ACS reclamava un benefici de 4,3 MEUR per mantenir el Castor

La resolució de novembre de 2015 de la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria, a partir de les auditories presentades i aplicant també les correccions als comptes proposades per la mateixa Sala Reguladora de la CNMC, va acabar revisant a la baixa l'import dels diferents conceptes i deixant el total en els 295,59 milions. El gruix d'aquesta quantitat es destinava a la retribució financera per la inversió inicial, que va quedar fixada en 253,3 milions d'euros.

La resta corresponia els anomenats costos d'operació i manteniment que, malgrat el fracàs de les injeccions que van causar més d'un miler de terratrèmols i van precipitar el tancament de d'unes instal·lacions que mai van entrar en funcionament real el mateix setembre de 2013, Escal UGS exigia també cobrar. La principal quantitat afectada per la retallada en aquest punt va ser el marge del 10% del contracte d'operació i manteniment a favor de la UTE ACS-Cobra, empreses del mateix grup constructor: 4,28 milions d'euros en tot el període.

Marge intragrup del 10%

Indústria va determinar que no es podien reconèixer a l'exconcessionària «despeses inexistents, com els marges intragrup, que donarien lloc a retribucions per les activitats regulades superiors a les establertes per la regulació». En resposta als requeriments d'explicacions al respecte, l'empresa va reconèixer que ela factura global del manteniment incorporava aquest marge del 10% per al grup controlat per Florentino Pérez.

El govern espanyol també posava en dubte que aquests encàrrecs entre filials haguessin seguit el procediment de contractació exigibles, seguint els principis de concurrència, transparència i mínim cost. Van reclamar a Escal UGS les acreditacions i els procediments seguits pels contractes que no hagués assumit directament la UTE ACS-Cobra. «La promotora entén haver donat compliment suficient», es limita l'informe a apuntar com a resposta de l'empresa.

La resolució ministerial posa negre sobre blanc, novament i amb dades concretes, que la contractació entre empreses del mateix grup, fora del procediment establert per l'administració, i aplicant entre elles marges de beneficis o comissions desorbitades, que superaven el màxim legal, ha estat una pràctica recurrent en la història del frustrat projecte de magatzem de gas submarí.

De fet, l'any 2012 un informe de la mateixa Comissió Nacional de l'Energia –després CNMC- ja advertia que les adjudicacions del projecte no es van ajustar a la transparència requerida, fet que va acabar generant importants «costos addicionals per al sistema». També coneixia el govern espanyol aquesta pràctica, com a mínim, des d'aquell mateix any, com demostrava un informe intern del Ministeri d'Indústria segons el qual ACS va inflar factures del projecte Castor amb marges de benefici de fins el 17% -sobrepassant de llarg el marge d'aplicació legal, limitat al 5%- per subcontractar les seves pròpies empreses en la construcció i la prestació de serveis del magatzem de gas submarí.

No només el benefici industrial que Escal UGS volia que es reconegués a les empreses del seu grup constructor matriu. El govern espanyol va acabar introduint rectificacions en altres partides. Així, va retallar també 2,5 milions d'euros en concepte de contractes d'assessorament econòmic i fiscal que «no presenten naturalesa de costos d'operació i manteniment». És a dir, l'exconcessionària volia també incloure, dins d'aquest concepte, allò que afirmava haver destinat a assessorament financer per refinançar la inversió del projecte Castor.

Factures que no apareixen

Curiosament, el Ministeri també detreu 101.000 euros de drets d'emissió, sanció del cadastre, cànon de port i cànon d'hidrocarburs amb l'argument que la societat no havia aportat cap factura o suport en el moment d'elaborar el seu informe. Tot plegat, i després també de les correccions aplicades per calcular els períodes reals i no per anys naturals, resultava en els 295,59 milions d'euros esmentats. Addicionalment, el govern espanyol també va reconèixer a la societat 4,5 milions d'euros, a càrrec del sistema gasista, pel manteniment de les instal·lacions entre el 4 d'octubre i el 30 de novembre de 2014, quan va abandonar-les definitivament i les va traspassar a Enagás.

Escal UGS preveia cobrar aquesta quantitat en dues fases, segons la proposta del Ministeri: un 75% a finals de l'any 2016 i el 25% restant al llarg de quinze anys amb un interès anual de l'1,2%. La xifra, però, no va agradar en absolut al grup encapçalat per Pérez, que la va considerar del tot insuficient. ACS, en aquesta línia, va maniobrar en un primer moment obrint un procediment de reclamació de responsabilitat contra l'Estat i interposant un contenciós administratiu contra la resolució ministerial.

Al desembre de 2017, però, la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant tots els pagaments aprovats pel govern del PP en relació amb la indemnització i el manteniment del projecte Castor ha deixat en l'aire aquestes retribucions. Donant compliment al manament judicial, la CNMC va ordenar el juliol del passat 2019 la reversió dels pagaments efectuats als bancs que van prestar els diners per la indemnització, a Enagás per hibernar i mantenir les instal·lacions així com també a la mateixa Escal UGS. L'organisme regulador li reclava el retorn de 195 milions d'euros. ACS va anunciar immediatament accions judicials contra la decisió de la CNMC, poc abans que la seva filial i exconcessionària acabés entrant en concurs de creditors, el passat setembre.