Associacions
Enamorats d'un 'trasto vell'
L’associació La Toneta Cultura Marinera neix per recuperar barques antigues i tornar-les a l’aigua
És dilluns, 8 de juny, a la tarda. A l’interior de la nau de Solé Ebenistes, al polígon de Constantí, s’hi treballa de valent. Al fons del local, cinc amics suen amb la mascareta posada mentre fan feines de restauració en una barca vella. Són Lluís Guzmán, Sílvia Casasayes, Joan Rioné, Joan Solé i Xavier Gil, els membres fundadors de l’associació La Toneta Cultura Marinera, nascuda la tardor del 2019.
Els cinc tenen oficis diversos, cap d’ells relacionat amb la navegació, però també un nexe comú: les ganes de navegar i de recuperar patrimoni marítim històric. El que tenen entre mans a la nau de Constantí és una embarcació del 1942, que el Lluís va localitzar en un magatzem de Valls, i que s’ha convertit en la nineta dels ulls de La Toneta. Sota la supervisió del Joan Solé, que és ebenista, han decidit reparar-la i tornar-la a la mar. «La barca va aparèixer a Wallapop i pertanyia a Joan Guasch, Xolo. Ell es dedica a restaurar carros antics, i tenia la idea de posar-la a dalt d’un carro dels Tres Tombs, però al final no ho va fer, i la va posar a la venda», explica Lluís Guzmán. L’enamorament amb l’embarcació va ser instantània, i després d’una visita acompanyats de membres de l’associació Arjau Vela Llatina de Cambrils, la colla decideix comprar la barca.
Tot i que els de La Toneta buscaven una nau de vela llatina, es van quedar amb aquesta embarcació de vela cangrea. Els seus propietaris pensen que va ser construïda per un mestre d’aixa que elaborava barques de pesca, però aquesta probablement seria de lleure, o concebuda com a auxiliar d’un vaixell gran. «La barca estava vella i té molta feina, però és recuperable», explica Joan Solé. L’ebenista detalla que ell mateix està immers en la recuperació del motor. A banda, s’ha de rascar i netejar tota la barca. La quilla, apunta, no voldria canviar-la «perquè se’ns podria quedar la barca als dits», però de totes maneres està pendent que gent més experta –un mestre d’aixa– els ajudi a determinar totes aquestes labors.
La feina de rascar, explica la Sílvia Casasayes, l’estan fent en el sentit literal, però també metafòric, perquè a la vegada que reparen l’estructura, estan mirant de trobar informació sobre la barca, de la qual no se’n conserven ni els papers: «Ens està portant molta feina. Primer pensàvem que era de Palamós, però ara hem deduït que potser era de Palafrugell. Estem telefonant a persones de tot arreu perquè ens ajudin a refer la seva història».
L’objectiu, explica Joan Rioné, és tornar-la a la mar: «En realitat és una bogeria, un projecte molt poc pràctic. Hem agafat un trasto vell i, sense presses, el convertirem en una perleta». Rioné explica que aquest treball «és com fer un pas enrere en el temps, però a la vegada un pas endavant», perquè no deixa de ser una aposta per les energies renovables. La Toneta, expliquen els seus integrants, també té una especial sensibilitat per la protecció i la defensa del medi natural.