Cambrils, el municipi amb un major risc de mortalitat de la província

L’Atles Nacional de Mortalitat a Espanya (ANDEES) ha fet públiques les dades de prop de deu milions de defuncions a l’Estat entre el 1989 i el 2014 i quines van ser les seves causes. La conclusió de l’estudi, que recull riscos relatius –no absoluts–, és que les diferències segons l’activitat econòmica i social fan que el codi postal sigui determinant en el final de la vida. Cambrils, segons aquest estudi, és el municipi de la demarcació amb un risc de mortalitat més alt, un 23% més que la mitjana estatal. Per contra, la Morera de Montsant, al Priorat, és on els seus habitants tenen més esperança de vida, concretament un 29% més que la mitjana.

A Cambrils hi dominen les malalties del sistema nerviós, mentals, l’Alzhèimer, entre d’altres. Per contra, hi tenen baix risc els infarts, les malalties cardíaques reumàtiques cròniques o el càncer de fetge i vies biliars.

Per categories, l’Aldea, Camarles i Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant són els tres municipis amb taxes més altes de perill de mort per accident de trànsit. Pel que fa a ofegaments, Reus i el Vendrell són les dues úniques ciutats que destaquen, amb més d’un 40% de risc de mort per aquest motiu. Dins les patologies del cervell, l’Alzhèimer té una afectació important –a banda de Cambrils– a l’Espluga de Francolí (un 156% més que la mitjana) i Cunit (un 122%). Al sistema respiratori, l’asma és especialment perillosa a Reus i a Castellvell del Camp, així com en municipis del voltant. La capital del Baix Camp també té el dubtós honor d’encapçalar el llistat de la província en morts per caigudes. A l’altra banda de la T-11, a la ciutat de Tarragona, no destaca en cap índex en particular. Només es detecta alt risc en malalties del sistema genitourinari i d’altres del sistema nerviós.

A diferència de la dita popular, els càncers mortals no afecten més la societat tarragonina del que ho fan en altres zones de l’Estat. En cap d’ells, la classificació de l’ANDEES indica una problemàtica en aquest sentit i, de fet, apunta en el sentit contrari.

Si bé l’obertura del servei d’hemodinàmica 24 hores a l’Hospital Joan XXIII s’ha fet notar –aquest 2020 es compleixen cinc anys–, l’estadística de morts per aturada cardíaca és considerablement alta fins al 2014 en localitats com la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès, la Nou de Gaià, Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant, Gandesa i, en general, tot el Delta de l’Ebre.

Cada cop les morts per sida són més residuals. Tot i així, l’estudi recull la part més crua de l’arribada de la síndrome i tot i que a la província de Tarragona no hi ha dades rellevants –el risc és molt inferior que la mitjana–, a Catalunya destaquen l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com el Garraf. Tot i amb això, són dades globals de tot el període, sense entrar a analitzar el descens d’aquestes morts. D’altra banda, el risc de mort per suïcidi és especialment elevat a Salou i a Vila-seca (un 36% més que la mitjana estatal). L’estudi ajunta aquests dos municipis, de la mateixa manera que ho fa amb Tarragona i la Canonja, ja que a l’inici del període formaven part dels mateixos ajuntaments.

Pel que fa al conjunt de l’Estat, les diferències socioeconòmiques es fan notar especialment en patologies com la diabetis, que són més importants a diverses províncies andaluses i canàries. Les regions històricament mineres també registren riscos alts de mort en homes per malalties de tipus respiratori, així com càncer d’esòfag o de laringe. L’estudi coincideix amb altres de similars afirmant que als pobles i a les zones rurals hi ha una mortalitat relativament més baixa, mentre que a les ciutats hi influeixen aspectes com la facilitat del transport o l’entorn ambiental.