Judicial
Condemnen l'exalcalde de la Bisbal del Penedès a quatre anys d'inhabilitació per prevaricació
El jutge diu que Josep Maria Puigibet va ocultar a l'oposició les actes de les Juntes de Govern «de manera conscient i voluntària»
Al mateix temps, recorda que, en paral·lel a aquest decret, la Secretaria de l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès va emetre un informe on recordava a l'aleshores alcalde que existeix l'obligació de remetre les actes de les Juntes de Govern a tot els membres de la Corporació, siguin o no a l'executiu local. Per aquest motiu, el jutge determina que Puigibet va actuar «de manera conscient i voluntària».
La sentència recorda que, durant el judici d'ara fa un any, l'exalcalde de la Bisbal va reconèixer haver dictat el decret del 2011 perquè el consistori patia una «tremenda càrrega administrativa» per manca de personal, en una situació que ell va definir com a «caos» durant la seva declaració. Unes explicacions que el jutge rebat a la sentència, considerant que són «excuses que no tenen raó de ser ni justifiquen la conducta de l'acusat».
Segons el magistrat, les explicacions sobre la càrrega administrativa «no resulten creïbles» per tres motius. Per una banda, perquè la retenció de les actes sol·licitades no és tan sols de l'estiu del 2011, sinó que s'acumulava des del 2007 i es va allargar fins el 2012, quan CiU va querellar-se contra Puigibet.
En segon lloc, el jutge destaca que dos anys abans del decret del 2011, l'exalcalde ja va ser amonestat pel Síndic de Greuges sobre la retenció de les actes. Finalment, el magistrat també assenyala que hi va haver diversos testimonis que van negar que el consistori tingués tanta càrrega administrativa, i el jutge conclou que fer arribar les còpies de les actes als regidors suposa un «treball escassíssim».
La condemna de més de quatre anys d'inhabilitació per prevaricació s'ajusta a la petició feta per la Fiscalia durant el judici, i queda lluny dels deu anys que demanava l'acusació particular, exercida pels regidors del grup de CiU del mandat 2007-2011. Al mateix temps, la sentència, que no és ferma i es pot recórrer, absol Puigibet d'un delicte contra els drets individuals.