No saps com cuinar-ho? Mira-ho a 'La Teca'

La seva portada és una icona de la gastronomia clàssica catalana. La imatge de la mestressa de casa que sosté amb orgull una plàtera amb un capó que sembla acabat de sortir del forn és present a moltes cases catalanes, que tenen en La Teca un receptari que ha passat d’àvies a netes.

Ignasi Domènech va publicar aquest manual l’any 1924 amb el títol La Teca. La veritable cuina casolana de Catalunya, i des de llavors se n’han fet ja vint edicions. La número vint-i-u veurà la llum d’aquí a ben poc, perquè l’editorial Cossetània, que en té els drets des de l’any 2005, ha decidit fer-ne una nova tirada després que l’anterior s’exhaurís fa prop d’un any i mig. «La Teca és un llibre que se segueix venent perquè tots l’hem vist a casa, i hi acabem fent cap», explica Jordi Ferré, director de Cossetània. Es tracta d’un manual, assevera l’editor, «que prestigia la cuina catalana fins a tal punt que no hi ha cap cuiner actual que no l’hagi consultat un moment o altre».

La Teca és el llibre de cuina escrit en català més venut. El seu autor, Igansi Domènech, explicava que el va escriure perquè «Catalunya necessitava un llibre senzill de cuina, en el qual les receptes estiguessin ben clarament especificades, perquè al confeccionar els plats no sorgissin dubtes ni confusions ni s’originessin inútils pèrdues de temps i de matèries».

Ignasi Domènech (Manresa, 1874-Barcelona, 1956) va ser cuiner, gastrònom i divulgador de la cuina catalana. Es va formar a ciutats com Barcelona, Madrid, París i Londres, ciutat aquesta darrera on va treballar amb el gran mestre de l’època Auguste Escoffier. Tal com detalla en el pròleg de 17a edició el gastrònom Pep Nogué, el llibre «és un autèntic tractat de cuina de l’època», un manual que «forma part d’aquests llibres que tot cuiner o estudiant ha de tenir al prestatge. No tan sols pel llegat històric que representa, sinó també perquè les nostres mares i àvies van aprendre a cuinar amb aquest llibre».

Nogué assegura en les pàgines que precedeixen el receptari de Domènech que la majoria dels plats que es detallen en el tractat «són vigents al cent per cent». Una afirmació que subscriu el mateix editor de l’obra: «És igual per on obris el llibre, que t’hi trobaràs una recepta que faries ara mateix». Jordi Ferré explica també que en les successives reedicions que n’han fet a l’editorial vallenca no han fet cap intervenció en el text, més enllà de l’actualització de les normes ortogràfiques: «És una obra tan bona, que no cal fer-hi res».

D’aquí a quatre anys La Teca celebrarà cent anys de la seva primera publicació. Una efemèride, avisa Ferré, que al grup editorial no deixaran passar sense fer quelcom especial: «Hem de celebrar que farà un segle que els catalans ens estimem tant aquesta obra».