Una trentena d'autoritzacions excepcionals de caça al Camp de Tarragona per posar fre al creixement de la fauna salvatge

Porrera (Priorat), Cambrils (Baix Camp) i Bràfim (Alt Camp) són els tres municipis tarragonins que concentren més permisos especials durant l’estat d’alarma. És on s’han registrat més denúncies de particulars per danys de fauna salvatge als conreus. Al Priorat i Baix Penedès pateixen l’acció dels cabirols, que arrasen les vinyes. Ataquen quatre cops al cep -al brot, fulla, tija i raïm. Al Baix Camp sobretot hi ha porcs senglars, mentre al Tarragonès i l’Alt Camp hi predominen conills i garses, si bé també han augmentat els danys per senglars i cabirols, com a la Conca de Barberà.

«No ens fa cap gràcia caçar durant el període de reproducció dels animals; això no és caça, és una feina», etziba el president de la Federació Catalana de Caça Territorial de Tarragona, Joaquim Vidal. Però apunta que la covid-19 ha portat a una situació «imprevista»: que els animals s’han fet amos i senyors dels conreus. «Un tudó caçat a Cabra del Camp havia engolit 293 pèsols», posa d’exemple. Vidal recorda que cada cop hi ha més animals i, per contra, menys caçadors -uns 4.200 federats a Tarragona. Dona per fet que faran falta molts més permisos. «Enguany no pararem», augura.

La temporada passada es van concedir prop de 300 autoritzacions excepcionals per caçar. Els pagesos lamenten que enguany, amb l’estat d’alarma, els permisos s’hagin resolt més tard, un impàs que, en la seva opinió, ho han pagat les explotacions. «Aquests danys van a costa del pagès, enguany ens estem trobant amb moltes més maleses, cal buscar el punt d’equilibri entre la fauna i els pagesos», demana el coordinador territorial a Tarragona de la Unió de Pagesos, Pere Guinovart. El sindicat reclama a l’administració que agilitzi els tràmits per permetre la caça durant la veda.

Des d’Agricultura es garanteix que tots els municipis que han denunciat danys han obtingut permís especial -sempre amb caçadors del terme i en un grup màxim de 5 persones. «Cap petició ha quedat desatesa», afirma el director territorial d’Agricultura, Àngel Xifré, el qual recorda que, mentre no s’ha donat llum verda als caçadors, els Agents Rurals han assumit aquesta tasca. Xifré atribueix la problemàtica no tant a un creixement de la fauna, sinó a un desplaçament de les espècies, que fins i tot han arribat a zones de seguretat -prop d’autopistes o zones urbanitzades.

«En no haver-hi la pressió cinegètica, els animals s’han mogut amb més llibertat, però no ho veig una problemàtica greu; de fet, mantenim el mateix ritme de permisos excepcionals que l’any passat, un cop es vagi caçant s’anirà regulant tot», conclou. Malgrat certes desavinences, administració, pagesia i sector de la caça remen en una mateixa direcció per regular la situació al territori i evitar que porcs senglars, cabirols, conills i tudons es facin amb la collita de la cirera de l’Alt Camp, l’horta del Baix Camp, l’ametlla del Tarragonès, els sembrats de la Conca de Barberà i els ceps del Priorat.