Investigadors de la URV creen un nou model per repartir més equitativament quotes d'emissions de CO2

Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona han proposat un nou model matemàtic per repartir més equitativament la quota d'emissions de CO2 entre els països.

Es tracta d'un mètode de distribució mediambiental que pretén evitar que les regions més influents condicionin les negociacions sobre canvi climàtic, segons han explicat els promotors d'aquest estudi, els professors d'Economia, Juan Antonio Duro i José Manuel Giménez i la professora de Gestió Empresarial , Cori Vilella.

Segons els professors, la quota d'emissions de diòxid de carboni (CO2) permesa per a cada país en un context de restricció com l'actual condiciona les negociacions multilaterals sobre canvi climàtic, que moltes vegades es bloquegen per falta d'acord entre països o s'acaba fent una distribució desigual, condicionada per pressions polítiques.

»Aquelles regions que més emissions generen solen ser les que més quota reclamen, i també les més poderoses i influents, de manera que el repartiment es complica», addueixen.

»Sovint, els països s'acaben organitzant en forma de blocs en funció dels seus interessos i això tensa les negociacions», afegeixen els investigadors que proposen un nou mètode per distribuir el pressupost global de carboni (l'anomenat carbó budget), «més neutral i que implicaria establir un mecanisme completament diferent en les negociacions».

Per fer el treball, que publica la revista 'Energy Economics', els investigadors van analitzar el comportament d'una llista de regles de distribució teòriques, basada en unes propietats i criteris de selecció.

D'aquestes regles, seleccionar set, que servirien per crear un marc teòric en el qual haurien de participar tots els països.

Així, només caldria que les regions es posessin d'acord en acceptar aquest procés d'actuació.

Aquestes «regles de joc», que els investigadors van extreure de la bibliografia teòrica, compleixen una sèrie de propietats tècniques i van incloure uns criteris de selecció que tracten, per exemple, el grau d'equitat.

«En comptes d'intentar que les regions es posin d'acord sobre què indicador ha de determinar la quota d'emissions, renda per càpita, població, etc., plantegem aplicar aquestes regles matemàtiques que totes les regions han d'acceptar a priori», ha detallat Dur.

L'estudi va tenir en compte una estimació de les demandes d'emissions que farien cinc grups de països en l'any 2050: països rics (OCDE), Àsia, Amèrica Llatina, Orient Pròxim i països de l'Est.

Els investigadors van aplicar aquestes regles matemàtiques a les demandes de cada regió, que en tots els casos superaven el límit màxim permès d'emissions (el carbó budget), i van obtenir la xifra que li correspondria a cada regió.

Analitzant els resultats, van concloure que d'aquestes set regles, l'anomenada 'a-min' és la que més s'ajusta a criteris neutrals, que millor garanteixen l'equitat i proporcionalitat a l'hora de fer la distribució del pressupost de carboni, i pot ser més operativa.

«Aquells grups de països que menys emeten podrien rebre tot o gairebé tot el que demanen, el que garanteix l'equitat. La resta del pressupost es repartiria de forma proporcional entre la resta de grups, de manera que s'atorgaran més quota a aquells que més emeten, perquè el seu sacrifici a l'hora de reduir les emissions no hagi de ser tan alt», ha indicat Duro.

L'investigador insisteix que els resultats d'aquest estudi «no pretenen imposar cap mètode, però sí vam plantejar aquesta referència per quan les negociacions es bloquegen per falta d'acord», ha conclòs