Comença el primer judici per la presumpta corrupció a Torredembarra, l'origen del 'cas 3%'

Aquest dijous ha començat el primer judici per la presumpta corrupció a Torredembarra, l'origen del 'cas 3%'. El jutjat penal 2 de Tarragona ha acollit l'inici de la vista oral sobre la quarta peça separada, en què s'investiga la presumpta adjudicació irregular de les guinguetes de la platja a l'excap local de CDC Gerard Montserrat. Els processats són l'exalcalde, Daniel Masagué; l'exregidor de Platges, Pere Font, -també de CDC- i el propi Montserrat, que declararan divendres. S'enfronten a penes de fins a tres anys de presó pels suposats delictes de prevaricació, i frau i exaccions il·legals a l'administració pública. En la seva arribada als jutjats, Masagué s'ha declarat innocent i ha dit que ha estat víctima «d'una persecució».

L'exalcalde ha assenyalat que vol defensar durant el judici «l'acció del govern» i demostrar «que les coses es van fer ben fetes», tant per part dels polítics com dels tècnics municipals. «Quan vegem el resultat del judici cadascú en traurà conclusions, però després de llegir-me la causa quatre vegades, tinc clar que es va fer ben fet i que no entenc perquè estic aquí. Espero la lliure absolució», ha afegit.

La fiscalia i l'acusació particular exercida per l'Ajuntament sostenen que l'aleshores alcalde, Daniel Masagué, i el regidor de Platges, Pere Font, van vulnerar la normativa de contractació i van adjudicar de forma «arbitrària» a Gerard Montserrat, empresari i cap local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), els contractes d'arrendament i subministrament de tres guinguetes per a les platges del municipi durant les campanyes 2012 i 2013.

Segons la fiscalia, el regidor Font va acordar iniciar un procediment negociat i sense publicitat al qual el consistori va convidar les empreses Promoesport, Fimongest i Manretar, «totes elles relacionades entre si» amb Gerard Montserrat. Es dona el cas que no constava que cap d'elles tingués solvència tècnica, financera ni experiència professional amb aquest tipus de serveis, segons els investigadors. Finalment, les tres empreses van renunciar a la licitació, fent que quedés desert, amb la qual cosa Font va convidar directament a Montserrat, a qui van adjudicar-li el servei.

Alhora, es dona el cas que l'anterior adjudicatària de les guinguetes -del 2007 al 2010-, Gevidoscracks, compartia domicili social amb Promoesport i Montserrat n'era l'apoderat. L'Ajuntament va adjudicar-li de nou malgrat que l'anterior contracte amb aquesta empresa va acabar amb una sanció greu per l'impagament del cànon a l'Ajuntament, entre altres incompliments, que segons la fiscalia impedien que aspirés a la concessió. A més, l'acusació pública apunta que un altre objectiu de l'adjudicació arbitrària era «rendibilitzar» la compra de les guinguetes que va fer en el seu moment la firma, ja que l'Ajuntament va acabar pagant-li un arrendament.

Aquest dijous la vista s'ha centrat en la declaració de diversos testimonis. Els primers han estat els dos agents de la Guàrdia Civil que van liderar la instrucció, els quals han corroborat les «vinculacions» existents entre les tres firmes convidades pel regidor. A més, han recordat que la macrocausa es va iniciar arran d'una denúncia de la regidora d'ERC Montserrat Gassull, que va denunciar «suposats delictes contra l'administració pública de forma massiva» en el si de l'Ajuntament.

L'aleshores cap de contractació, Elisabeth Cabré, ha declarat que normalment era el regidor de torn qui li indicava el nom de les empreses convidades als procediments negociats. En aquesta línia, ha afirmat que a l'Ajuntament no se solien fer negociacions per cap d'aquests procediments negociats –un extrem que també han confirmat, com a pràctica general en la majoria d'administracions, altres testimonis.

Per la seva banda, el secretari municipal, Rafael Orihuel, ha declarat que l'alcalde qüestionava constantment els informes de la cap de contractació. «Parlaria d'un assetjament cap a ella», ha etzibat. A més, el secretari ha afirmat que Font tenia una relació «d'obediència total» respecte l'alcalde Masagué, a qui ha definit com «la persona que manava».

Penes de presó i d'inhabilitació

La fiscalia assenyala Masagué i Font com a autors d'un suposat delicte continuat de prevaricació, mentre que a Montserrat el considera un cooperador necessari. A més, els acusa a tots tres d'un delicte continuat de frau i exaccions il·legals a l'administració pública.

L'exalcalde Daniel Masagué s'enfronta a tres anys de presó i dinou anys d'inhabilitació, mentre que Pere Font afronta dos anys de presó i divuit d'inhabilitació. A Gerard Montserrat la fiscalia li demana dos anys de presó i divuit d'inhabilitació per a càrrec públic, i cinc anys més d'inhabilitació per a obtenir subvencions i ajudes públiques per contractar amb ens públics i per gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri fiscal demana que els tres acusats indemnitzin l'Ajuntament amb 30.212,49 euros. Aquest és l'import pagat pel consistori en el contracte de subministrament de les tres guinguetes que es va adjudicar, per decret d'alcaldia, el març del 2012.

L'entramat del 'cas Torredembarra'

Aquesta branca és tan sols una de les nou peces separades amb què compta el 'cas Torredembarra', iniciat als jutjats del Vendrell. A més, la causa va ser l'origen del 'cas 3%' -el presumpte finançament irregular de CDC mitjançant comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública-, que ha acabat en mans de l'Audiència Nacional.

Mentrestant, la peça separada número 1, que investiga la presumpta adjudicació a dit de dos locals, arribarà a judici a l'Audiència de Tarragona del 15 al 28 d'abril. A l'estiu el jutjat del Vendrell també va deixar a punt de judici un altre procediment que agrupa diverses branques de la investigació. En concret, les relacions amb la constructora Teyco -peça número set-; l’adjudicació del pàrquing de Filadors -peça número cinc-; l’adjudicació a Nordvert del servei de neteja i de recollida de la brossa -peça número cinc- i les obres de la piscina municipal -peça número nou-.