L'Ajuntament de Cambrils engega una campanya per a la comunicació no sexista

L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; la regidora de Benestar, Drets Socials i Salut, Hélène Arcelin, i la tècnica d’Igualtat, Mònica Romano, han presentat avui la campanya per la comunicació no sexista que ha engegat l’Ajuntament per promoure l’ús d’un llenguatge inclusiu i lliure d’estereotips.

La campanya es difondrà a través de tres materials: una guia pràctica que facilita les diferents formes gramaticals no sexistes, una alfombreta de ratolí que resumeix la guia per tenir-la sempre present i cartelleria per a una publicitat inclusiva. Aquests materials, dissenyats per l’empresa Cprint, s’adrecen específicament al personal de l’ajuntament i les entitats públiques vinculades però poden ser útils per a tota la ciutadania. Es poden descarregar en aquest enllaç.

En la seva intervenció, l’alcaldessa de Cambrils ha parlat del compromís de l’Ajuntament per treballar per la igualtat efectiva de dones i homes i de la responsabilitat de les administracions públiques de portar a terme una comunicació institucional igualitària amb un llenguatge, imatges i publicitat sense sexisme, ni estereotips, ni discriminació de cap mena.

La regidora Hélène Arcelin ha afirmat que la comunicació és com un mirall que reflecteix la societat on vivim i vehicula el nostre pensament incorporant creences, valors, prejudicis i estereotips. Per aquest motiu, la regidora ha explicat que cal evolucionar i deixar d’utilitzar el genèric masculí i deixar d’excloure les dones com a subjectes del discurs.

«El llenguatge inclusiu és un tema de sentit comú, totes les llengües estan vives, evolucionen amb el temps i s’adapten als canvis socials i culturals de cada època però no únicament els reflecteixen si no que els produeixen», ha afirmat la regidora.

La campanya dona resposta a l’obligació legal i moral de les administracions públiques i a la implementació del Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de l’Ajuntament de Cambrils, en referència a l’acció de garantir un ús no discriminatori en el llenguatge i la comunicació de la corporació. Els nous materials complementen la formació específica en aquesta matèria que ja va rebre el 2017 el personal responsable dels diferents departaments.

Els materials

La guia breu de comunicació no sexista facilita diferents formes genèriques i expressions despersonalitzades per a l’ús d’un llenguatge no sexista amb exemples pràctics de frases inclusives, inclou un decàleg de recomanacions per a la utilització no sexista de les imatges i acaba amb un breu recull lèxic i una llista de fonts d’informació.

L’alfombreta és un breu resum de la guia, que recull conceptes i exemples quotidians en l’ús administratiu del llenguatge i en referència a l’ús de les imatges. Els cartells faciliten els indicadors per identificar el sexisme i alhora detallen els aspectes que ha de tenir la publicitat per ser inclusiva.

La tècnica d’Igualtat ha explicat que el llenguatge té una càrrega ideològica patriarcal i transmet una visió del món particular i uns valors basats en els interessos dels grups dominants. En aquest sentit, Romano ha defensat que a través del llenguatge es poden produir canvis socials i ha lamentat que en els diferents elements de la comunicació encara siguin tan presents els estereotips i rols de gènere tradicionals, l’objectualització i la hipersexualització.

«Totes aquestes pràctiques discriminatòries poden i han de ser modificades i conseqüentment eradicades i fer-ho és totalment possible aprenent i incorporant noves formes gramaticals en l’ús quotidià del llenguatge i tenint en compte indicadors inclusius per eradicar els estereotips i rols tradicionals de gènere en les imatges i la publicitat», ha assegurat la tècnica.

Per parlar d’una forma inclusiva cal nomenar el femení, alternar l’ús del femení i el masculí, utilitzar termes genèrics que englobin dones i homes, i utilitzar el genèric masculí de forma excepcional, ja que allò que no s’anomena no existeix.

A través de l’ús del llenguatge inclusiu i no sexista es creen, en paral·lel, nous imaginaris en l’àmbit de la resta d’elements comunicatius que comporten el reconeixement de dones i homes lliures de cap mena de discriminació per raó de gènere.

De la mateixa manera, s’ha de donar representació de les dones i els homes en les imatges i la publicitat, mostrant-se de forma equitativa en tots els àmbits, quotidians i professionals, lliures d’estereotips i rols de gènere.