Investigació de Tarragona dels Mossos va elaborar nous atestats i el jutjat d'instrucció número 1 va reobrir el cas. Arran d'això, es va ordenar la detenció i imputació dels agents, així com del cap de la policia local de Vila-seca pel suposat delicte d'encobriment.

El gener del 2015, la caporal va explicar al nou responsable de la investigació tota la informació de què disposava. Dos dies després, l'intendent Morón li va tornar a demanar la identitat de l'informador i si sabia alguna cosa d'una nota anònima que havia permès reobrir el cas. Al març, en una nova reunió Morón va dir-li que, si havia actuat així, és perquè ella hauria «corregut perill» si hagués seguit investigant i que amb els anys «s'adonaria del favor que li havien fet».

Informació reservada i canvi de destí

El novembre del 2015 el jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona va imputar els dos Mossos. Poc abans, el setembre del 2015, l'intendent Jaume Morón va deixar de ser el cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) del Tarragonès i va passar a fer-se càrrec de la comissaria de Gavà (Garraf).

De la seva banda, la Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra va obrir una informació reservada com a conseqüència de les irregularitats detectades. La Divisió va observar indicis de criminalitat en la conducta de l'inspector i del sergent, per la qual cosa va recomanar l'obertura d'un expedient disciplinari que es manté paralitzat a l'espera del resultat d'aquest procediment judicial.

La fiscalia demana per a cada processat cinc anys de presó, el pagament d'una multa de 7.200 euros i cinc anys i mig d'inhabilitació especial per un suposat delicte de falsedat en document oficial comès per un funcionari públic. A més, també sol·licita un any i nou mesos d'inhabilitació especial per a feines amb funcions de policia i seguretat ciutadana per un suposat delicte d'omissió del deure de perseguir delictes.

Diversos dies de judici

El cas es jutjarà a la secció segona de l'Audiència de Tarragona al desembre. El dia 5 es debatran les qüestions prèvies i els dies 9 i 10 es faran declaracions de testimonis. El dia 11 s'han previst més testificals i la declaració dels acusats, i el dia 12 s'exposaran les conclusions definitives i els informes de les parts, abans que el cas quedi vist per a sentència.