Reactivar la demanda interna i internacionalitzar: receptes de la Cambra de Tortosa

El programa, que s'estructura en quatre grans apartats, vol posar a disposició dels empresaris i autònoms diferents eines de suport –identificant les empreses i sectors que el necessiten de forma més urgent- per garantir la continuïtat de les seves activitats, a través d'assessorament, tant en aspectes financers així com de reposicionament als mercats o de productes. Es tornarà a posar en marxa el servei de reempresa, per poder transmetre negocis o idees a un emprenedor així com la reemprenedoria, per incentivar que persones a l'atur puguin desenvolupar idees de negoci.

Segons ha explicat el gerent de la Cambra, Francesc Minguell, les empreses podran optar pròximament a ajuts directes de les administracions en àmbits com el comerç minorista, la competitivitat turística, innovació tecnològica i transformació digital o internacionalització, entre d'altres. En l'àmbit de fomentar la demanda de productes locals, Minguell ha avançat que en un mes es podria posaren marxa un 'marketplace' virtual perquè empreses i comerços del territori puguin posar a la venda els seus productes de proximitat.

Però l'altre gran pilar del programa se centrarà, principalment, en el suport a les empreses i autònoms amb dificultats que decideixin plegar arran de les conseqüències de la crisi del coronavirus. «Per desgràcia, moltes es veuran en crisi i hauran de tancar», ha admès el secretari de l'entitat ebrenca, Pau Gisbert. En aquest àmbit, i de forma confidencial, s'assessorà jurídica i econòmicament als que hagin pres la decisió perquè ho faci de forma «ordenada» i evitar, per exemple, que quedi en situació d'«insolvència definitiva» i sense «noves oportunitats».

Entenent el «dens» teixit empresarial català «com la base de la societat de benestar», en paraules de Faiges, la Cambra es proposar també poder incidir en les polítiques de les administracions públiques. Volen arribar a acords per ampliar el finançament d'institucions de crèdit públiques com l'ICF i l'ICO, que consideren obertament insuficients per garantir el «pulmó financer» a les empreses. Faiges ha anunciat també que han tramés, a petició dels alcaldes de Tortosa i Amposta, una carta a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, perquè modifiqui la llei i permeti els consistoris emprar el superàvit acumulat en el «suport a l'activitat i la dinamització empresarial».

Prop de 9.000 treballadors a l'atur

A les Terres de l'Ebre, segons han recordat, els ERTO presentats fins el passat 10 d'abril afectaven 8.800 treballadors amb 2.165 expedients, concentrats majoritàriament a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Les previsions d'una caiguda del PIB no dibuixen, en aquest sentit, una sortida optimista. Amb tot, Minguell ha reconegut que el sector agroindustrial, un dels pilars de l'economia ebrenca, ha resistit força malgrat que, en aquests moments, la paralització dels sectors turístic i de la restauració obliga algunes indústries, com els escorxadors avícoles, a congelar i estocar part de la producció a l'espera d'algun mercat receptiu.

L'entitat, a més, sospesa la possibilitat de reclamar a les diferents administracions que, en el cas de confirmar-se una menor afectació pel coronavirus a les Terres de l'Ebre, s'avanci al territori el procés de desconfinament respecte la resta de Catalunya. «Esperarem que les autoritats sanitàries ho confirmin. Ens corre molta pressa però no podem fer les coses mal fetes i hem d'estar segurs. Però si es confirma ho demanarem al més aviat possible», ha tancat Faiges.