Puig diu que no entrava en «qüestions operatives» i que només gestionava els «recursos»

L'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, assegura que no tenia «res a aportar en qüestions operatives o estratègiques» en relació al referèndum i que només s'encarregava de gestionar «els recursos» per complir amb les ordres judicials. A preguntes del fiscal Pedro Rubira, el vallenc ha dit que les úniques reunions que va mantenir amb el major Josep Lluís Trapero eren per parlar, precisament, de recursos i de com complir els mandats de la fiscalia i del TSJC. «Més vehicles, un helicòpter... Em peticionaven qüestions concretes per complir les necessitats de l'1-O», ha dit Puig. L'excàrrec del Departament també s'ha referit la reunió amb l'exsecretari d'Hisenda, Josep Lluís Salvadó, on –tal i com va declarar Trapero- la Conselleria d'Hisenda pretenia obtenir dades fiscals i d'empreses a través dels Mossos.

Puig ha dit que no coneixia el contingut de la reunió abans que es produís i que, posteriorment, va demanar disculpes al major perquè «no tenia cap sentit plantejar competències futures, tot i que havia estat una vella reivindicació, amb les persones que hi havia allà».

A preguntes del fiscal, l'exsecretari general d'Interior s'ha desvinculat de les decisions «estratègiques» en relació a l'1-O i ha assegurat que ell no entrava ni en aquest tipus de qüestions ni en les «operatives». Puig ha dit que no va contestar als correus que li enviava el major Trapero perquè «no hi tenia res a aportar».

Pel que fa als recursos pressupostaris, Puig ha dit que li constava que hi havia «molta preocupació» per tenir els mitjans materials necessaris per complir amb els mandats judicial. «Veníem dels atemptats que ens havien costat molt i hi havia certa dificultat per aconseguir recursos», ha dit. En aquest sentit, ha dit que les úniques reunions mantingudes amb el major dels Mossos eren per parlar, precisament, de «recursos» i de «com complir les instruccions de la magistrada».

«Preocupació» pel pressupost

Puig ha detallat, a preguntes del seu advocat Fermín Morales, que els dies previs al referèndum els principals problemes que se li van fer arribar tenien, de fet, relació amb «poder satisfer les vacances» o tenir pressupost per les hores extra, que ha xifrat amb un cost d'entre 4 i 5 milions d'euros (MEUR).

També ha dit que s'havia hagut de fer una contractació d'urgència d'entre 60 i 70 vehicles i que, a més, la nit del 29 de setembre, el comissari Emili Quevedo el va trucar perquè necessitaven un helicòpter pel dia 1. «Es va fer tot el possible perquè poguessin disposar del material que sol·licitaven per complir amb el mandat judicial», ha remarcat.

D'altra banda, a preguntes del fiscal, també ha parlat de la reunió mantinguda amb Salvadó, on segons va declarar Trapero, es va parlar sobre futures competències de la Generalitat i la Conselleria d'Economia pretenia obtenir dades fiscals i d'empreses a través dels Mossos. Puig ha dit que no tenia coneixement previ del contingut de la trobada i que, posteriorment, va demanar «disculpes» al major –que no hi va assistir- perquè considerava que no era un assumpte que haguessin d'abordar les persones que hi havia presents, «tot i que era una vella reivindicació».

Només contestava els correus sobre les seves «competències»

Puig ha explicat que ell obria tots els correus electrònics que rebia, però només contestava aquells que tractaven competències seves. Així, ha dit que missatges sobre les Escoles Obertes el cap de setmana de l'1-O, les instruccions de la fiscalia o les pautes d'actuació dels Mossos el dia del referèndum no els va respondre. En canvi, el pla Àgora dels Mossos sí que el va tractar, perquè afectava qüestions pressupostàries que havia de parlar amb el comissari de Planificació, Emili Quevedo, i el secretari general d'Economia, Josep Maria Jové.

De fet, amb Jové ha admès que hi va tenir una relació «intensa» des del 2016, ja que el Departament d'Interior estava en una situació econòmica «precària» i l'amenaça terrorista requeria aprovar fons de contingència per aprovar més hores extres de patrullatge i la compra d'armes llargues. En tot cas, ha assegurat que la seva relació amb Jové «no té res a veure amb el referèndum».

L'escorcoll d'Unipost

Així, ha explicat que el 19 de setembre a mig matí li va enviar un correu explicant-li l'actuació dels Mossos en suport de la Guàrdia Civil en l'escorcoll de l'empresa Unipost. En cap cas, ha explicat, va informar-lo de l'actuació de la Guàrdia Civil. De fet, ha explicat que l'exvicepresident Oriol Junqueras s'havia queixat anteriorment que coneixia les operacions dels Mossos per la premsa, i el conseller Jordi Jané va decidir que la secretaria general d'Interior informaria a la d'Economia quan les operacions policials ja estiguessin en marxa, mai abans.

Sobre la possible querella contra la fiscalia, va opinar que era qüestió del Departament de Justícia però que en aquell moment no era «oportuna».

La figura de Pérez de los Cobos

També ha explicat que en la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat del 28 de setembre, ell mateix i Trapero, basant-se en un informe jurídic del departament, van qüestionar que Diego Pérez de los Cobos coordinés i dirigís els tres cossos policials, però en cap moment, ha dit, van posar en dubte que els Mossos acatarien la decisió de la fiscalia i del TSJC.

El judici es reprendrà dilluns amb la declaració com a testimoni del coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, i dimecres ho farà el comissari Ferran López.