Les colles castelleres busquen blindar-se de les agressions masclistes amb protocols de prevenció i actuació

Les colles castelleres han endegat els últims temps plans de prevenció i actuació per initentar blindar-se contra les agressions masclistes. De fet, des de la mateixa Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) van impulsar fa quasi dos anys una comissió per agrupar iniciatives que algunes colles havien començat per separat i que servia com a punt de partida per a les que s'ho plantejaven. Actualment ja són 23 les agrupacions que formen part de la comissió, la més nombrosa de les diverses que té la Coordinadora. Els Castellers de Vilafranca, el Xiquets de Tarragona, els Minyons o la Vella de Valls hi treballen des de fa un temps i colles universitàries com els Ganàpies de la UAB van ser pioneres. Totes constaten a l'ACN que l'existència de protocols d'actuació han generat un canvi positiu en les dinàmiques dels grups.

La vicepresidenta de la CCCC i responsable de la comissió d'equitat, Inés Solé, explica que un dels objectius del grup de treball és tenir totes les eines necessàries per solucionar situacions d'aquest tipus, en cas que es produeixin en l'entorn casteller. «S'ha de treballar contra el racisme, l'homofòbia o situacions de gènere. Els castells són una activitat molt peculiar, on hi ha un contacte físic que mai ha suposat un problema, però les colles són un reflex de la societat», i dels seus problemes, explica.

Els Xiquets de Tarragona, entre els pioners

Una de les colles pioneres en impulsar una Comissió d'Igualtat pròpia és la dels Xiquets de Tarragona, de la qual també forma part Solé. La van crear fa un parell d'anys un grup de castelleres per tractar agressions que es poden donar en l'àmbit casteller i va ser aprovada per la junta directiva de l'entitat. A principis d'aquesta temporada la van presentar a la resta de la colla i van informar de la seva feina.

Un dels elements que han desenvolupat és un protocol, que contempla diferents vies d'actuació en cas que es produeixi una situació indesitjada. «L'objectiu del protocol és la prevenció, i entén com a agressió el fet que una persona se senti agredida, ja sigui per insults o mirades. No cal que hi hagi un contacte físic i no ha de ser només envers la dona. També pot ser per actituds racistes o contra LGTBI», assenyala Aitana de la Varga, membre de la Comissió d'Igualtat i de la junta directiva dels matalassers.

Per fer més evident la seva presència entre els membres de la colla, des d'enguany llueixen un braçalet lila als assajos, actuacions i en les activitats d'oci en les quals també es puguin produir agressions d'aquestes característiques. A banda, han posat en servei un número de telèfon per tal que es puguin denunciar accions de manera més confidencial. «La persona agredida pot posar-se en contacte amb nosaltres, però també pot ser una tercera persona la que denunciï, o algun company de la víctima pot venir a informar-nos», detalla Irene Llatse, membre de la Comissió d'Igualtat. Llatse apunta que fins ara el telèfon no ha rebut cap missatge, però reconeix que hi ha hagut persones que les han contactat després d'haver-se sentit agredides.

En cas que s'hagi pogut identificar la persona agressora, els membres de la comissió valoren si és adient anar-hi a parlar per solucionar el problema des de la mediació. De tota manera, «en última instància es pot parlar amb la policia», assenyala De la Varga, ja que l'autor dels fets pot no ser un integrant de la colla. En cas que ho fos, la junta directiva té la potestat de sancionar-lo, o expulsar-lo.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, en fase de diagnosi

En la mateixa línia que els Xiquets de Tarragona està treballant la Colla Vella dels Xiquets de Valls. En el seu cas han posat en marxa un grup de treball, que neix a través de la comissió de la CCCC. L'han impulsat un parell de noies de la colla, preocupades per la possibilitat que hi haguessin situacions d'aquest tipus dins l'entitat. Una d'elles és Marta Linares, que afirma que la feina feta fins ara els ha servit «per remoure experiències» i unir-se.

Linares reflexiona que les dones són minoria a la Vella i s'han adonat que en ocasions «quan es queden embarassades costa molt que tornin a la colla». La presència femenina, de fet, és més reduïda a partir dels 30 anys que no pas en franges d'edat inferiors. La creadora del grup de treball assenyala que a partir de la feina que han desenvolupat en els darrers mesos han aconseguit que s'hagi equilibrat la presència de dones en diferents posicions dels castells, fet que els permet tenir «més oportunitats». «Cal fer entendre al gruix de la colla, que tenen més edat, que no és un atac als homes, sinó que el què es pretén és conviure en igualtat de condicions», especifica.

Amb tot, encara es troben en una fase de diagnosi, de «veure la salut de la colla en perspectiva de gènere i recollir experiències de tothom». «Cal veure com som, i a partir d'aquí crear plans d'actuació, protocols per casos d'agressions i fer un pla d'igualtat, com en la majoria d'empreses grans», raona Linares. Des de la CCCC, precisament, acompanyen les colles en aquesta línia. Solé es felicita pel fet que totes les entitats «sempre han respost amb molta contundència» davant d'actituds sexistes, homòfobes o racistes, i que la feina de les diferents comissions de les entitats «ha enriquit tothom».