«Hem preparat un pla d'acció per fomentar l'estima per les Muntanyes de Prades»

—Quins són els seus lligams personals amb les Muntanyes de Prades?

—Simplement és una qüestió d’afecte. A la gent que ens agrada la muntanya, aquí al Baix Camp, hi tenim la serralada de Prades i la de Llaberia, i per vinculació amb persones pròximes a les Muntanyes de Prades, m’he anat inclinant cap a aquestes. Jo soc de Reus, però des de la meva infantesa i adolescència que he sentit a prop aquestes muntanyes.

—Entre la resta de membres de la junta hi figuren alguns alcaldes. Qui més conforma el nou equip gestor?

—Xavier Pagès, actual alcalde de Mont-ral, ostentarà la vicepresidència de l’associació i la presidència de la Secció de muntanya. Ell va ser soci fundador de l’entitat. També hi tenim a l’Artur Miró, alcalde de Vilanova de Prades; Jaime Veiga, regidor de Mont-ral; Michel Marín, que porta els refugis de muntanya de Farena i Albarca; els reusencs Quim Miralles i Enriqueta Fernández, i Francesc Casanovas, que és de Valls.

—Entre els objectius de l’associació hi llegim el de contribuir a dinamitzar l’estima i el respecte per l’entorn de les Muntanyes de Prades. Fins a quin punt consideren que no estan prou respectades?

—Últimament hi està passant una cosa que és positiva, com són l’organització de diverses proves, curses, ultatrails, etc., però de vegades aquestes jornades tenen mancances, no contribueixen a la sostenibilitat del medi. Hi porten molta gent, fet que deteriora els camins, i sovint ens trobem senyalitzacions que han deixat penjades a la muntanya. També hi ha la qüestió de les motos de trial i enduro. N’hi ha hagut sempre, però ara sembla que n’hi ha més, igual que hi ha més gent que camina. Tot plegat, són agressions que es fan al medi. D’això parlem, de fomentar el respecte. Però també de fomentar-ne l’estima. La junta hem preparat un pla d’acció que presentarem en assemblea el 16 de febrer. No en puc avançar els detalls, però sí que puc explicar que plantegem organitzar sortides guiades amb propostes temàtiques que convidin a l’experiència, per contemplar aspectes com el color de la tardor o apreciar el so dels rius a la primavera. Nosaltres no som específicament de cap poble, sinó que ens estimem els vint-i-quatre pobles de la serralada de Prades, així que proposarem sortides temàtiques. I també en farem guies, fulletons, exposicions o xerrades.

—Quants socis són i quin pressupost gestionen?

—Som uns vuitanta socis i tenim un pressupost aproximat de 4.000 euros. Però organitzem dues activitats molt importants que comporten un moviment econòmic molt destacat, de prop de 16.000 euros. Una es farà aviat, l’Almogàver-Muntanyes de Prades, una caminada de resistència puntuable pel campionat de Catalunya que ja arriba a la 10a edició i que l’any passat va comptar amb 240 participants. Després, a l’octubre, fem una caminada, que sol tenir uns 200 inscrits. Amb tot això, a més, donem vidilla al territori, perquè l’avuitallament dels participants són productes de la serralada de Prades.

—Com a entitat vinculada a les Muntanyes de Prades, els preocupen altres qüestions de la serralada, com ara la despoblació de determinats nuclis?

—Sí. Tot i que no és un dels objectius de l’associació, ho tenim en compte, per tal que la nostra activitat hi tingui conseqüències. El fet de donar a conèixer i fer estimar aquesta serralada ha de tenir com a resultat que cada vegada se n’enamori més gent, i fins i tot algú es pugui plantejar anar-hi a viure. I em consta que això ja està passant. A Mont-ral, per exemple, fa dos anys que van obrir una escola.