«Mirant enrere, veig que la labor del Centre d'Estudis ha estat molt important»

—Qui va impulsar, ara fa quaranta anys, el Centre d’Estudis Cambrilencs?

—La iniciativa va ser d’un grupet de cambrilencs que teníem inquietuds perquè el poble millorés. Ens coneixíem perquè ja havíem participat en la creació del Centre d’Iniciatives Turístiques i el Club Nàutic. En aquella època tot estava per fer, i aquell grup, format per unes vint-i-cinc persones, vam anar al davant. La reunió fundacional es va fer a la cripta de l’ermita, i tots els que hi érem vam signar la primera acta. D’entre els signants més voluntariosos en va sortir la primera junta i el primer president, el senyor Josep Maria Recasens, que va resultar ser boníssim perquè s’hi va entregar. I nosaltres el vam acompanyar, van ser trenta i pico anys anant a la bretxa.

—Com era aquell Cambrils de fa quaranta anys?

—Al 1979 Cambrils ja era important. Deu anys abans havíem fet el Centre d’Iniciatives Turístiques, i el Nàutic és del 64. O sigui, que llavors Cambrils ja figurava. Primer es va anar a buscar la riquesa amb el turisme, i en aquest sentit a casa, amb els pares i els avis, vam ser pioners amb cal Gatell. L’any 1954 me’n vaig anar a treballar a Suïssa per aprendre l’ofici i en vaig tornar amb tots els coneixements tècnics. A casa, el restaurant ja tenia fama perquè l’avi servia menjars des de l’any 12, però hi vam donar un gir molt important. Després, també va ser una sort que posessin a Cambrils l’Escola d’Hoteleria, però això no va ser perquè sí, sinó perquè ja teníem la fama, ho havíem suat generacions de persones que posàvem a taula els bons productes que tenim aquí.

—En què s’ha centrat el treball del CEC?

—Són molt importants totes les troballes que s’han fet. Nosaltres no hi enteníem, però amb el temps n’hem anat aprenent. Hem estat al tanto dels moviments de terres, hem tingut la picardia d’anar a mirar què en sortia, i s’han trobat força jaciments. Després, quan es va urbanitzar la zona de la Riera, vam buscar la manera que l’Ajuntament ens cedís el Molí, i com que sempre hem anat coordinats i hem tingut una molt bona entesa, vam aconseguir la cessió i ens vam espavilar per trobar els diners per restaurar-lo. Ara el fem sevir de museu i hi mostrem totes aquestes troballes tan importants. També comptem amb l’ajuda del Gerard Martí, el director del Museu d’Història de Cambrils, que és una persona que hi entén. Hem editat el Diplomatari, una recopilació de documents provinents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i hem fet alguna edició sobre les troballes a la Vil·la romana. També, amb l’Ajuntament, vam posar en marxa els premis literaris, i hem fet moltes exposicions. Ara, mirant enrere, veig que la labor del CEC ha estat molt important. Cambrils forma part de la Xarxa de Museus de la Generalitat, i no hi ha gaires pobles, fora de les capitals, que hi figurin. Això ha estat gràcies a la col·laboració de tots plegats.

—En què estan treballant, a dia d’avui?

—Tenim catalogades milers de peces, material que hem anat trobant o que ens han donat. Tot ho tenim en magatzems, no les podem ensenyar i és una llàstima. Ara el Sindicat agrícola es vol vendre l’edifici que feia de museu, i nosaltres estem batallant a veure si aconseguim que l’Ajuntament el compri. Necessitem un lloc en condicions per fer un museu com cal.

—Què els mou, a fer tota aquesta feina?

—Som d’aquí i estimem el nostre poble. A Cambrils s’ha fet un urbanisme bonic, és una preciositat, no s’hi ha fet alçades perquè vam ser a temps de controlar-ho amb els primers plans parcials. Llàstima del Pòsit de pescadors, que s’hauria hagut de conservar i en el seu moment no es va estar prou al tanto, però per la resta estem satisfets. El port i el passeig marítim són preciosos, costa trobar un altre lloc tan ben ordenat i pràctic per treballar. A la part de dalt del poble també s’ha fet una bona feina, i la gent s’hi troba bé. Qui arriba a Cambrils, s’hi queda.