«Estem en un moment d'estabilitat sanitària, hem de deixar passar dies»

—Quina és la situació, a dia d’avui, dijous 23 d’abril, a la Residència Vila-seca?

—Tenim una capacitat de 100 persones, i a hores d’ara tenim una ocupació de 67 residents. Tenim el centre sectoritzat, de manera que a la tercera planta hi tenim els casos negatius, bé perquè han passat la malaltia i ja han negativitzat, bé perquè no l’han passat. Són 11 residents. A la primera i segona planta hi ha la resta, els positius, que són 56.

—S’han pogut fer testos, a la Residència Vila-seca?

Sí, s’han fet proves PCR a tots els residents. Els vam fer el primer cap de setmana d’abril. Per això hem pogut tenir aquesta fotografia que acabo de comentar.

—El personal que treballa a la Residència també han pogut passar aquests tests?

—Sí, hem fet 70 testos a un total de 48 persones, perquè als treballadors que havien donat positiu se’ls ha fet un nou test per comprovar si ja havien negativitzat i podien tornar a la feina. Vam tenir 23 positius que van fer aïllament a casa seva i 25 casos que van sortir negatius.

—Disposen del material de protecció necessari per a tots aquests treballadors?

—Sí, tots portem una granota impermeable que es desinfecta diàriament, i quan es malmet se substitueix, perquè en tenim moltes unitats. També portem la mascareta FFP2 amb una mascareta quirúrgica al damunt, que es canvia cada dia, així com les ulleres, les pantalles, els peücs i els gorros. I a la planta de positius, s’afegeix la bata d’un sol ús damunt de la granota.

—L’estoc d’aquest tipus de material és suficient per afrontar les pròximes setmanes?

—Sí, fem comandes directes i n’anem rebent, del Ministeri, del Departament de Salut i també moltes donacions. La veritat és que, en aquest poble, hi ha hagut moltes donacions: de particulars, d’empreses i gestionades per l’Ajuntament. Totes han contribuït a que no tinguéssim les dificultats que potser han presentat altres centres, que només gestionaven el que rebien dels departaments.

—Com s’ha coordinat la gestió de la crisi sanitària?

—Des del primer moment la coordinació amb l’Ajuntament ha sigut molt important. Cada dia estem fent videoconferències i trucades. També amb l’Ambulatori, perquè tot i que una de les dues doctores que treballen amb nosaltres n’és coordinadora, i per tant ja hi ha una relació estreta amb ells, l’Ambulatori va habilitar un parell de professionals per fer els PCR als residents. He de dir que aquests tests, que nosaltres vam fer a principis d’abril, a molts centres de Catalunya es van fer la setmana passada. Per tant, portem un marge de quinze dies. Però això també va fer que el nostre balanç semblés molt escandalós, perquè es va fer públic en un moment en què no es feien aquestes proves. En un primer moment ens va preocupar tenir tants casos, però ara ja hem vist que aquesta fotografia no és aïllada d’altres realitats. La diferència és el moment en què es va fer.

—Què ha sigut el més complexe de gestionar fins al dia d’avui?

—En un primer moment ens basàvem en si els usuaris presentaven símptomes o no, i vam fer la sectorització segons aquesta simptomatologia. Poc després, vam tenir els resultats dels tests, i no sempre coincidien. Així que en menys d’una setmana vam haver de moure els residents entre plantes. Això va ser una situació complexa, perquè fer setanta canvis en tan poc temps no és fàcil. A més, això va coincidir amb el moment en què havíem de donar molta informació a les famílies. Per tant, van coincidir d’una banda molta gestió de trucades, i de l’altra molta gestió de moviments interns. I d’assistència, perquè estàvem en el pic d’afectació de la malaltia.

—Com s’ha dissenyat la comunicació amb els familiars?

—Hem dedicat molts esforços a gestionar tota aquesta informació. I també a fer-ho al gust de tothom, perquè els familiars volen saber què està passant amb el seu parent, però també amb els altres. En aquest punt hi ha una qüestió de privacitat que cal respectar. De vegades, sembla que si no dones tota aquesta informació estàs ocultant dades, quan en realitat no és així. També ens hem trobat amb familiars que multipliquen les trucades perquè cada membre vol tenir la informació directa… I en moments en què tens una feina que triplica l’habitual, informar és important, però l’assistència és prioritària. Això ha sigut també difícil. Ara en aquest moment ja és tot molt diferent.

—Quantes defuncions hi ha hagut, a la Residència Vila-seca, des de l’inici del confinament?

—A partir del 15 de març, hem tingut 20 defuncions. Però si mirem les xifres en relació a la COVID-19, són 15. Evidentment, són xifres que no tenen res a veure amb la mitjana estàndard d’un mes a Vila-seca. Està clar que aquest virus ha afectat a la gent del nostre perfil. I això tampoc ha sigut gens fàcil de viure. Hem hagut d’anar informant a les famílies de l’empitjorament i la defunció dels seus parents. Sempre, però, hem intentat prioritzar la comunicació amb aquestes famílies, parlant una i dues vegades al dia, fent videoconferències, videotrucades, passant els missatges… D’altra banda, també hem tingut algun cas que era gairebé asimptomàtic i que ha acabat amb una defunció sobtada. I tot plegat ens ha tocat molt a tots. No estem habituats a tenir aquest nombre de defuncions. Vivim de prop la mort, però no en aquest nivell.

—El personal de la Residència està rebent algun tipus de suport psicològic?

—Treballem moltíssim la unió de l’equip. Al grup disposem de psicòlegs, però el que ens serveix més a tots és la teràpia col·lectiva, la unió de l’equip. Aquests dies estem veient una part positiva de la COVID, i és que tot està sent tan diferent que et permet conèixer les persones no només des del vessant professional, sinó també humà, i això és el millor que hem tingut: veure l’equip amb ganes i forces malgrat aquestes circumstàncies no té preu. És impressionant.

—Quin protocol se seguirà a partir d’aquest moment?

—Ara estem amb molta estabilitat sanitària, sense grans sorpreses. Per tant, hem de passar dies. Inicialment ens havíem plantejat tornar a passar les proves PCR passat el pont de maig, perquè ja hauria passat un mes des que les vam fer, però estem pensant que ho farem pels volts de l’11 de maig per deixar una mica més de marge, ja que amb els treballadors hem vist que negativitzar costa més d’un mes. Anirem més sobre segur si ho fem una mica més endavant. No està clar que es puguin repetir els tests, perquè no podem dir amb certesa que en tindrem, però d’entrada la idea és deixar passar un mes i mig des del moment que vam tenir els positius per començar a fer rutines de dinàmiques grupals, teràpies de grup, gimnàs… en definitiva, coses que a dia d’avui estan completament suspeses.