Els boscos catalans perden en 25 anys el 17% de capacitat de capturar CO2

Els boscos catalans han perdut en un quart de segle el 17% de la seva capacitat per capturar diòxid de carboni (CO2), al temps que l'aigua aprofitada per rius i aqüífers s'ha reduït en un 29% durant aquest mateix període de temps.

Així ho determina l'informe FOREStime, que analitza els canvis viscuts pels boscos catalans en els últims 25 anys i ha estat presentat avui dimecres a la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, i el director del Centre de Recerca i Aplicacions forestals (CREAF per les sigles en català), Joan Pi.

Per a l'estudi s'han fet servir dades procedents de 3.148 parcel·les entre els anys 1990 i 2014 i els boscos analitzats s'han dividit en tres tipus: d'interior, mediterranis costaners i de muntanya.

La disminució en la capacitat de captura de CO2 es concentra en els d'interior (fins al 20%) i els costaners (16%), mentre que no es registren variacions «perceptibles» en els de muntanya.

La pèrdua «d'aigua blava» -de la qual beuen rius i aqüífers- es deu, segons l'informe, al «creixement del bosc i la poca gestió forestal», i l'han patit en major mesura els d'interior i els mediterranis (38 %), mentre que en els boscos de muntanya l'impacte ha estat menys acusat (12%).

Per contra, zones de la Terra Alta, el Pallars, la Val d'Aran, l'Alt Urgell i la costa de la Selva trenquen la tendència i «mostren un tímid increment de la ràtio».

L'anàlisi també determina que la fusta «que es pot extreure del bosc de manera sostenible» ha disminuït al voltant d'un 7%, especialment en els boscos d'interior (14,5%) i mediterranis (8,2%), gairebé sense impacte en els de muntanya (1,2%).

Només els bolets «han mostrat més estabilitat» durant els últims 25 anys, si bé la seva presència ha disminuït en global un 1%.

Tot i que els valors varien segons la tipologia de bosc: en els de muntanya i costaners la producció ha crescut respectivament un 2,5% i un 3,8%, mentre que els d'interior han perdut un 17% de la seva capacitat en aquest sentit.

L'estudi assenyala, d'altra banda, que els boscos conformats per arbres grans «han patit una menor disminució dels serveis ecosistèmics».

«Els resultats suggereixen que els boscos madurs amb menys arbres, però més grans, proveeixen serveis que són superiors als dels boscos joves constituïts per arbres petits», afirma el comunicat enviat a la premsa.

Una constant que es compleix «en tots els serveis ambientals menys amb l'aigua blava», que registra una disminució en els boscos amb arbres grans, una cosa que pot explicar-se perquè «aquests arbres, amb les seves arrels, poden arribar més baix i aprofitar l'aigua a més profunditat de terra».

També indica l'estudi que «per intentar mantenir valors d'aigua blava elevats caldria fer actuacions de gestió forestal més freqüents i extenses, tot i saber que podria ser perjudicial per a la resta de serveis analitzats» (CO2, fusta i bolets).

Conclou el treball que «la gestió forestal és una eina útil per ajudar a adaptar els boscos del canvi climàtic perquè proporciona un marge d'actuació per maximitzar els serveis ecosistèmics que, com a societat, volem que els nostres boscos ens ofereixin».