L'Agència de l'Habitatge invertirà 500.000 euros per acabar amb les esquerdes de Constantí

Constantí vol tancar la problemàtica de les esquerdes que arrossega el municipi. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya calcula aportar 500.000 euros en concepte de subvencions. Així s'ha acordat en una reunió aquest dimarts a Barcelona. Aquesta partida pressupostària es destinarà exclusivament als blocs de pisos del barri Centcelles, on les escletxes i l'angoixa dels veïns han anat a més. Aquesta promoció d'habitatges de protecció oficial construïda als anys setanta al nord-est del nucli urbà conforma nou illes de cases, amb un total de 600 pisos. Les ajudes es prioritzaran a les escales amb major afectació -hi ha esquerdes de mig pam. En alguns blocs no hi ha comunitat de veïns. L'Ajuntament, que fa d'intermediari entre veïnat i Generalitat, garanteix que la solució arribarà aviat, «en un futur a mitjà termini». Al gener se signarà l'acord amb la Generalitat i es començaran a tramitar les subvencions amb previsió d'executar obres a finals de l'any vinent.

A casa d'en Juan Díaz i la Silvia Sánchez no hi ha catifa de benvinguda. En el seu lloc hi han hagut de col·locar un tros de marbre per tapar el forat que separa el seu pis del replà de l'escala. Hi passen els cinc dits de la mà. Planxes d'alumini, porexpan i espuma injectada entre replans. Els veïns se les enginyen per intentar tapar unes escletxes que fins i tot deixen entreveure l'exterior de l'edifici. «La mare té por de venir a casa meva», diu la Silvia.

Viuen amb els seus fills, des de fa vint-i-cinc anys, a l'últim pis d'un dels blocs més afectats. Les esquerdes, a terra i parets, es van eixamplant a mesura que les escales tiren amunt, fins a teulada. Hi cau aigua quan plou. Afegint-hi deixadesa i manca de llum a l'escala -per falta de comunitat de veïns-, Juan reconeix que no vol rebre visites «per vergonya». Constituir les comunitats és una qüestió pendent que complica encara més una situació que els desespera.

L'Ibrahim també viu amb la seva dona i tres fills en aquest mateix bloc, el número 1 del carrer dels Horts. «La dona es va trencar el genoll per culpa d'això», lamenta el veí. Tots ells mantenen un lloguer molt econòmic amb Adigsa. «No volem marxar de casa nostra», manifesten. «I si ho hem de fer, que ens facilitin un pis assequible», afegeixen. Malgrat ser un problema amb el qual conviuen de fa anys, mai s'ha calgut desallotjar cap veí de Centcelles.

A les parets de les escales es veuen les darreres marques -amb data d'octubre d'enguany- fetes pels tècnics per controlar l'evolució d'unes esquerdes que porten de corcoll l'Ajuntament, a causa de les argiles expansives que governen en el subsòl del terme. El poliesportiu, l'escola, el dipòsit d'aigua o l'església parroquial -competència de l'Arquebisbat- són bon exemple d'aquesta problemàtica que fa anys, i fins i tot dècades, que persisteix a Constantí.

La diversitat d'administracions implicades provoca lentitud a l'hora de buscar millores. L'Agència de l'Habitatge, en ser en part propietat del grup Centcelles, es fa càrrec de les obres de reforma -la majoria d'immobles, un 80%, ja són de propietat privada. «A l'Ajuntament no tenim les eines de fer front a un problema d'aquesta magnitud, però estem molt ben coordinats», afirma l'alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, en declaracions a l'ACN.

Un primer pressupost estimatiu, d'ara fa dos anys, dictaminava una actuació de 5,7 milions d'euros per reforçar els fonaments de tot el barri sencer. Ara el pressupost s'ha ajustat per arranjar, en primer lloc, els espais de major urgència. La majoria de persones que resideixen en aquesta zona, amb molta immigració, tenen pocs recursos i no poden assumir el cost de les obres. Al nucli antic s'han produït alguns esfondraments en immobles vells i deshabitats.

L'Ajuntament té previst convocar els veïns de Centcelles a una reunió conjunta per informar-los de la situació actual. L'alcalde assegura que les esquerdes no suposen cap perill per a la població i que són un problema «més estètic que no pas de seguretat». A la vegada nega que les obres de l'AVE i de l'A-27 desencadenessin més moviments, tal com apuntaven algunes veus, i que es deu únicament a un subsòl que es contrau i es dilata en funció de la humitat.