El sector del vi pateix una davallada del 80% i reclama ajuda urgent

Si bé la crisi econòmica accentuada per la pandèmia de la COVID-19 afecta a tot tipus de sectors, aquells que tenen una relació de dependència amb les exportacions i altres àmbits que han aturat la seva activitat ho estan patint especialment. És el cas del sector vitivinícola, que davant d’una davallada de més del 80% de les vendes pressionen a l’administració per a una ajuda urgent i pensant no només en el context actual sinó també en el postconfinament.

I és que «no hi haurà un consum que pugui substituir el que s’ha perdut», indica Joan Arrufí, president de la DO Terra Alta. El seu homòleg de la DOQ Priorat apunta que fins i tot «el raïm d’alguns ceps no es colliran». Pilar Just, de la DO Montsant, creu que la recuperació econòmica dels cellers del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre pot començar a arribar «al maig-juny de l’any que ve», però que la situació actual és «un drama» i que «si s’allarga» pot provocar el tancament d’alguns d’ells.

A diferència d’altres zones, el cultiu del raïm i la producció del vi es fa en «petites i mitjanes empreses» que subsistien per la venda a botigues especialitzades, establiments de restauració i, algunes, supermercats. «Les que venen en supermercats han vist caure les vendes», assegura Pilar Just, però no tant com les que tenien la seva cadena de distribució focalitzada en el petit comerç, bars o fins i tot l’exportació, que amb el tancament de fronteres ha dificultat si no impedit totalment que poguessin continuar les vendes per la baixada de la demanda o per la imposició d’aranzels.

Sector essencial

L’alimentació es considera «essencial» i, per aquest motiu, a l’inici de l’estat d’alarma es va permetre a totes les empreses que es dediquessin a produir aliments continuar la seva tasca. Arran d’aquestes primeres decisions, alguns cellers s’han trobat amb dificultats a l’hora d’aplicar Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació (ERTO), en la seva especialitat de «força major», malgrat que els hagin baixat les vendes de manera dràstica.

Just afirma, però, que sí que hi ha cellers de la DO Montsant per exemple que han aplicat reduccions de jornada als seus treballadors. «Estem obligats a mantenir la plantilla», afegeix Vicenç Ferré, president de la DO Tarragona. Bernat Andreu, president de la DO Conca de Barberà, explica de la mateixa manera que Joan Arrufí (Terra Alta) que a la seva comarca sí que hi ha hagut alguns ERTO, però que «n’hi ha que són impossibles perquè els treballadors són la mateixa família». A la Conca de Barberà, afegeix, la situació s’ha vist agreujada després que ara fa un mes patissin una gelada que els va mermar la collita, alhora que molts serveixen també per a companyies que produeixen cava, un producte que, com el vi, pràcticament no es ven aquests dies.

Un altre àmbit que ha estat anul·lat per l’ordre de confinament és el turisme, concretament l’enoturisme. Una via directa d’entrada de diners als cellers que, des del passat mes de març i fins que es torni a permetre, ha desaparegut de sobte.

La venda per Internet

«No tothom té l’habilitat de comprar per Internet», destaca Salus Àlvarez, president de la DOQ Priorat. Si a això hi afegim que moltes empreses «no són expertes en comunicació» per tractar-se de negocis familiars, aquesta crisi ha evidenciat la dificultat del sector per adreçar-se al consumidor sense saturar el mercat. «Quan hi havia tres botigues que venien per Internet tenien èxit, però ara n’hi ha 30.000», afegeix Àlvarez, que creu que tot i amb això «caldrà un fort impuls» en aquest àmbit als diversos cellers. Malgrat que la venda online estigui permesa, les quantitats «són molt petites» com per absorbir les pèrdues que es deriven del consum en la restauració.

I si bé els supermercats poden seguir venent vi, el que es ven majoritàriament no és el de qualitat fet als cellers de les diverses DO, sinó «marques blanques», segons explica Vicenç Ferré. Per això una de les «solucions» que aportarà la DOQ Priorat a les administracions serà la promoció del consum intern i la posada en valor del vi de qualitat. «La crisi l’únic que ha fet és posar de manifest que hi havia coses que no s’estaven fent bé», diu Salus Àlvarez.

«És important que la població catalana reconegui els productes catalans, hem d’ajudar als pagesos del territori, caldrà un esforç de tota la població», afirma Joan Arrufí (DO Terra Alta), que afegeix que les denominacions d’origen de Catalunya tenen un factor en contra afegit, que és «la situació política». «Els vins de la resta d’Espanya sí que tenen un mercat important aquí, però per a nosaltres és impossible vendre a la resta d’Espanya».

Capacitats dels cellers

«El cicle del vi és un», explica Pilar Just, es cultiva, es cull, es produeix el vi i es comercialitza. Si el vi no surt del celler, els magatzems no poden desar una collita que enguany es preveu que sigui «bona» per la gran quantitat de pluges que hi ha. És per això que es tem que en el sector les conseqüències siguin més a llarg termini. «Hi haurà un excés de vi» que podrà fer «baixar el preu de la matèria primera», diu Joan Arrufí.

Per tot plegat, l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE) ha demanat ja ajudes a la Unió Europea i s’han plantejat propostes com la «verema en verd» –deixar el vi al terra per evitar costos sanitaris. El sector, però, reconeix que l’administració ara mateix té altres prioritats. «Potser no és el millor moment».