100 anys d'escoles públiques a Constantí

El 20 de gener de 1920 s’inauguraven a Constantí les primeres escoles públiques del poble. L’esdeveniment va tenir una forta repercussió mediàtica i la premsa de l’època es va fer ressò que una vila tan gran i important com era Constantí no tingués un grup escolar a la seva alçada. Així ho relata el constantinenc Ferran Marín Ramos, gestor del patrimoni cultural, que ha fet un treball de recopilació d’informació al voltant d’aquell moment històric. «Per al poble va ser un fet molt rellevant, perquè fins aquell moment hi havia en funcionament tres escoles privades, una de monges i dues més que estaven al carrer del Mig i a la plaça del Castell. Tot i que els mestres els pagava l’Ajuntament, els edificis eren privats, i les instal·lacions i els materials no sempre complien amb els requisits», detalla. A això, calia sumar-hi les queixes reiterades dels mestres a causa dels sous baixos i la mala qualitat dels seus allotjaments: «Tot plegat feia que alguns acabessin marxant de Constantí si trobaven un altre destí millor, deixant el poble sense mestre per una temporada», detalla Marín.

Per tot plegat, el 1918, Mossèn Ramon Bergadà, ajudat pel doctor Miquel Aleu, van iniciar contactes amb les autoritats locals, civils i eclesiàstiques per mirar de trobar una solució. Aquesta va arribar gràcies a la determinació dels constantinencs, que van jugar un paper clau en la construcció del nou edifici: «Les Escoles Noves es van aixecar gràcies als seus diners i el seu treball. Per tot plegat, aquelles escoles populars van ser tot un orgull per al poble», afirma Marín.

Així va ser com el 1918 es va constituir la Sociedad de Cultura de Constantí, que mitjançant subscripcions populars, va aconseguir reunir 51.700 pessetes per al projecte. La resta del pressupost es va pagar a través d’un préstec de 15.000 pessetes que la Sociedad va demanar al Banc d’Espanya. Un cop l’edifici va estar enllestit, la Sociedad el va vendre a l’Ajuntament de Constantí per un preu de 66.500 pessetes, i des de llavors que és propietat municipal. És de destacar el fet que el projecte arquitectònic el va fer l’arquitecte modernista Pere Caselles, però tal com recull Ferran Marín, ho va fer suprimint tot allò que era de luxe, com ara les cuines. L’edifici tenia forma de lletra U, i en destacava com un jardí amb un atri flanquejat per un conjunt de columnes dòriques –que avui dia ja no hi són.

Amb motiu de l’efemèride, Constantí ha dut a terme diversos exercicis de memòria històrica, com ara l’edició d’un reportatge audiovisual que en mostra documents gràfics així com testimonis de persones que recorden com era assistir a aquelles Escoles Noves. D’altra banda, aquest 26 d’abril s’havia d’estrenar l’obra de teatre Espigolant, amb guió del mateix Ferran Marín, que relata la història de les escoles a partir de les memòries de mossèn Ramon Bergadà i el doctor Aleu. El seu autor explica que la peça ha estat escrita amb la voluntat de «posar de manifest que la gent del poble, encara que humil, donava molta importància a l’educació, i que ningú s’explicava com un poble com Constantí no tenia unes escoles públiques com cal».