Intenten fer fora un home de 75 anys que ocupa una caseta de Renfe a Salou

Omar Mohammed Yaki, de 75 anys, és un veí de Salou que per menjar necessita de l’ajuda de Creu Roja, del menjador social i de l’associació Ni una menos. És una de les tantes cares que hi ha als diversos municipis del Camp de Tarragona d’allà on no arriba l’anomenat Estat del Benestar, i que arran de la crisi econòmica intensificada per la COVID-19 cada cop en seran més. Omar viu des de fa dos anys ocupant una caseta de Renfe al costat de la via del tren –ara sense servei– sense llum i agafant l’aigua d’un pou. Tot i aquestes condicions, aviat la seva vida podria ser pitjor: la setmana passada, tres homes sense identificar van advertir-lo que aquesta setmana hauria de marxar-ne. No és la primera vegada que rep visites amenaçadores –fa un any va passar una cosa similar i fins i tot van fer fotografies del lloc. Té la sospita que els propietaris dels terrenys els podrien destinar a l’ampliació de l’aparcament adjacent –al final del carrer Berlín– o a una llar d’infants, però ni ell ni l’Ajuntament poden confirmar qui podria haver-hi darrere d’aquesta possible expulsió en plena desescalada del confinament.

Fonts municipals apunten que Omar és un home «pacífic» i que «no genera conflictes». Un cop per setmana, agents de la Policia Local li fan una visita per si necessita res i si es troba bé de salut i durant el confinament li han dut mascaretes, ja que ell no se les podria comprar. Des de Serveis Socials, a banda, asseguren que «ja tenim coneixement del cas d’aquesta persona» i que «s’està treballant per veure com la podem ajudar». Mentrestant, Omar espera a la seva caseta envoltada de vegetació. Té clar que, si el fan fora, marxarà sense queixar-se.

I és que des de fa «dècades» aquest home tomba per Europa guanyant-se la vida. Ara mateix no té papers ja que, segons assenyala, quan ho ha intentat li han posat impediments. Té família al Marroc, però no hi manté contacte. «Em fa vergonya perquè no els puc enviar diners», reconeix. Com ell, altres persones sense papers es troben en una situació similar, també a Salou. De fet, la cabanya va servir, abans que a ell, a altres persones, algunes d’elles també provinents del Marroc. Des de fa més d’un any, però, viu completament sol tot i que alguns han intentat fer-se seu l’espai. L’únic que vol, diu, és que «em deixin en pau».

Sense atenció hospitalària

Malgrat la seva edat, Omar vol continuar buscant-se la vida. Si el fan fora d’on viu, no sap on anirà, però sí que destaca que si tingués bé la cama «treballaria a la fruita, a la patata...», on calgui. «Quan no tens papers, no et fan cas», es lamenta. Després d’haver demanat ajuda mèdica a l’Hospital Joan XXIII, es queixa que el van fer fora «com a un gos». El sistema sanitari públic és universal en operacions d’emergències, però en el seu cas denuncia que no l’han atès com s’esperava. Tampoc no es mostra content pel tracte dels Serveis Socials municipals. Per anar a buscar el menjar que li donen ha de caminar cada dimarts una bona estona, amb el peu encorbat. «No necessito diners, només que m’atenguin la cama. Si tingués la cama bé, marxaria al meu país caminant», conclou davant del futur immediat incert.