«El 'Guer-Blanc' s'ha acabat convertint en una obra de referència de Palau Ferré»

La besneboda del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) ha realitzat un treball d’investigació sobre el quadre Guer-Blanc amb el suport d’una borsa d’estudi de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Eusko Ikaskuntza (Societat d’Estudis Bascos).

—En què ha consistit la investigació que ha dut a terme?

—Volia analitzar la pintura Guer-Blanc des de diverses perspectives. El quadre va ser un encàrrec de la Universitat de Syracuse de Nova York, als Estats Units, en el marc de l’homenatge «Picasso-90», la tardor de 1971. Li van demanar a Palau Ferré que escollís una obra de Picasso i ell va triar el Guernica per fer-ne una reinterpretació. En el meu treball he fet una recerca sobre el ressò que va tenir a la premsa l’encàrrec i l’exposició del quadre a Nova York. També he fet un estudi del Guer-Blanc, incidint en el seu simbolisme, les icones que hi són representades, i la seva relació amb el Guernica de Picasso. Finalment he analitzat com, aquesta pintura, va projectar Palau Ferré internacionalment. Tot i que ja era un pintor consolidat, aquest treball va acabar de consolidar-lo encara més.

—On i quan va ser pintat, aquest quadre?

—Ell va rebre l’encàrrec l’agost de 1971 i, al dia següent, ja hi havia articles a la premsa parlant sobre això. Després, durant el procés d’elaboració, també es publiquen reportatges sobre com el va treballant i es mostren esbossos del quadre. Palau Ferré el va pintar a Montblanc. Ell va estudiar Belles Arts a Barcelona, però entre el 57 i el 63 va rebre diverses beques per anar a París, on va ampliar estudis i es va empapar de les avantguardes del moment, però a l’època que li van fer l’encàrrec, al 71, ja tornava a estar a Montblanc.

—Quina interpretació fa, Palau Ferré, del Guernica?

—El Guer-Blanc, que es diu així per la fusió dels noms de Guernika i Montblanc, representa el camí cap a la llibertat, cap a la superació de la situació tràgica que descriu el Guernica. Si al quadre de Picasso, per exemple, hi trobem la figura d’una dona que xiscla de dolor, Palau Ferré la pinta en una finestra, però és una figura serena, amb unes flors que simbolitzen la puresa. El cavall que al Guernica es mostra molt contorsionat i ple de dolor, el Guer-Blanc ens el mostra esvelt i tranquil. És com si totes les figures tinguessin un abans i un després. Al quadre de Palau Ferré també hi veiem un home que domina un bou, com si la racionalitat agafés per les banyes a la irracionalitat. Tot plegat és molt al·legòric.

—Quina relació artística va establir, Palau Ferré, amb l’obra de Pablo Picasso?

—S’ha parlat molt de la relació entre Palau Ferré i Picasso, sobretot perquè a Catalunya Palau Ferré treballa l’estil cubista de Picasso en un moment en què els artistes anaven més cap a l’abstracció, el formalisme. Ell, en canvi, va seguir cap al cubisme o el postcubisme. És per això que els crítics i la premsa del moment l’anomenaven El segon Picasso. Però, tot i que ell podia sentir-se molt elogiat per aquest apel·latiu, sempre deia que, en realitat, ell era el Palau Ferré número 1.

—Quines conclusions ha extret, de la seva investigació?

—D’una banda, que el quadre va tenir un gran impacte en la premsa, tant en la dels Estats Units com en la catalana. I que el ressò va ser durador, fins al punt que l’any 1972 va venir a Montblanc una expedició de tres-cents estudiants americans per conèixer Palau Ferré. També que el Guer-Blanc s’ha acabat convertint en una obra referencial en la trajectòria de l’artista, en un quadre-icona.

—Queda molt per investigar, de la trajectòria artística de Palau Ferré?

—Sí. Estem treballant en el programa de commemoració del centenari del seu naixement, que serà el 2021, i un dels eixos és la recerca, que estem duent a terme en paral·lel a la catalogació de l’obra. Després, hi haurà dos eixos més, que seran les exposicions i el treball al voltant de la funció social, cultural i educativa de l’art, que volem dur a terme amb entitats, biblioteques i escoles.