Es dispara la demanda de mampares: llista d'espera i proveïdors gairebé sense estoc

Els palets, quan arriben, ja no s'entren ni a magatzem. «No donem a l'abast; tan bon punt ens arriben, se'n van», explica a l'ACN el director general de Polimer Tecnic. L'empresa té participació en diferents fàbriques, que són les que li subministren el material. Però en el cas del metacrilat, ja han hagut de recórrer a tercers per intentar abastir la demanda. I comprar-ne fins i tot a l'Àsia.

«La veritat és que la demanda es tensa cada cop més», admet Quim Aliu. I de fet, ara mateix, les noves comandes que li entren a Polimer Tecnic ja tenen el juliol com termini d'entrega. I en el cas de les fàbriques, s'allarga encara més. Perquè la producció, concreta el director general de Polimer Tecnic, ja està compromesa fins a l'octubre.

Demanda disparada

A Plastic Express, una empresa de Barcelona especialitzada en la manipulació de metacrilat i policarbonat, el volum de feina no ha parat d'augmentar. «La demanda ens ha crescut molt; hem hagut de doblar torns i contractar gent de forma temporal», explica el seu gerent, Joaquim Figueras. Com a la resta d'empreses, les noves comandes provenen de tots aquells sectors que necessiten enfortir les mesures de protecció per poder tornar a la feina de forma segura. «El 90% dels productes que ens demanen vas destinats a la protecció dels treballadors», comenta el directiu.

Negocis com les farmàcies, els laboratoris o els hospitals s'han convertit en els seus principals compradors, però des de Plastic Express creuen que, en els pròxims dies, arribarà una nova onada de clients. «D'aquí poc també començaran a venir els bars, els restaurants, les perruqueries o les estètiques», afirma Figueras. Per altra banda, l'empresa també ha incrementat notablement el seu volum d'exportacions, especialment a països com Itàlia, França o Portugal.

La gerent de l'empresa de Sant Cugat Aluminis SC, Raquel Llasera, assegura que en les darreres setmanes la demanda de mampares de metacrilat s'ha multiplicat per tres. «Molts sectors es van començar a interessar per aquest material perquè inicialment era més econòmic que el vidre», comenta la responsable de la companyia santcugatenca. Amb tot, també adverteix que cada cop és més complicat trobar-lo al mercat espanyol i assegura que el preu «s'ha disparat». Llasera ha començat a contactar amb productors del sud de França per veure si els en poden proporcionar.

«Creiem que quan el desconfinament avanci encara es dispararà més la demanda», assenyala Llasera. Des del seu punt de vista és «imprescindible» que hi hagi una normativa clara que determini si l'ús d'aquests elements ha de ser obligatori, de quin material han d'estar fets, quines dimensions han de tenir i on s'han de col·locar. «Els propietaris dels establiments no volen invertir en un producte que encara no saben si més endavant hauran de canviar», explica.

La responsable de la companyia indica que el preu d'una mampara estàndard de 90x65 és de 79 euros. Aluminis SC disposa d'una plantilla de trenta treballadors. D'aquests, actualment només estan treballant vuit i la resta estan afectats per un ERTO. «Són els empleats de la fàbrica que tenim a Rubí que han tornat a la feina, però les botigues les tenim tancades», afirma.

Les vendes de mampares a l'empresa d'Olot Metacrilat.com s'han triplicat arran de la crisi sanitària. Segons explica a l'ACN el seu gerent, Lluís Clavaguera, el principal problema és, com a la resta del país, que no hi ha prou material per tanta demanda perquè la pandèmia és mundial i a molts països es reclamen productes similars. El taller d'Olot compra el metacrilat en planxes grans i després les talla. Té diferents proveïdors però des que va començar la crisi sanitària li serveixen menys material.

Des de la barcelonina Plastic Express, Joaquim Figueras assegura que, a hores d'ara, disposa del material suficient per fer front a la demanda. «Fa uns dies val dissenyar un programa de compra per saber si ens podia arribar tot allò que necessitàvem», explica. Malgrat tot, admet que el futur és «molt incert» i assenyala que el material a Catalunya comença a ser escàs. «Algunes de les últimes comandes les hem hagut d'anar a buscar a fora», diu el directiu.

Precisament per aquesta situació, a Olot Metacrilat.com té una cinquantena d'encàrrecs de clients en llista d'espera. La companyia espera poder-los anar servint a mesura que rebi el material. Clavaguera explica que cada dia reben unes 15 trucades per preguntar o fer encàrrecs, algunes fins i tot de França i Itàlia. Malgrat aquest repunt d'activitat, aquesta empresa no es planteja reforçar la plantilla de cinc treballadors perquè hi ha molta incertesa. «No sabem si les mampares acabaran quedant-se, com ha passat amb la indústria, i si els comerços i tot el que sigui d'atenció al públic ho incorporaran amb normalitat», afirma el gerent.

En tot cas, actualment ja porten fetes unes 300 mampares. «En vendríem tantes com volguéssim si tinguéssim prou material», admet Clavaguera. De fet, a Metacrilat.com fins i tot es plantegen començar a fer mampares amb altres materials com el policromat compacte, que és més dur però que serviria igual com a protecció.

Arran d'aquesta manca de metacrilat a nivell mundial, des de Polimer Tecnic estan intentant potenciar altres materials, com el policarbonat o el polipropilè cel·lular. També serveixen per a fer pantalles de protecció, però a diferència del metacrilat, no són transparents (sinó més opacs o translúcids).

Això sí, serien adients, com concreta Aliu, per a separacions de sectors com «la indústria, l'hostaleria o els despatxos professionals». I si bé abans el preu podia suposar una barrera, ara ja no. «La demanda ja no s'hi basa, sinó que prioritza la disponibilitat immediata; i amb aquests materials, hi és», explica el director general.

Mampares de policarbonat

L'empresa Proycasa, de Valls, ja utilitza materials alternatius al metacrilat. La companyia, dedicada a la fabricació de proteccions industrials, ja ha exhaurit tot el policarbonat que tenia en estoc per la demanda de mampares. Una de les propietàries d'aquesta empresa familiar, Núria Piqué, explica a l'ACN que van començar a fer-ne publicitat després d'haver hagut de tancar durant les dues setmanes de confinament total. Des d'aleshores, n'han elaborat per negocis com ara pastisseries i farmàcies, i institucions amb espais d'atenció al públic.

Les planxes fan sis metres quadrats i tenen un gruix de tot just quatre mil·límetres. Es tallen i ajusten a la mida desitjada amb una serra de disc i, si es vol que tinguin una finestreta, passen per la fresadora automàtica. «Nosaltres estem acostumats a fer proteccions més grans i robustes, però ara ens demanen mampares econòmiques i que facin la feina», detalla Piqué, que continua a l'espera de rebre més matèria prima de cara a la setmana que ve.

A tocar d'aquesta nau hi ha el taller Jeatec, especialitzat en manteniments i mecanitzats industrials. En veure que la feina els havia baixat, els tres socis -Eudald Coll, Jordi Campanera i Antoni Campanera- van decidir aprofitar l'oportunitat i entrar també al negoci de les mampares. L'empresa Proycsa els subministra les peces i ells les acaben i distribueixen, sobretot a petits comerços locals o oficines. «El punt crític ara és la matèria primera. No hi ha manera de trobar-la i ja hem perdut alguna venda per això», lamenta Coll.