Els Euromed comencen a circular pel Corredor Mediterrani amb retards

El Corredor Mediterrani ferroviari –o, com a mínim, la seva nova versió en matèria d’alta velocitat– es va estrenar ahir no sense fallar a les expectatives dels usuaris. El primer Euromed –un Alvia– que havia de sortir de l’Estació del Camp de Tarragona en direcció a València va començar a circular amb un quart d’hora de retard i va arribar a la seva destinació mitja hora després del previst. El motiu: incidències logístiques i de gestió interna de Renfe, que s’afegien al fet que fins dilluns 20 de gener el tram entre Vandellòs i el Camp de Tarragona –la via nova– els trens han de circular a una velocitat màxima de 80 km/h., en uns trens que poden arribar en altres punts del recorregut als 200 km/h. Una avaria de senyalització a l’alçada de Vinaròs i un problema logístic a Can Tunis, a Barcelona, va sumar minuts al retard. A banda, també va fallar l’anunci del tren inaugural, que no va ser comunicat als usuaris a través de les pantalles de les andanes.

Una desena d’usuaris van agafar a la Secuita el que va ser el primer Euromed que deixava de circular per la via de la costa –amb parada a l’estació urbana de Tarragona– per fer més àgil el trajecte entre Barcelona i el País Valencià. Mercè, una veïna de Tarragona que va pujar al primer tren cap a València, explicava que havia estat casualitat la seva participació en la que es podria considerar una jornada històrica per al ferrocarril i que temes familiars la duien al Cap i Casal valencià. De la mateixa manera que altres usuaris, aquesta tarragonina es queixava ahir que els darrers canvis haurien d’haver incorporat més freqüències d’autobusos. «L’horari d’autobusos no quadrava i hem hagut de venir en cotxe», explicava poca estona abans d’agafar el tren ja a la Secuita. Tot i això, habituada a utilitzar l’Estació d’Altafulla-Tamarit per anar fins a Barcelona, destacava que «estem molt mal acostumats a anar a l’estació a peu, perquè els que viuen a Bonavista o a Torreforta també han d’agafar el cotxe o l’autobús per agafar el tren».

Pedro, un veí del barri del Port i habitual dels trens Euromed, també protestava per la «mala combinació» dels autobusos amb els horaris dels trens i confessava que «surt car deixar el cotxe al pàrquing». Lluc Gregori va coincidir amb què el preu de l’aparcament de l’Estació del Camp de Tarragona és un aspecte a millorar. Veí de Lleida, fins ara agafava l’Euromed a la ciutat de Tarragona i el canvi li ha sortit més car tot i que la parada sigui més a prop de la seva ciutat. Sobre els canvis, lamentava que «s’afavoreix molt la unió de les grans ciutats» en detriment de les ciutats mitjanes. «Que se saltin Tarragona és una aberració», opinava aquest usuari, que ho comparava amb la connexió ferroviària entre Barcelona i Saragossa, que té a mig camí la capital del Segrià.

La queixa de l’aparcament es complementava amb la d’aquells usuaris que no disposen de vehicle propi o carnet de conduir. Júlia, també veïna de Tarragona, explicava que cada setmana ha d’agafar el tren i que d’autobús «n’hi ha, però vaig prou justa». «No trobo gens bé el que estan fent», opinava la usuària tarragonina, que es lamentava: «A més, no està sent puntual».

Un dels pocs usuaris que es mostrava satisfet per l’arribada de la línia Euromed a la Secuita era un veí d’aquesta mateixa població. Luis explicava que per feina ha de dirigir-se a Madrid i a València sovint i que això li evitarà haver de desplaçar-se fins a la capital del Tarragonès. En una situació similar es troben els veïns de les poblacions properes a l’estació, que a partir d’ara veuran incrementades les freqüències no només en direcció sud sinó també en el sentit contrari, cap a Barcelona.

L’intercanviador de la Boella

La novetat principal del dia d’ahir era que es posava en marxa, finalment, l’intercanviador de la Boella, a l’alçada de l’Aeroport de Reus, que permet el canvi d’ample de via de l’europeu a l’ibèric. Tota l’obra de la infraestructura ha costat uns 700 milions d’euros i, això sí, té un recorregut d’una mica més d’un quilòmetre –a l’alçada de Vila-seca– per via única, fet que es contraposa amb la necessitat de desdoblar les vies i l’eliminació de les estacions entre l’Hospitalet de l’Infant i Salou. Són un total de 64 quilòmetres de vies incloent-hi els ramals de connexió, que substitueixen els 39 antics per via única. D’aquesta manera, l’Estació del Camp de Tarragona incrementa el seu trànsit ferroviari i es posiciona com el punt de referència per als trens de llarga distància a tota la província. Tan sols alguns trens Talgo s’aturaran encara per les parades dels nuclis urbans de la costa.

170 usuaris

La primera jornada d’Euromed a l’estació de trens d’alta velocitat va comptar amb 170 usuaris, mentre que el mateix dia Talgo va sumar 140 passatgers que van pujar a l’estació de la ciutat de Tarragona. Aquesta xifra representa una petita part del pes demogràfic al Corredor. Entre Barcelona i Alacant ahir hi va haver 4.000 usuaris en trens de llarga distància dels 2,3 milions anuals –incloent Euromed i Talgo–, el que suposa una oferta complementària al servei de Regional i Rodalies de Renfe. Des del passat 10 de gener –quan es van posar a la venda els bitllets–, s’han venut 41.000 tiquets, dels quals 13.000 pertanyien a la promoció feta per l’operadora ferroviària per donar la benvinguda a la nova línia, una oferta que segueix vigent i que es pot consultar al seu web. La companyia espera mantenir els 130.000 viatgers anuals que de mitjana agafen el tren al Camp de Tarragona amb destinació València.

En total hi ha programats vuit combois diaris entre Barcelona i València, un dels quals és directe i no para ni al Camp de Tarragona ni tampoc a Castelló de la Plana. En cadascun d’aquests trens hi viatgen una mitjana de 200 persones –per exemple, el primer tren el van agafar 161 usuaris. Els dos trens que ahir van tenir un retard de mitja hora podran percebre en motiu d’indemnització la meitat de l’import del bitllet.