Capella insisteix que el Govern assumirà «la feina ingent» de posar noms a totes les víctimes de la Guerra Civil

La consellera de Justícia, Ester Capella, insisteix q cal «trencar amb el silenci» imposat per la dictadura franquista i evitar que «s'institucionalitzi la desmemòria» en l'acte anual a les Camposines, a la Terra Alta, que homenatja les víctimes de la Guerra Civil. Les últims investigacions han permès incloure els noms de 79 persones al memorial, entre ells l'alcalde Itàlia antifeixista Amadeo Nerozzi, que va morir pocs dies després de la Batalla de l'Ebre. L’alcaldessa actual de Marzabotto, Valentina Cuppi, ha demanat perdo per les massacres del feixisme i acompanyada per familiars, associacions de partisans i entitats de la memòria italianes han assistit a l'acte d'aquest diumenge.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha tornat al memorial de les Camposines, pocs dies després d'acompanyar el retorn de 4.200 ossos analitzats per intentar identificar les víctimes. Aquest diumenge era el torn de l'homenatge anual que acull l'ossera i on es convida les famílies de les persones mortes i desaparegudes durant la Guerra Civil que s'inscriuen a les plaques de l'ossera. Amb les 79 que s'han afegit, Camposines ja recorda 1.623 persones però només durant la Batalla de l'Ebre en van morir i desaparèixer més de 30.000.

«Ho he dit moltes vegades que arribem tard perquè moltes de les persones que ens podrien ajudar, ja no hi són», ha recordat Capella. La consellera ha tornat a mostrar el compromís del Govern per dur a terme «la feina ingent» que està pendent per localitzar les víctimes, extreure mostres genètiques i encreuar-les amb les de les famílies. «Posar noms i cognoms a restes que trobem és important sobretot per lliurar els cossos a les famílies i que puguin tancar dols i començar a recordar les persones», ha apuntat Capella.

El memorial de les Camposines ajuda a passar aquest dol a centenars de familiars que s'hi apleguen en aquests homenatges o s'hi aproximen durant tot l'any. Corones de flors, cartes, fotografies i molts records es van acumulant a les parets de l'ossera, acompanyant les 41 plaques daurades on s'inscriuen els noms de les víctimes. «El memorial ve a intentar pal·liar una part d'aquest dol i és un lloc on familiars i persones amb vinculació amb les més de 1.600 persones que es recorden puguin anar a lliurar una flor o tenir un moment pel record», ha assenyalat la consellera de Justícia.

Entre aquests 1.623 noms, des d'aquesta setmana hi ha el d'Amadeo Nerozzi, alcalde de Marzabotto, poble de la resistència italiana antifeixista i membre de la Brigada Garibaldi que va morir a la Batalla de l'Ebre. Encapçalats per l'actual alcaldessa del municipi, Valentina Cuppi, una delegació italiana de familiars, representants de les entitats de partisans i de la memòria històrica a Italià han assistit a l'acte, amb moltes mostres d'agraïment. Cuppi ha demanat perdó, un perdó, ha dit, pels crims i les massacres que el feixisme va fer i va ajudar a fer al franquisme. «Marzabotto és un poble que va patir l'horror del nazisme i el feixisme i ens pertany la història de la resistència però hem de lidiar amb l'altra part de la història d'Itàlia que és el feixisme. Hem d'assumir aquesta història i allò que va fer el feixisme aquí, amb l'ajuda de Mussolini a Franco. Hem de demanar perdó pel que van fer els feixistes aquí», ha dit Cuppi.

Amadeo Nerozzi va ser alcalde del seu poble, situat al sud de Bolonya, des del setembre de 1920 fins al novembre de 1921, quan Benito Mussolini va prendre el poder a Itàlia. Va haver de marxar del país perquè va patir atacs feixistes i amenaces de mort i es va sumar a les brigades internacionals que donaven suport al govern de la República, amb els partisans de la Brigada Garibaldi. Durant un bombardeig del bàndol nacional, prop de la tenda hospital on treballava com a portalliteres, pocs dies després que es donés per acabada la Batalla de l'Ebre, va morir. La Direcció General de Memòria Democràtica creu que podria estar enterrat en una de les fosses documentades de Móra d’Ebre.

«No van aconseguir matar-lo a casa, a Itàlia, però van aconseguir matar-lo aquí i va acabar sent una víctima del feixisme tot i que havia aconseguit sortir del país. Va arribar fins aquí però el feixisme el va poder matar aquí també», ha lamentat l'alcaldessa de Marzabotto. «Estem molt agraïts –per l'homenatge- i és un acte per a nosaltres molt important. Arribar aquí, després de tants anys i veure aquesta placa és una victòria», ha sentenciat Cuppi.

Marzabotto és un poble italià especialment sensible amb el treball i les polítiques en favor de la memòria i la pau. La vila va patir l'any 1944 l'anomenada 'Massacre de Marzaboto', en què les tropes nazis van anar durant tres dies casa per casa per matar a sang freda totes les persones que hi trobaven i després van cremar les cases. 770 persones van morir, la majoria dones i gent gran. 216 eren nens. «Va ser una guerra contra els civils», ha recordat Cuppi. «La nostra història i la vostra és dual», ha dit en el seu discurs durant l'homenatge. «Aquí veiem que el feixisme va fer el mateix fora del nostre país i estem orgullosos dels italians van venir a ajudar a la resistència», ha defensat l'alcaldessa italiana.