«En els últims quinze dies s'han triplicat els albiraments d'ocells a la ciutat»

—El confinament humà està modificant d’alguna manera la conducta dels ocells?

—L’altre dia em van demanar que identifiqués uns ocells que es van veure a la platja del Regueral de Cambrils. Eren quatre pòlits cantaires. A l’Ornitho.cat [portal d’intercanvi sobre albiraments de l’Institut Català d’Ornitologia], en els últims deu anys aquest ocell hi apareix en vuit cites entre Salou, Cambrils i Mont-roig, i sempre és volant o a les esculleres. Ara ha passat que, de camí cap al nord, ha vist que a la platja no hi havia ningú, que era un lloc segur, i hi ha fet parada. Per tant, ja tenim una observació estranya. I no només està passant amb els ocells, els mamífers també estan més confiats. A Astúries han vist un ós passejant per dins d’un poble, a Albacete, un grup de cabres salvatges, i un puma a Santiago de Xile. Per no parlar dels senglars a Barcelona. Els animals se senten més segurs i canvien de comportament. Els mamífers que són nocturns per defugir l’home han vist que ara no hi és i o bé surten de dia, o bé allà on de nit no s’atrevien a passar, ara hi passen tranquil·lament. Si això seguís, no m’estranyaria veure porcs senglars a la platja.

—Com afecta tot plegat als coloms, ocells urbans per excel·lència?

—Realment no sé si està passant res. Veig gent que alimenta gats i coloms, perquè són un tipus de persones que senten que tenen l’obligació de fer-ho. Mentre aquesta gent segueixi fent, ells seguiran menjant. Els coloms que veig per la finestra, però, estan tranquils com sempre. Quan algú els alimenta, no veig que hi vagin grups de centenars de coloms, el que es veu és una cosa normal. Potser en altres llocs sí que passa, però jo, aquí, no ho he detectat. Al final, és una qüestió d’equilibri, els animals crien tot el que poden, si tenen més menjar, crien més, però no en tot cas els coloms no estan en perill.

—Potser és un bon moment per observar ocells, perquè amb el nostre confinament estan més confiats i tranquils?

—L’Onritho.cat té un projecte que es diu Jo em quedo a casa, i enguany, comparat amb anys anteriors, s’han triplicat els albiraments d’ocells de ciutat. Però només perquè la gent ara està a les cases, mirant. Pel que fa als ocells de bosc, matolls o prats, han disminuït, i els que han caigut més són els dels aiguamolls. La gent viu habitualment a ciutat, hi ha qui viu en masos o a prop de boscos, però gairebé ningú viu en encanyissades, així que els ocells aquàtics s’han vist menys, però no perquè ells tinguin un comportament diferent.

—Quins ocells podem contemplar, aquests dies, des de balcons i finestres, en l’entorn urbà?

—Coloms, tórtores turques, tudons, pardals, gafarrons, verdums, caderneres, garses, estornells, cotorres, i si vius a prop del mar, gavines. Ara també estan començant a entrar els falciots i les orenetes.

—S’estan difonent informacions que adverteixen que els ocells han modificat el seu cant, a conseqüència del nostre confinament. En té constància?

—He sabut d’aquesta notícia per damunt, sense entrar massa a fons. Però abans del confinament havia llegit que els ocells, que canten per atraure la parella o marcar territori, fan igual que les persones: si hi ha més soroll, han de cridar més. Per tant, si ara hi ha menys soroll, perquè no hi ha trànsit, ni estem al carrer, no deuen necessitar cantar tant, ni tan fort. No els cal cansar-se tant per dir «estic aquí».

—Si arribéssim a estar confinats durant sis mesos, com canviaria el nostre paisatge, des del punt de vista ornitològic?

—Si estiguéssim confinats sis mesos, fins i tot el corriol camanegre arribaria a criar en alguna platja de Cambrils, Salou o Tarragona. És un ocell que té l’hàbitat a la sorra, hi fica els nius, però a l’estiu la sorra està plena de gent, per això ha desaparegut de totes les platges turístiques de Catalunya, només sobreviu al Delta de l’Ebre i a Torredembarra.