Diari Més

Religió

Una comunitat islàmica denuncia el conseller d'Educació per un delicte d'odi a la Torre

L'entitat demana el «cessament immediat» de Josep Bargalló al qual acusa de vincular classes de religió islàmica amb terrorisme

Pla mitjà del conseller d'Educació, Josep Bargalló, durant la seva compareixença a la comissió d'Educació del Parlament.

conseller d'Educació, Josep Bargalló, polèmica, islam, terrorisme, religióACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La comunitat islàmica Musulmans contra la Islamofòbia (McI) afirma que ha denunciat davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el conseller d'Educació, Josep Bargalló, per dos presumptes delictes d'odi. En concret, l'entitat denuncia les declaracions de Bargalló durant una xerrada organitzada pel sindicat Junts – Docents de Religió de Catalunya a finals del 2018, durant la qual, i segons el col·lectiu denunciant, el conseller va vincular les classes de religió islàmica amb el terrorisme. A parer de McI, Bargalló va utilitzar «el discurs d'odi i por al musulmà» per «convèncer» els assistents que cal «acceptar» una assignatura de cultura religiosa en lloc de l'ensenyament religiós confessional actual.

Segons McI, que demana el «cessament immediat» del conseller d'Educació, a la xerrada Bargalló va defensar la tesi que calia eliminar l'assignatura de religió catòlica i substituir-la per la de cultura religiosa, de tal manera que, de retruc, quedés assegurat que els musulmans tampoc podrien sol·licitar classe de religió islàmica.

L'entitat ha publicat al seu web un vídeo de gairebé tres minuts amb declaracions de Bargalló durant aquella xerrada, que va tenir lloc el dissabte 17 de novembre del 2018 a la sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona.

Al vídeo, sobre una imatge fixa de Bargalló, se subtitula la que seria la seva veu dient que no vol ensenyament confessional de religió islàmica a les escoles de Catalunya, i que amb el marc normatiu actual, si no s'arriba «a un acord sobre això en general, ens hi veiem abocats».

La mateixa veu posa aleshores un exemple de Torredembarra que, pel que s'entén, ja ha posat abans a la mateixa conversa. Allà, afirma, la majoria de la ciutadania és de confessió catòlica «però hi ha un gruix important de confessió islàmica». Aleshores es refereix a algú amb qui hauria mantingut la conversa de l'exemple, que no queda identificat: «I li vaig dir: jo, estic convençut que si féssim a les escoles de Torredembarra l'assignatura de confessió catòlica i assignatura de confessió musulmana tindríem més alumnes de confessió musulmana, perquè tots els pares de religió musulmana durien els seus fills i no tots els pares de confessió catòlica durien els seus fills». Afegeix que li va dir a aquesta persona: «I quina cara ens quedaria a tots per defensar la identitat que diem defensar?».

Després Bargalló considera que «aquest és un problema que ens afectarà a les escoles, afectarà els municipis». I posteriorment explica que quan va anar a parlar del pacte educatiu a Ripoll «després del xoc» que hi va haver l'agost del 2017 –en al·lusió sense citar-los als atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils- la premsa li va treure «la quantitat de peticions» que hi havia en aquest municipi per fer «una assignatura confessional que no era la catòlica».

I afegeix: «Perquè clar, qui fa de professor de religió catòlica? Persones que el Bisbat ens proposa. Qui seria el professor de religió islàmica? Us passa pel cap?».

En aquesta frase és en la qual McI considera que Bargalló relaciona les classes de religió islàmica amb el terrorisme, «donant a entendre que seria gent afí als terroristes els que designarien els professors de religió islàmica». I l'entitat afegeix: «També implícitament reconeix que per aquest motiu té multitud de sol·licituds paralitzades de classes de religió islàmica sense resoldre».

tracking