Descobreixen a l'Espluga de Francolí el primer santuari paleolític de fa 15.000 anys amb més de 100 gravats

Troballa arqueològica «excepcional» a la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí. Aquest divendres s'ha anunciat la descoberta d'un santuari paleolític integrat per més d'un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya. La troballa es va fer pocs dies després dels tràgics aiguats de l'octubre passat i va ser totalment inesperada, segons l'investigador de l'IPHES i autor de la troballa, Josep Maria Vergès. El santuari s'ha documentat amb 3D per tal d'estudiar-lo i complementar l'oferta museística del recinte, ja que no és visitable. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat que el Govern declararà la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

Només havien passat uns dies de la riuada del 22 d'octubre quan un equip de l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) i un del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESIPIA) de la URV van començar una nova intervenció a la cova per valorar-ne el potencial arqueològic. «No sabíem si quedava marge per a troballes, i vam fer una descoberta fortuïta, extraordinària i inesperada. Va ser una cosa que no buscàvem», ha admès Josep Maria Vergès, autor de la descoberta i director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major.

El 30 d'octubre els investigadors van localitzar més d'un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys que constitueixen el primer santuari paleolític català amb representacions d'art rupestre parietal figuratiu i abstracte. El conjunt que es va descobrir a les parets correspon exclusivament a gravats, una quarantena dels quals són representacions d'animals -com ara cérvols, cavalls i bous-, i la resta signes i símbols abstractes. Els experts els atribueixen al Paleolític Superior, concretament al període Magdalenià, tot i que n'hi ha que poden ser una mica més antics i d'altres que es relacionen amb el neolític i etapes més recents.

El santuari descobert a l'Espluga es considera una fita en la història de l'arqueologia a Catalunya i, tant pel nombre com per la qualitat de les representacions, és un dels quatre conjunts més significatius de l'anomenada província paleolítica mediterrània. «En el context de Catalunya i el nord-est peninsular és excepcional, no hi ha res igual», ha etzibat Vergès. A més, l'autor de la troballa ha posat en valor que el santuari era encara més gran del què s'ha trobat, però que molts gravats s'han esborrat per l'acció humana. I és que la cavitat havia estat un punt molt transitat per rutes d'aventura abans de museïtzar-la i molts visitants, desconeixedors de la seva existència, tocaven les parets i, fins i tot, les van omplir de grafits.

El santuari no es podrà visitar però sí visualitzar en 3D

Aquesta fragilitat i el fet que es troba en una zona de difícil accés i reduïdes dimensions explica que el santuari no es pugui visitar. Arran de la descoberta, s’ha constituït un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat i investigadors de l'IPHES, amb el suport de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí, encarregat de documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. D'una banda, per tal de permetre'n l'estudi científic amb les tècniques d'anàlisi més avançades, i de l'altra, per generar materials per bastir un nou discurs museogràfic entorn d'aquesta troballa –d'entrada, amb una projecció que es podrà visualitzar amb ulleres 3D. Després d'haver escanejat tota la cova, els tècnics preveuen ara començar a treballar cada gravat per tal d'obtenir-ne imatges en alta resolució.

De fet, el director de l'IPHES, Robert Sala, ha apuntat que aquest ha estat un treball de tres mesos que encara ha de perdurar molt en el temps. Sala ha destacat l'avantatge que suposa haver fet la troballa en una cova «que ja està protegida» i museïtzada. A més, el director de l'IPHES ha plantejat la possibilitat de reconstruir la cavitat en un altre indret, com s'ha fet en altres zones, per tal de millorar l'experiència dels visitants.

El Govern declararà la cova Bé Cultural d'Interès Nacional

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha recollit el guant i ha situat aquesta possibilitat dins d'una major disponibilitat pressupostària del Departament. «Hi serem donant suport i farem tot el que calgui, i fins i tot podríem començar a pensar en aquesta reconstrucció», ha manifestat. De moment, però, Vilallonga ha anunciat que properament l'executiu aprovarà un acord de Govern per declarar la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). «La troballa converteix aquesta cova en la catedral de l'art rupestre a Catalunya. Hem trobat la joia de la corona», ha subratllat la consellera.

La descoberta ha estat una sorpresa majúscula a la vila, ja que s'ha portat amb absolut secretisme per tal que els investigadors poguessin documentar i treballar amb tranquil·litat a la cova. L'alcalde, Josep Maria Vidal, ha destacat que la troballa els posa «al mapa cultural i històric del país», i que és «tot un orgull», més i tot quan fa poc més de 100 dies de la fatal riuada del 22 d'octubre. L'objectiu ara serà, segons ha assenyalat l'alcalde, aconseguir donar una nova orientació al relat museístic del recinte, que és un punt recurrent de visita d'escolars i de turistes d'arreu del país.

Una de les coves més llargues del món formades en conglomerats

La Cova de la Font Major va ser descoberta el 1853 i és considerada una de les coves més llargues del món formades en conglomerats. Les investigacions i les troballes arqueològiques que s'hi ha fet des d'aleshores han constatat que l'home l'ha utilitzat al llarg de totes les èpoques. La Cova de la Font Major, juntament amb una altra cavitat, Cova de la Vila, integra el que es coneix com les Coves de l'Espluga, en origen una única i extensa cavitat que transcorre pel subsòl de l'actual nucli urbà del municipi de l'Espluga de Francolí.