El selvatà Joan Magrané porta al Liceu els 'Diàlegs de Tirant e Carmesina', amb l'escenografia de Jaume Plensa

L'òpera de cambra 'Diàlegs de Tirant e Carmesina', coproducció del festival de Peralada, el Gran Teatre del Liceu i part de la celebració dels 25 anys d'Òpera de Butxaca i Nova Creació, arriba al teatre de la Rambla el 13, 14 i 15 de febrer. El Foyer del Liceu es vesteix amb l'espai escènic de l'escultor Jaume Plensa, música de Joan Magrané i llibret i direcció de Marc Rosich, i la direcció musical de Francesc Prat. Aquesta nova producció se centra en els capítols «més íntims» de la novel·la de Joanot Martorell, aquells que s'endinsen en la relació entre Tirant i Carmesina. El concepte d'»utopia» impregna l'espai escènic, una idea que Plensa assegura que «abraça qualsevol moment de la història de la creació però també del desig humà».

L'òpera està protagonitzada pels cantants Isabella Gaudí (Carmesina), Anna Alàs Jové (Viuda reposada/Plaerdemavida) i Josep-Ramon Olivé (Tirant). Joan Magrané, premi Reina Sofia de Composició, i Rosich, que el 2007 va adaptar la novel·la medieval per al muntatge teatral de Calixto Bieito, parteixen de la seducció i la sensualitat com a engranatge dramàtic de la proposta. 'Diàlegs de Tirant e Carmesina' es va estrenar en format íntim al juliol al claustre del Carme en el marc del festival de Peralada.

La trama aprofundeix en la «tensió sexual irresolta» de Tirant i Carmesina que acaba culminant en una decebedora i breu trobada. «I per tan poc delit he hagut d'esperar tant», ha reproduït Plensa sobre les paraules de Carmesina. «Esperar tant per tan poc, és una condició humana però també és molt apassionant. No tots valorem el mateix en la mateixa mesura», ha dit l'escultor sobre el concepte subliminar d'utopia, que «abraça qualsevol moment de la història de la creació però també del desig humà».

L'escenografia de Plensa juga amb els primers i segons plans dels personatges mentre va creant la paraula que acaba embolcallant l'òpera: 'utopia'. «Aquesta paraula definia molt bé la música i els textos d'en Joan Magrané, que expliquen una història que sembla que sempre és coneguda però és nova», ha dit Jaume Plensa.

Plensa «va oferir» un cronòmetre, un sistema que cada quatre minuts i 33 segons encén un neó. «En el fons ens fa de cronòmotre del pas del temps. L'espera fins a la consumació de la tensió sexual al final és utòpica», ha explicat Marc Rosich.

Rosich va optar per fer servir el valencià medieval, un to que contrasta amb la música de Joan Magrané, contemporània amb alguns tocs antics emmirallats amb al primer barroc. Magrané assegura que la peça, interpretada per un quartet de corda, arpa i flauta, s'ha fet «com una peça d'orfebreria per anar a l'essència». «És un homenatge a aquesta història d'amor que portem tan endins», ha dit Rosich.

Tirant, Carmesina i una tercera veu que es desdobla en els personatge Plaerdemavida i la Vídua Reposada posa el focus en els aliats i els detractors de la relació entre els amants.

El desig de la producció és fer gira «arreu del món». De moment, aniran a València el 17 de maig i s'estan tancant més dates.