Els primers treballs d'excavació confirmen «l'excepcionalitat» del jaciment ibèric de Banyeres del Penedès

Les restes trobades a les primeres excavacions al poblat ibèric descobert a Banyeres del Penedès (Baix Penedès) confirmen «l'excepcionalitat» del jaciment.

Així ho ha apuntat aquest dimarts l'arqueòleg Jordi Morer, que codirigeix l'equip que s'ha encarregat dels treballs. Morer ha explicat que el «bon estat de conservació» dels murs i del jaciment en general confirmen que el lloc «podria aportar molta informació de com es vivia fa 2.500 anys».

L'extensió del jaciment, que arriba a les 4,5 hectàrees, els murs de defensa que s'han localitzat i les grans cases de fins a 4 habitacions fan pensar als arqueòlegs que en aquest poblat, que hauria estat ocupat entre els segles VII i II aC, hi vivien «les elits de la Cossetània oriental».

El jaciment ibèric que es va trobar l'any 1998 a Banyeres del Penedès continua sent una font de sorpreses per als arqueòlegs que hi treballen. Si les prospeccions fetes amb un georadar fa un any ja van determinar que es tractava d'un poblat extraordinari, les excavacions fetes a mà aquests dies per un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona ho han confirmat.

Jordi Morer, un dels arqueòlegs que dirigeix aquest equip, ha explicat que es tractaria d'una «ciutat important» de la zona que es coneix com a Cossetània oriental. La capital d'aquest assentament va ser el poblat de Kesse, a Tarragona, que ocupava nou hectàrees. Es creu que el de Banyeres del Penedès, per l'extensió de 4,5 hectàrees, «feia la funció de capital comarcal».

Les primeres troballes fan pensar que en aquest lloc hi vivia «la casta» dels cossetans, com ho ha definit Morer. La grandària de les cases, les restes de vaixella d'importació trobades i la doble muralla localitzada, fan pensar que pugui ser així.

El bon estat de conservació de les restes que han sortit a la llum amb les excavacions faran que aquest jaciment sigui una font d'informació «molt important» per entendre com vivien els ibers fa 2.500 anys. Precisament és aquest grau elevat de conservació el que fa que aquest poblat sigui «excepcional», ha explicat Morer.

Segons l'arqueòleg, aquesta bona conservació es deu al fet que, a diferència d'altres jaciments ibèrics que s'han trobat a Catalunya, aquest no ha patit els efectes d'un assentament humà al damunt, sinó que l'espai que ocupa ha estat fins ara un camp de conreu.

Que aquest jaciment pugui aportar molta informació arqueològica també serà gràcies als nivells d'incendi que s'hi han detectat. Com ha explicat Jordi Morer, els nivells d'incendi donen molta informació «perquè es conserva més material que quan els habitatges es deixen voluntàriament». Contràriament, però, aquests nivells d'incendi detectats faran que les tasques d'excavació siguin «més lentes».

Recerca de finançament

Les excavacions en aquests terrenys continuaran, «si hi ha finançament», el proper mes de febrer, ha apuntat Morer. De la seva banda, l'alcalde de Banyeres del Penedès, Andreu Benach, ha explicat que la tasca del govern municipal la centren ara en buscar subvencions en altres administracions per continuar amb els treballs.

Aquests ajuts, ha avançat Benach, podran venir dels fons europeus FEDER o de la partida de l'1,5% cultural del govern central. Benach no ha descartat també buscar el suport d'empreses privades que puguin estar interessades en finançar els treballs.

Abans d'això, però, la prioritat és tancar el perímetre del terreny «per evitar que segueixi entrant gent amb detectors de metalls», ha dit l'alcalde. Aquest tancat costaria uns 60.000 euros i el govern de Banyeres espera que sigui una inversió que pugui assumir la Diputació de Tarragona.

Alhora, l'alcalde creu que a finals de l'any 2020 o durant els primers mesos del 2021 ja es podran fer les primeres visites escolars al jaciment.