«És emocionant tornar a veure el teu pare dos mesos i mig després»

«És emocionant tornar a veure el teu pare després de dos mesos i mig sense poder fer-ho però, a la vegada, és una sensació agredolça perquè et quedes amb les ganes de tenir contacte físic i compartir l’entorn de manera normal, és un sentiment difícil de digerir», explicava ahir Sergi Méndez, que va visitar per primera vegada des de l’inici del confinament al seu pare, Nicolás Méndez, a la Fundació Privada Casal d’Avis d’Alforja, ja que la Regió Sanitària del Camp de Tarragona i la de Terres de l’Ebre van passar a la Fase 2 de la desescalada.

Hi va anar amb les seves dues filles, les nétes de Nicolás, Noa, de 12 anys, i Luna, de 8. Elles, però, només van poder veure al seu avi a través de la porta d’entrada del centre, mentre que Méndez sí va poder entrar i passar una estona amb el seu pare en una saleta. «He pogut entrar i estar amb ell, però ens separava una taula», relatava Méndez, que assegurava que «sap greu estar a prop d’una persona que estimes i no poder ni donar-li la mà». Méndez viu a Ulldemolins, però el seu pare és de Barcelona. Pateix demència i vivia a casa seva a la ciutat comtal mentre anava a un centre de dia. Un cop la dependència va ser major, el seu fill va decidir portar-lo a una residència més pròxima.

«No m’imagino aquesta situació estant ell a Barcelona», deia. «Ha estat una situació una mica artificial sobretot pel que fa al contacte amb les nenes, que ha hagut de ser a través d’un vidre», lamentava Méndez, que celebrava però que «almenys s’han vist després de tant de temps i les nenes li han donat aquesta alegria a l’avi, que a més ha vist que a l’exterior tot va tornant a la normalitat». Méndez explicava que el seu pare és conscient que hi ha una pandèmia, «ho ha vist a la televisió, però el fet de veure’ns i no poder abraçar-nos ni fer-nos un petó, crec que és una situació que ni ell ni les nenes acaben d’encaixar», sostenia el d’Ulldemolins.

Méndez explicava que sempre que tots tres anaven a veure a Nicolás jugaven al dòmino, cosa que ara no poden fer. Segons els van dir des del centre, no podran tornar a visitar-lo fins d’aquí a 15 dies, però celebren haver-lo pogut veure i saber que està bé. «A esperar a la pròxima i estem amb moltes ganes de recuperar la normalitat i poder portar-lo a casa a dinar», assenyalava Méndez, que patia també perquè «estem en un escenari tan volàtil que no sabem realment si en dues setmanes podrem tornar a venir, hi ha molta incertesa». El jove ha hagut de protegir-se per entrar al centre, a més de rentar-se els peus i seguir unes mesures de prevenció força estrictes. És el que els toca fer a aquells que vulguin anar a visitar els seus familiars a les residències de gent gran, i s’entén després de tot el que han patit en aquesta pandèmia, essent un col·lectiu d’alt risc que, malauradament, ha registrat la majoria de les morts per coronavirus.

Finalment, Méndez assegura estar molt content amb la gestió de la Fundació Privada Casal d’Avis d’Alforja, que ha informat en tot moment de l’evolució del seu pare i ofereixen «un tracte molt familiar».

L’Elisenda Villalta també va anar a veure a la seva àvia, Carmen Carbonell, a la la residència STS Misericòrdia de Reus. «Ha estat difícil i molt dur, crec que ho és per tothom. En el moment que vam poder començar a sortir veníem a saludar-la des del pàrquing i ells ens veia des de l’habitació», relatava Villalta. Tot i que encara no pot fer-li petons ni abraçades, Villalta deia que va viure el moment com «una il·lusió».