Una història de fa 13.000 anys

La inspiració és sovint capriciosa i s’amaga on menys s’espera. En el cas de l’escriptora Teresa Duch, estava oculta en un gravat de pedra del Paleolític Superior. Es tracta d’una troballa que un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Àrea de Prehistòria de la URV van fer al jaciment Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet. Aquest paratge és de propietat familiar de Duch i, per tant, l’equip investigador la manté al corrent de les troballes que s’hi fan. D’entre els milers de peces desenterrades al Molí del Salt, dues van cridar de manera especial l’atenció de l’escriptora: un gravat de pedra amb la representació de la distribució espaial de les cabanes d’un campament, i una dent d’una criatura, ambdues amb una antiguitat de sobre 13.000 anys.

«Aquella dent va ser la que ho va desencadenar tot», assegura Teresa Duch. Així naixia Camins de Pedra (Terra Ignota Ediciones), un llibre de relats amb històries independents que tenen un nexe comú: la pedra d’esquitx que conté el gravat paleolític. Els relats, explica l’autora, transcorren per diferents indrets i èpoques històriques, però el punt de partida, Caminants, té lloc al Molí del Salt.

A partir d’aquí, aquella pedra gravada anirà passant de mans en mans a través de nous protagonistes, i viatjarà a l’Ullastret dels ibers, a la Tarraquna àrab, a Occitània, on viatgen dos nois d’Arbolí, o a Siena durant una cursa d’Il Palio. En la darrera història es tanca el cercle de la mà d’un jove que viatjarà per Europa durant la Segona Guerra Mundial i que serà l’encarregat de retornar la pedra al seu lloc original, on molts anys després serà descoberta pels investigadors. «En tots els relats la protagonista és la pedra, que és qui pren la veu perquè és l’única que pot explicar totes les històries, perquè sap com han anat», detalla l’escriptora.

«Arran d’escriure el primer relat, vaig necessitar informació sobre la Prehistòria perquè la que tenia era escassa. El Manolo Vaquero, director del projecte de recerca sobre el Molí del Salt, me’n va donar la major part i després també em vaig haver de documentar en altres fonts per poder emmarcar el relat en un context fidedigne. M’agrada fer-ho sempre així: situar la ficció sobre un context real. Crec que dona més consistència a la història i la fa més creïble», subratlla Duch.

El gravat en pedra trobat al Molí del Salt és una peça singular d’art moble en un nivell del Paleolític Superior en el qual predominen les figures d’animals i els signes abstractes. D’altra banda, ens parla d’un art profà, allunyat de les implicacions ideològiques que sovint s’atribueixen a les representacions paleolítiques. A més, es tractaria d’un dels primers exemples de paisatgisme documentats en la història de l’art, amb la particularitat que en aquesta ocasió estem per primera vegada davant d’un paisatge exclusivament humà.