Alguns infants tornen a l'escola bressol on les educadores s'escarrassen a mantenir-los distanciats

Aquest és només el primer pas de l'estricte protocol en què s'ha convertit tornar a l'escola. Als passadissos de la llar Xip Xap, les poques bates a vistes als penjadors ja indicaven la quantitat d'alumnes que s'hi veuria dins les aules. Amb un màxim de tres o quatre alumnes per classe, l'escola bressol ha reobert les portes després del confinament, amb el retorn del 20% dels alumnes. Per l'espai i l'organització la ràtio màxima seria del 35%.

Al terra de les aules, més adhesius de colors. Aquests tenen forma d'estrella i marca als infants on han de seure quan la mestra els crida a cantar el 'Bon dia' o quan arriba l'hora d'explciar contes. Des dels nadons als més grans s'hi han assegut sense protestar. El joc col·lectiu tampoc és possible. A cada racó de la classe s'han repartit les joguines en diferents ambients perquè cadascun n'esculli un i jugui sol. Mentre un cuina, un altre construeix i el tercer fa de mecànic però molt allunyats els uns dels altres. Abans d'esmorzar, mans netes i distrobució de taules. Cada infant s'ha assegut a una punta de taula. L'aigua se la beuen amb gots de plàstic que es llençaran en acabar i quan ja han esmorzat arriba el torn de desinfectar-ho tot. Les educadores amb els esprais, que ja són eina imprescindible de treball, netegen taules, cadires i joguines: una per una.

Al pati la tasca de mantenir-los distanciats es complica. L'espai s'ha dividit amb tanques per sectorialitzar-lo de manera que els alumnes de les aules no es barregin però amb les motos, les pales per la sorra i el joc a l'aire lliure els petits de cada àrea del pati, no deixen d'anar uns darrere dels altres. «La seguretat amb els nens petits és més fàcil en la teoria que en la pràctica però veiem que els dos metres de distància és una mica impossible mantenir-los. Ho intentem a través dels jocs separats però ells estan acostumats a buscar-se i tenir un joc col·lectiu. La nostra filosofia sempre era que es fessin abraçades i petons i ara els hem de dir el contrari, que no s'apropin, i és una mica contradictori», ha lamentat la directora de la llar, Maria Carles.

Els petits s'han adaptat prou de pressa i els pares que han optat per portar els fills a l'escola bressol ho han fet confiats i en part resignats. «No tenen altra perquè estan treballant i moltes famílies de l'escola no tenen familiars amb qui deixar-los. Han estat molt agraïts que tornem a començar l'escola», ha destacat Carles. «Som conscient que és una reobertura per facilitar la conciliació familiar i laboral», ha afegit.

D'entrada, les educadores van rebre la notícia amb por però posat tot el protocol en pràctica aquest primer dia se senten alleugerides. «Quan va comunicar el Departament la reobertura teníem sentiments de neguit i dubtes però quan hem començat a treballar veiem que es pot fer, tot i que la distància és el que més ens preocupa amb els infants perquè és molt complicat, també quan ploren, estan enfadats o cauen, però ho hem de fer i hem vist que era menys dels que pensàvem. És més portable», ha apuntat la directora.