Diari Més

Mobilitat

El Govern reclama les mateixes prestacions al corredor ferroviari Barcelona-València que al Barcelona-Madrid

Territori vol una programació del Corredor Mediterrani «consensuada» amb administracions i agents del territori

La xarxa ferroviària del Corredor al seu pas per Vandellòs.

Adif preveu acabar el tram català del Corredor Mediterrani el 2020ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha reclamat a l'Estat dotar el corredor Barcelona-València de les mateixes prestacions que té el que uneix Barcelona amb Madrid. Ho ha fet a través d'al·legacions a l'estudi informatiu del Ministeri de Foment per a la implantació de l'ample internacional en el tram Castelló-Tarragona on reclama definir una nova plataforma ferroviària per a l'alta velocitat per aconseguir aquestes mateixes prestacions. A més, ha reclamat una programació d'actuacions al Corredor Mediterrani «consensuada amb les administracions i els agents socials i econòmics del territori».

La previsió és una velocitat per al corredor Castelló-Camp de Tarragona de 200-220 kilòmetres per hora, una velocitat que des de Territori han considerat «insuficient per a les necessitats i potencialitat del corredor València-Barcelona, així com un greuge comparatiu en relació amb les prestacions de corredors similars com són les línies d'alta velocitat Madrid-València o Madrid-Barcelona», ja que permeten la circulació de trens a 300-350 kilòmetres per hora. La conselleria ha apuntat que es podria fer el trajecte Barcelona-València en una hora i mitja, quan actualment el temps previst és de dues hores i quaranta minuts.

En l'escrit d'al·legacions, el Govern considera que l'estudi «pateix d'una manca de reflexió global» que abasti, com a mínim, la xarxa que transcorre per Catalunya i que permeti «encaixar l'actuació en un conjunt de diverses actuacions a curt, mig i llarg termini i permeti entendre millor quins són els objectius i com s'acabaran assolint».

La substitució de l'ample ibèric per l'internacional és una actuació que no s'havia fet fins ara a l'Estat. Sobre això, la Generalitat ha afirmat que la planificació i programació ha d'abordar com a mínim en quins altres trams s'ha d'implantar el nou ample estàndard, prioritzant la connexió amb la xarxa europea cap al sud de manera progressiva. També aposta per analitzar aspectes més concrets com la circulació per als trens de 750 metres de longitud, els colls d'ampolla de la xarxa, el pas de mercaderies pel Camp de Tarragona o la variant de Martorell. Per aquesta programació global, Territori ha posat com a base l'Agenda Catalana del Corredor Mediterrani i la mesa del Corredor Mediterrani.

D'altra banda, ha alertat que el servei de l'R16 de Rodalies es veuria afectat per aquesta substitució de l'ample ibèric perquè els trens actuals no hi podrien circular i perquè cal un canviador d'ample de via. Per això, en les al·legacions el Govern reclama al Ministeri que assumeixi les afectacions i les porti a terme. També ha apuntat que el canvi d'ample afectarà les terminals i els operadors de mercaderies, tant públics com privats, i que caldrà una coordinació amb aquests i amb els ports de Barcelona i Tarragona.

Per últim, la Generalitat ha considerat que l'estudi ha d'analitzar i solucionar «de manera urgent» les limitacions al nus de Vila-seca, on hi haurà una bifurcació de corredors i una restricció de capacitat, tant per al trànsit de passatgers com de mercaderies.

tracking