El manteniment del projecte Castor xucla uns 3 MEUR anuals en helicòpters i vaixells

També en el cas del 2015, les reparacions i actuacions de conservació d'unes instal·lacions, finalitzades el 2012 i que mai van entrar en servei, van suposar unes despeses de 5.5 milions d'euros. El manteniment, a més, suposa una partida anual en matèria de personal que ha oscil·lat entre els 375.000 euros de 2016 i els prop de 300.000 euros de 2017, tal i com constata Deloitte.

Són alguns dels exemples de l'abast econòmic de la hibernació i el manteniment de les instal·lacions del Castor ha suposat des que el govern espanyol del PP va encarregar a Enagás Transporte –empresa del grup, del qual el l'Estat espanyol n'ostenta un 5% de la propietat- l'en el decret 13/2014 de l'octubre d'aquell any, arran de la renúncia a la concessió d'Escal UGS, l'empresa controlada per l'ACS de Florentino Pérez. Unes despeses que, fins les recents sentències del Tribunal Constitucional i el Suprem, havien començat a assumir les consumidors en les seves factures.

És el primer cop que transcendeix públicament el contingut de les auditories encarregades per la mateixa Enagás sobre els costos del manteniment de les instal·lacions del projecte Castor després que la filial de la constructora ACS hi renunciés i lliurés les claus el desembre de 2014. Des d'aquell moment, i gairebé de forma sistemàtica, el llavors Ministeri d'Indústria ha vingut assignant a la companyia, dins de l'ordre anual de peatges i canons del sistema gasista, 15,72 milions d'euros anuals per aquest concepte amb l'única excepció de 2015 –que incloïa l'últim mes de l'any anterior i ascendia a 17,31 milions.

Tot i que el decret del govern espanyol ja preveia que la companyia percebés un benefici industrial per la hibernació i el manteniment, però no precisava cap quantitat ni percentatge concrets. Les auditories dels primers quatre exercicis sí que inclouen aquest concepte, situat en un 10%, a mig camí entre els serveis d'alt valor afegit -15%- i els de baix -5%. Segons Enagás, la xifra resulta de la suma del benefici industrial del 6,06%, «obtingut a partir dels marges aprovats per als serveis entre les empreses del grup», i del 3,94% en concepte de gestió i administració –«inferior a les facturacions intragrup per serveis de valor afegit», precisen.

Ball de xifres previ

En una nota adjunta al document de Deloitte, Enagás ho justifica com un percentatge «no només alineat amb els aplicats a serveis d'aquesta naturalesa, sinó també amb el marge reconegut en la regulació vigent a l'activitat de transport de gas natural». Unes xifres que van aixecar una forta polèmica entre els detractors del projecte, atesa la seva gran proximitat amb les que el govern espanyol destina al manteniment de l'únic magatzem de gas operatiu a l'Estat espanyol, el de Gaviota, a la costa d'Euskadi, que té assignats 17,7 milions anuals.

També davant del fet que la mateixa empresa hagués elaborat un estudi que estimava el cost de la hibernació en només 1,24 milions d'euros. Tampoc escapaven les suspicàcies que aixecava el paper que Enagás havia tingut a l'hora de vendre els drets de cobrament als tres bancs –Santander, Caixabank i Bankia- que van prestar els 1.351 MEUR per indemnitzar Florentino Pérez en un temps rècord.

Les sentències del Tribunal Constitucional, de desembre de 2017, i les posteriors del Tribunal Suprem anul·lant i revertint tots els pagaments inclosos al decret del govern del PP van esperonar, a finals de 2018, la reclamació patrimonial al govern espanyol de 50 milions d'euros per part d'Enagás. Va ser llavors quan el president de la companyia, Antonio Llardén, va declarar que el cost anual de mantenir el Castor, un cop efectuada la hibernació, passava a ser de 8,73 milions d'euros, lluny dels 15,72 milions aprovats anualment per Indústria. Finalment, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va obligar a l'empresa 32,4 milions cobrats pel manteniment entre finals de 2014 i 2016 –ja no se li va arribar a abonar l'exercici de 2017.

Diferents imports anuals

Tot i que la reclamació d'Enagás coincideix globalment, a grans trets, amb els cobraments retornats i les xifres presentades a l'auditoria –als 42,5 milions d'euros fins 2017 se sumarien els prop de 9 esmentats per Llardén per 2018- la distribució de les quantitats al llarg dels diferents exercicis presentada pels informes és força diferent. Els costos presentats a les auditories de 2014 -1,57 milions d'euros- i 2015 -17,11 milions- sumen 18,68 milions enfront dels 17,31 milions que el Ministeri d'Indústria va reconèixer en l'exercici de 2015 de forma conjunta per als dos períodes esmentats. En el cas de 2016, Deloitte xifra el cost en 13,28 milions, més de tres per sota de l'assignació aprovada pel govern espanyol.

A l'any 2017, Enagás justifica un cost de 9,8 milions –incloent 270.000 euros de «cost financer» pel no reconeixement de la retribució-, tot i que teòricament en tenia assignats 15,72. Malgrat les sentències judicials en contra, a finals de 2018, el nou Ministeri per la Transició Ecològica va intentar assignar infructuosament a Enagás el cobrament del manteniment a càrrec del sistema gasista. En aquest cas, ja va rectificar la xifra, que a partir de 2017 se situaria en els 8,73 milions.