Els socorristes demanen no ser «la policia de la platja»

Els socorristes reclamen que a les seves tasques de vigilància no s'afegeixi aquest estiu la de convertir-se en «policies de la platja» amb les noves mesures de distanciament social i reclamen garanties per a poder realitzar sense riscos rescats a l'aigua.

Ramsés Martí, professor de salvament i assessor de serveis de vigilància municipal, ha advertit que ell i els seus companys «tenen molts dubtes i preocupacions» sobre com es desenvoluparà la seva tasca aquest estiu a les platges a causa de la pandèmia.

El salvament és una competència municipal que en el 90% dels casos està externalitzada, una discrecionalitat que afegeix encara més incertesa al sector, que reclama instruccions de les autoritats el més concretes possibles.

«No sabem si tindrem EPIs adequats per al rescat aquàtic, quin aforament hi haurà a les platges i quines tasques s'esperen de nosaltres», ha explicat Martí, qui ha volgut insistir que «si es vigila l'aigua, no es pot alhora controlar les distàncies de seguretat en la sorra».

«No podem assumir la tasca de policia de la platja», ha assenyalat el socorrista, en la mateixa línia d'altres companys, que recorden que no són autoritat pública per a multar ni prohibir i que aquestes tasques són més pròpies d'agents cívics o policia local.

Martí, que vigila les platges de Calafell, ha insistit que, si bé els banyistes sí que els reconeixen certa autoritat en l'aigua, no passa el mateix a la sorra.

Un altre company, José Carlos Rubio, que sol treballar a les platges de l'Estartit (Girona) i Coma-ruga, es pregunta també com poder realitzar un rescat en condicions mantenint mesures de prevenció davant el coronavirus.

Demana que les autoritats aclareixin quin és el material adequat i necessari, perquè no quedi només a discreció de cada empresa quina es compra i què no, i recorda que ja des de fa anys es vénen reclamant materials per higiene, com a màscares de busseig i tubs o pilotes de ressuscitació.

«En molts ajuntaments es busca sempre estalviar en agents locals a la platja i que assumeixin aquestes tasques els socorristes. Però no és tan senzill, perquè no es poden fer dues coses alhora. El que fa falta és més personal», ha afegit el jove, de 28 anys, que es mostra escèptic sobre que aquest estiu vagin a rebre un plus de perillositat per la seva tasca.

Per part seva, Francisco Cano, Director de Prevenció i Seguretat de la Real Federació Espanyola de Salvament, ha assenyalat que està «preocupat» i a la «expectativa» que avanci la situació i es concretin mesures, «perquè amb les condicions actuals i la necessitat de mantenir les distàncies de seguretat seria difícil portar-ho a la pràctica»

A priori, diu veure complicat l'ús de màscara, almenys en entrar en la mar, i destaca la necessitat que es faciliti gel desinfectant suficient per al personal i per al material de salvament.

Per a les reanimacions veu imprescindible dotar als socorristes amb materials de «mètode barrera» per a realitzar les reanimacions cardiopulmonars.

Sobre si han o no d'assumir tasques de vigilància de comportaments imprudents a la sorra, ha apuntat que ja fa temps que ajuden a prevenir i advertir de males conductes a la platja, si bé si s'afegeixen noves tasques serà necessari afegir també més personal.

I més enllà, ha recordat en aquest sentit la «indefensió» que suposa que els socorristes no siguin reconeguts com a autoritat, sense possibilitat de prohibir o multar.

A setmanes que arribi una fase del desconfinament que permeti un ús recreatiu de les platges, encara que amb aforament restringit, algunes ciutats com Barcelona ja han començat a prendre mesures de control de la sorra i l'aigua.

Des de fa una setmana, coincidint amb l'obertura de platges per a realitzar esport, cada platja de Barcelona té dos accessos establerts, per a controlar l'entrada i evitar aglomeracions, que vigila la Guàrdia Urbana.

Ara com ara, això sí, no hi ha socorristes ni tampoc funcionen les dutxes, que s'han tancat per seguretat.